“Tenim una ciutat petita i, per tant, el nou POUM va ser de cirurgia fina”

A vegades l’oposició no sap què més dir-te. Des de l’any 2007, quan vam entrar al govern, que em diuen que no tenim projecte de ciutat i, a les portes del 2025, continuen dient-nos el mateix. Moltes vegades em pregunto una cosa: si els ciutadans i les ciutadanes de Banyoles veiessin que no tenim projecte, ens donarien la confiança cinc legislatures seguides? Si no tens projecte, ja no et voten al cap de quatre anys.

El nostre projecte és el nostre programa electoral. Hi exposem les línies que seguirem per a la ciutat i, evidentment, n’hi afegim, perquè hi ha moltes altres qüestions que van sortint. El 2019 no podíem dir que hi hauria un Next Generation, quan havia passat la pandèmia. Són coses que, quan es produeixen, s’han d’aprofitar, però el projecte pel qual la gent et vota és el que tu li expliques en un programa electoral. És on dius que vols tenir una Banyoles així, així i així. El projecte dels grups de l’oposició, si haguessin sortit escollits per governar, seria també el seu programa electoral. N’hi ha uns que diuen i uns altres que veuen i executen. Jo estic agraïdíssim a la gent de Banyoles que ens faci aquesta confiança i que cregui que nosaltres podem servir bé la ciutat de Banyoles. Aquest és el més gran projecte, ser un bon servidor dels ciutadans i les ciutadanes de Banyoles, i que la ciutat prosperi i estigui endreçada i que tingui tot el que ha de tenir perquè la gent hi pugui viure amb les millors condicions.

D’entrada ha evolucionat en nombre d’habitants i d’equipaments. Cada any, hi hem invertit per millorar la qualitat de vida de la gent. Cada dia, fem tot allò que cal perquè la ciutat estigui millor i perquè els ciutadans tinguin millors serveis i millor qualitat de vida.

Banyoles és molt petita i, per tant, el POUM el que havia de fer era endreçar-la, crear bosses d’equipaments, crear espais de zona verda, crear petits creixements que hi pot encabir, tant industrials com residencials. Va ser un POUM molt de cirurgia fina, molt de bisturí.

Sí, la col·lecció Gimferrer s’ubicarà, finalment, a la plaça Major, entre les dues cases del Cal Moliner i Can Tomàs Teixidor. Aquest últim immoble el vam comprar, perquè a davant hi té la plaça Major, i als dos costats i al darrere, els equipaments municipals de Cal Moliner, l’Escola Municipal de Música i l’Ateneu. Quan el vam comprar, em van preguntar què hi faríem i vaig respondre que no ho sabíem. Era un patrimoni de la ciutat i no el podíem deixar perdre. Avui, doncs, serà la seu, juntament amb Cal Moliner, de la col·lecció Gimferrer, amb una sala d’exposicions temporals a la part de baix, i als pisos superiors, si cal, s’hi podrà ampliar l’Escola Municipal de Música. Ja hi hem trobat una utilitat, i, a la plaça Major, hi té tot el sentit. Abans de final d’any, aprovarem el projecte bàsic i la voluntat és tenir les obres acabades d’aquí a un any, amb un pressupost de 600.000 euros.

Sí, també acabarem la museïtzació del Museu Darder i reurbanitzarem el carrer Pia Almoina i serà un pol cultural importantíssim, que inclourà també la plaça Major i el Museu Arqueològic, del qual estem acabant la rehabilitació i la museïtzació de la part nova, així com l’antiga muralla, on ha d’anar la nova biblioteca en un futur, i el monestir de Sant Esteve. Serà una gran illa cultural de la ciutat, que es farà per etapes.

Vam fer un concurs, quan fa un any va cessar el servei per jubilació, i va quedar desert. Estem disposats, abans de fer un nou concurs, a obrir un període de prova per veure si això pot reeixir; si no, haurem de buscar una alternativa o prendre una decisió, que ens costaria molt. Les barques de rem es complementen; si no, ja parlarem del que hem de fer.

No ho sé, ja la prendrem. En tot cas, ens estem esforçant per trobar algú que, com a mínim, faci la prova a què m’he referit.

Se’ns acusa d’electoralisme, si hi ha mala gestió... Vam comprar Can Tarradas com una finca patrimonial i ja vam dir que no sabíem què hi posaríem. Era estratègica, un tipus de construcció pionera de l’urbanisme dels anys setanta única a Banyoles, d’un arquitecte banyolí traspassat com Jeroni Muné. El senyor Tarradas volia que quedés per a la ciutat i va accedir a vendre a la baixa. Sempre hem estat transparents quan no ha reeixit el que s’hi volia fer.