Política

AFGANISTAN

La presó de les afganeses

L’educació és un dels drets més vulnerats de les dones, només se’ls permet estudiar fins a acabar l’escola primària

Una nova sentència europea facilita la demanda de l’estatus del refugiat per a les que aconsegueixin sortir de l’Afganistan

“Tornar a l’Afganistan és un risc per a mi. Per tant, l’única opció és sol·licitar l’estatus de refugiada”

“Totes les noies i jo mateixa volem deixar l’Afganistan per poder estudiar fàcilment, per poder crear un futur brillant, però malauradament no tinc els diners per sortir del país”, explica la Nasrin Gulistani des de Kabul. Fa més de quatre anys que els talibans governen a l’Afganistan i els drets de les dones cada cop es veuen més retallats. “Fa quatre anys que estem empresonades a les cases”, hi afegeix.

L’agost d’aquest any es va ratificar un nou paquet de mesures: la més viral va ser la prohibició de la veu femenina en l’àmbit públic, però entre aquestes es van aprovar també més restriccions en el vestuari o la segregació de sexes en espais públics. “S’han creat regles equivocades; fins i tot a nosaltres, les noies, se’ns diu que no abandonem la casa sense el nostre mahram, que no es pot veure el nostre rostre, que portem un hijab. ««No surtis, no estudiïs.»» Fins i tot no podem estudiar anglès”, detalla.

La darrera restricció es va publicar la setmana passada, i determinava la prohibició total de l’educació més enllà de la primària. Fins llavors, oficis concrets com ser infermera o llevadora encara es podien estudiar. “Necessitem dones a la societat afganesa formades per tractar les dones, per exemple, per atendre els parts. És inimaginable que no hi hagi dones formades en aquests àmbits”, reflexiona l’Ahmed Qasemy, politòleg afganès especialitzat en relacions internacionals. “A més, les dones són crucials per a la família. Si eduques la dona, eduques una generació. Elles són les que formen els fills a l’Afganistan”, hi afegeix.

La Somaya Sadat Mahmodi va poder sortir de l’Afganistan després d’haver rebut una beca de l’Acadèmia OSCE de Bixkek, al Kirguizistan. Per poder-hi arribar, va haver de viatjar a l’Iran amb el seu pare, fet que va doblar les despeses del viatge. Un cop al país veí, l’Acadèmia va cancel·lar la seva beca per problemes de visats i de l’agència de viatges. Després d’insistir li van donar una segona oportunitat, però el sistema es basa en el pass-fail: un suspens pot significar la deportació a l’Afganistan. “La pressió mental de pensar en la situació de la meva família i els exàmens intensius, d’una banda, i l’ansietat del futur, d’una altra banda, fa que la meva situació encara sigui més complicada”, defensa.

“Com que estic vivint a Bixkek sola, sense un mahram en el context dels talibans, tornar a l’Afganistan és un risc per a mi. Per tant, l’única opció és sol·licitar l’estatus de refugiada”, hi afegeix.

A l’octubre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va aprovar una sentència contra Àustria per no haver atorgat l’estatus de refugiades a dues dones afganeses. Aquest fet va marcar jurisprudència i, consegüentment, per a les afganeses serà més fàcil demanar l’estatus a tots els països de la Unió Europea.

Tot i que la nova resolució del Tribunal és motiu de celebració, planteja algunes limitacions, explica la Martina Panadès, llicenciada en dret i amb experiència amb migracions des de l’Afganistan: “Encara que és vinculant, la seva aplicació pot variar segons la voluntat política de cada estat. En teoria, tots els estats membres haurien de respectar-la, però alguns podrien posar traves administratives o tècniques per limitar-ne l’impacte. Per exemple, països amb polítiques més restrictives sobre immigració podrien retardar l’aplicació de la jurisprudència.” A més, en l’àmbit pràctic, els casos es revisaran individualment i l’aprovació no serà automàtica.

El més complicat, però, és sortir de l’Afganistan per una via legal, hi afegeix la Martina: “La resolució reforça els seus drets un cop a Europa, però no resol la barrera inicial més gran: escapar del règim talibà.”

L’Ahmed Qasemy detalla que per poder-se beneficiar de l’estatus s’ha de sortir de l’Afganistan i anar a un consolat d’un país de la UE: “Hi ha consolats a països veïns com ara l’Iran i el Pakistan, però els documents que demanen poden ser complicats per a moltes dones, com ara extractes bancaris i un visat per poder arribar a aquests països.” Actualment, els representants europeus que hi ha a l’Afganistan formen part d’instruments internacionals que ofereixen ajuda humanitària, però no serveis diplomàtics.

La possibilitat de reconèixer més drets a les dones per part dels talibans no es percep com una realitat per les entrevistades: “Els primers dies, tenia alguna esperança. Pensava que aquest cop podria ser diferent, que potser serien restrictius amb el vestuari, però que ens deixarien estudiar. Estava equivocada”, conclou la Somaya. “Les sancions diplomàtiques si no es garanteixen els drets humans poden ser l’opció més efectiva per pressionar els talibans perquè aïllen el país de l’escenari internacional i el govern busca el reconeixement”, hi afegeix l’Ahmed. Al novembre, sis països –entre els quals l’Estat espanyol– van demanar una sanció diplomàtica per l’apartheid de gènere afganès.

6
estats
, entre els quals l’Estat espanyol, van demanar una sanció diplomàtica per l’‘apartheid’ de gènere afganès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.