El català a la UE, estancat
L’Estat espanyol espera que el canvi de presidència al Consell, en mans de Polònia, es tradueixi en avenços en l’oficialitat
L’ús del català al Parlament Europeu sembla més factible i l’Estat confia que hi hagi una decisió abans de l’estiu vinent
Gairebé un any i mig després que Junts i el PSOE tanquessin un compromís per fer el català llengua oficial a la Unió Europea (UE), el procés a Brussel·les continua força estancat. Si bé des del govern espanyol asseguren que “no s’abandonarà la batalla”, els avenços a les institucions europees han estat tímids. Encara que el president de Junts, Carles Puigdemont, manifestés que posar dates no és una prioritat, també va lamentar la “falta d’implicació” de l’executiu de Pedro Sánchez, a qui va exigir que actués amb més determinació per posar fi a les reticències d’alguns estats europeus.
La presència del català a la Unió Europea –juntament amb el basc i el gallec– segueix dos processos que, per al govern espanyol, són “igualment prioritaris”. Per una banda, es treballa perquè el català sigui llengua d’ús al Parlament Europeu i, per l’altra, que el català obtingui l’estatus d’oficial a la Unió Europea. La primera causa sembla més factible, especialment pels canvis que es van produir després de les eleccions europees. La segona s’entreveu més complicada, tant perquè cal la unanimitat dels 27 socis per modificar el règim lingüístic de la UE com per la falta d’avenços en l’àmbit tècnic.
Amb la nova legislatura europea ja en marxa, l’ús del català al Parlament Europeu ha agafat una nova dimensió política. En l’anterior cicle polític, un dels principals obstacles per al català en els plens era la falta d’una majoria a la mesa de vicepresidents, l’òrgan que ha d’autoritzar o no l’ús de la llengua. Llavors, el control limitat de la mesa per part dels socialistes i la influència de Ciutadans dins la família política dels liberals dificultaven qualsevol dels avenços. Ara, els socialdemòcrates europeus disposen de cinc de les catorze vicepresidències –una de les quals és la de l’eurodiputat del PSC Javi López–, i els liberals, amb una vicepresidència, tenen el PNB basc com a única delegació espanyola. Això, juntament amb les dues vicepresidències que ocupen els Verds i l’Esquerra, fa pensar que la balança es podria decantar a favor del català.
En aquest sentit, el govern espanyol confia que l’eurocambra decideixi sobre l’ús del català en els plens abans de l’estiu. Un dels arguments a favor és la reunió que va mantenir a principis de desembre el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què el dirigent socialista va traslladar a la popular que faria “tots els possibles” perquè el PP doni suport a l’ús del català a la cambra comunitària.
De fet, i en el marc de les converses entre els dos dirigents, Metsola va demanar l’octubre passat un informe al grup de treball de Llengües dels Ciutadans sobre la viabilitat de l’ús del català, el basc i el gallec en els plens. Aquest grup, format per cinc vicepresidents de l’eurocambra –el mateix Javi López, el popular Esteban González Pons, un liberal, un representant de l’Esquerra i una dels Conservadors i Reformistes Europeus–, va tractar per primer cop l’ús del català a mitjan desembre en una reunió que van qualificar de “constructiva”. Ara bé, la qüestió no avançarà fins que l’esmentat informe –que a hores d’ara estan elaborant els serveis tècnics de l’eurocambra– es posi damunt la taula.
Però el gran assoliment és fer que el català sigui oficial a la Unió Europea, un estatus que atorgaria a qualsevol ciutadà el dret de poder utilitzar la llengua per comunicar-se amb les institucions. A diferència del procés a l’eurocambra, aquesta batalla es lliura al Consell de la Unió Europea, on tots els estats membres han de donar suport a la mesura. I, en aquest cas, els avenços han estat limitats.
Des del març del 2023
L’oficialitat del català, el basc i el gallec es va elevar per primer cop a l’àmbit ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 socis des de principis del 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat espanyol– ho va plantejar per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Si bé el govern espanyol de Pedro Sánchez va presentar un memoràndum per esvair els dubtes d’alguns estats membres –com per exemple, Suècia, Finlàndia i Lituània– i evitar que el cas del català generés un efecte crida, alguns països volen més garanties. En aquest sentit, consideren necessària l’elaboració d’un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE que dissipi tots els dubtes i que permeti tirar endavant la proposta. Les últimes informacions assenyalen que l’Estat espanyol encara no ha sol·licitat aquest document i que manté així els procediments paralitzats de facto.
En paral·lel, la Comissió Europea encara ha de publicar un segon informe sobre els costos derivats de l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Per ara, només es disposa d’un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015 i que xifrava la inversió per a les tres llengües en 132 milions d’euros.
Hongria, que ocupava la presidència rotatòria del Consell el segon semestre del 2024, no va portar un sol cop la qüestió a debat. Ara, però, amb Polònia agafant el relleu aquest 1 de gener, s’espera que la causa revifi. El mateix Albares va acordar amb el seu homòleg polonès una reunió a escala de secretaries d’estat per abordar novament el tema de les llengües i, també en les últimes dates, el ministre espanyol va enviar una carta a Varsòvia per recordar que l’oficialitat és una prioritat. No obstant això, el gran pas –la sol·licitud de l’informe tècnic al Consell– continua corresponent a l’Estat espanyol, i continua sense arribar.