Defensant la Catalunya del vi
Vilafranca segueix avançant en la seva capitalitat del vi, amb grans apostes com el flamant Vinseum
La vila té uns bons indicadors en habitatge gràcies a la rehabilitació i diverses promocions residencials
Està pendent millorar la connexió amb Barcelona per tren i avançar en l’enllaç amb algunes vies principals
El nou Vinseum, segons els seus responsables, es presenta com a motor cultural de la ciutat i de la seva comarca, es converteix en un referent clau del sector vitivinícola català, i la seva proposta cultural i museística ha de ser un dels principals atractius de la destinació turística i promocional que treballa sota l’empara dels segells del Penedès Turisme i del Servei de Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Segons el pla de viabilitat, s’espera assolir la xifra de 50.000 visitants anuals en tres anys. Això suposaria quintuplicar les persones que reben actualment, tot i que el president del Vinseum, Joan Tarrada, espera que el nou museu arribi a atraure fins a 90.000 visitants cada any. Al nou Vinseum volen explicar que els canvis en el món actual són ràpids, “adquirint una velocitat vertiginosa”, i pensen que el món del vi no és diferent. Afegeixen que “Catalunya té una trajectòria vinícola ancestral, però el món i la cultura del vi evolucionen ràpidament. Això és fruit del treball, la recerca i l’aprofitament d’un territori ric i divers que proporciona a la vinya mil i un terres i microclimes, elements que els viticultors aprofiten, així com els elaboradors que, dia rere dia, fan de Catalunya un país líder al món de la vinya i el vi”.
Vilafranca és la capital de l’Alt Penedès i, per tant, és un dels centres vitals de la DO Penedès, i el sector vitivinícola és fonamental per a l’economia local. Les caves i els cellers de la zona continuen creixent, amb un increment de la producció i l’exportació de vins i caves. Les activitats turístiques relacionades amb el vi (enoturisme) també han augmentat en els darrers anys. La inauguració del Vinseum reforça encara més aquest paper de capitalitat de la vila. En resum, Vilafranca del Penedès és una ciutat amb una economia diversificada però amb una forta vinculació al sector agroalimentari i vitivinícola, que continua sent el motor principal del creixement i desenvolupament econòmics. A la zona, el turisme va molt lligat a la gastronomia i a l’enoturisme i el turisme rural, que continua creixent a la zona. Vilafranca també és coneguda per la seva oferta gastronòmica, amb restaurants que promouen productes locals, de quilòmetre zero –tan valorat actualment– com el vi, l’oli d’oliva i altres productes de la terra.
Precisament, la sostenibilitat s’ha convertit en un tema clau en la política econòmica local, amb projectes que han estat orientats a la transició energètica, la reducció de la petjada de carboni i l’impuls de l’economia circular, els quals s’han portat a terme especialment a través de les iniciatives relacionades amb el sector agrícola i vitivinícola.
Pel que fa al sector industrial, a la zona hi ha una forta presència d’indústries com la metal·lúrgia, la manufacturera i la producció de maquinària. A més, el comerç local a Vilafranca ha evolucionat amb l’adaptació a les noves tendències del consum i la digitalització, amb una aposta per modernitzar els establiments i atraure turistes i visitants.
En àmbit d’infraestructures, Vilafranca ha estat treballant per millorar les infraestructures de transport i accessibilitat. La proximitat amb Barcelona, així com les connexions de transport per carretera i tren, han estat importants per atraure empreses i inversions a la zona. La cobertura de la via a l’estació representa un gran avenç des del punt de vista urbanístic. Queda pendent, però, una millor connectivitat amb Barcelona i altres punts. De moment, no hi ha cap decisió sobre la possibilitat que els trens regionals puguin parar a Vilafranca, i tampoc no hi ha projectes d’aconseguir més freqüència de pas cap a la capital. Un altre dels grans projectes esperats és que es pugui construir una nova estació a la zona nord, on ja hi ha infraestructura ferroviària amb ample de via europeu, però no hi ha instal·lacions ni projectes per fer-la.
El creixement demogràfic i la demanda d’habitatge han fet que Vilafranca experimenti una certa expansió urbana. Hi ha nous projectes residencials i comercials que busquen atendre aquesta demanda, tot i que això també planteja reptes en termes d’infraestructures i sostenibilitat. Entre ells hi ha el que l’alcalde, Francisco Romero, qualifica com una de les “locomotores” de la vila. Una és el nou Vinseum, l’altra, assegura, és el desenvolupament del carrer del Comerç i entorns, relacionat amb la indústria del vi, amb el patrimoni arquitectònic i amb algun desenvolupament urbanístic. Les rehabilitacions i les promocions propiciades pels diferents consistoris han estat la base que ha permès que Vilafranca presenti uns bons indicadors pel que fa al tema de l’habitatge. Vilafranca té un pla general que té molts sectors amb l’aprovació definitiva que no estan desenvolupats. Sobretot són en la zona de creixement de Vilafranca, la zona de l’hospital, en sentit nord, una zona per on pot anar creixent la ciutat.
Romero ha decidit governar en solitari i això el força a buscar pactes en totes les decisions que ha prendre. N’és un exemple la recent aprovació dels pressupostos, que ha aconseguit tirar endavant amb un acord entre el PSC i VeC, el qual, però, no li va donar prou vots, ja que va haver de fer servir el seu vot de qualitat després que es produís un empat amb 10 vots a favor (8 PSC, 1 VeC i 1 CUP) i 10 en contra (5 Junts i 5 ERC) i una abstenció (1 CUP). En el pressupost aprovat es recull la necessitat de mantenir l’actual nivell baix d’endeutament i no augmentar més del que sigui necessari la pressió fiscal sobre la ciutadania. L’acord reforça un seguit de pilars fonamentals en el plantejament de les inversions: la rehabilitació, l’habitatge assequible de lloguer, l’aplicació de criteris de sostenibilitat en la millora de l’espai públic, la mobilitat i la transició energètica. La creació d’una Oficina Municipal d’Energia i l’estudi d’una comunitat energètica local publicoprivada, el manteniment dels recursos per incrementar el parc d’habitatge públic de lloguer, l’elaboració d’un pla estratègic de salut mental, la creació d’una comissió de benestar animal, la pacificació dels entorns escolars i la implementació de l’eina Participa311, són algunes de les qüestions fruit de l’acord entre els dos grups.