Pané insta a un acord polític per acabar amb el “forat” a la sanitat

La consellera de Salut, Olga Pané, ha instat a aconseguir un acord “ampli” entre les forces polítiques per fixar un full de ruta que permeti anar reduint el deute financer de la sanitat catalana, que cada any gasta més del que pressuposta inicialment. “El pressupost del que disposem està allunyat del que gastem realment”, ha alertat en una entrevista a Efe. El desfasament ara puja a uns 2.800 milions d’euros anuals, la qual cosa obliga a passar a l’any següent part de les factures, algunes d’elles d’entitats que presten serveis per al sistema públic mitjançant concerts. I aquesta xifra ha anat creixent any rere any, per la qual cosa urgeix pactar una fórmula que vagi omplint “aquest forat”: “Si això no ho resolem, ja no és que sigui un problema només sanitari, sinó que és un problema financer en general dels comptes públics”, ha avisat.

La solució pot passar en part per una millora del model de finançament de Catalunya des de l’Estat, però una altra part correspon segons ella a la gestió interna. Per a Pané, doncs, hauria de buscar-se “un acord polític ampli” entre les forces al Parlament, que posi “xifres i temps” als objectius pressupostaris del govern i que es mantinguin en el futur, “governi qui governi”. “Hauria de ser possible anar creixent d’aquesta manera fins a arribar a un punt determinat de la de quota del PIB”, ha indicat. La consellera aposta així per un creixement gradual del pressupost, sense perdre de vista el repte de l’envelliment de la població, ja que ha exemplificat que la despesa anual per a l’atenció d’una persona de més de 65 anys triplica la d’un nen. “Hauríem de pensar a anar augmentant la despesa sanitària perquè ens anem envellint”, destaca.

En espera d’iniciar la negociació per als comptes del 2025, l’executiu arrencarà el nou any amb una altra pròrroga pressupostària, si bé amb una mesura “pal·liativa” en l’àmbit de la salut, com és l’acord de l’últim consell executiu que estableix que el departament, malgrat la pròrroga, podrà disposar del conjunt de la despesa efectuada aquest 2024 més un 3,2%, el percentatge màxim que permet la regla de despesa, la qual cosa suma al voltant de 16.000 milions. “Això significa que el govern, per a la planificació de 2025, comptarà amb la despesa realment efectuada l’any anterior”, ha apuntat Pané, que explica que es podrà assignar per exemple a concerts al Clínic, a Sant Pau i a d’altres hospitals o centres concertats, sense necessitat d’haver de “desplaçar factures” a l’any següent. Amb això, encara que no hi hagués pressupost el 2025, “almenys tots els centres, des de principi d’any, podran planificar les seves activitats d’acord amb el que la conselleria els va demanar”, ha exposat. La consellera en tot cas, confia que hi hagi pressupostos per poder desplegar noves inversions, que no compten com a despesa ordinària i per tant no es poden executar en una situació de pròrroga.