l’anàlisi
Pressupost a foc lent
Després que el govern anterior caigués precisament per no haver pogut aprovar el pressupost del 2024, tot just ser investit president a l’agost Salvador Illa va dir que la principal prioritat del nou executiu, com a mínim del Departament d’Economia, era aprovar el del 2025 abans del 31 de desembre, demà. Durant alguns mesos, aquesta va ser la posició oficial del govern: havia obert “contactes” amb ERC i Comuns, socis prioritaris, i es confiava a arribar a un acord dins el termini establert i en la forma escaient. Pels passadissos, però, aviat ja es va començar a admetre que seria molt complicat, atenent que amb el convuls precongrés dels republicans ningú gosava assumir el lideratge que sí que va prendre Marta Rovira en la negociació del pacte d’investidura, i es deixava la patata calenta a la nova direcció. A final de novembre, Illa ja es conformava a tenir els comptes aprovats “durant el primer trimestre” del 2025, però és que ara, amb Oriol Junqueras ja reinstaurat com a líder d’ERC, ni això.
I és que Junqueras, acusat de tou pels acords tancats amb els socialistes al final de l’etapa anterior, vol fer-se valdre per guanyar crèdit de cara endins i de cara enfora, i recuperar-se en part de l’enorme desgast a què ha estat sotmès tot i guanyar el congrés. Encara dedicada a aclarir els nombrosos fronts que té oberts al partit, el discurs de la nova direcció republicana ha estat més dur del que solia ser, i ha deixat clar que ni tan sols s’asseurà a negociar si no es compleixen els pactes anteriors amb els socialistes. I això vol dir, a grans trets, el traspàs de Rodalies, la condonació de 15.000 milions del FLA i el nou model de finançament singular. Tres matèries, precisament, en què el PSC espera que al gener es produeixin novetats que permetin com a mínim iniciar la negociació: s’han de traspassar les primeres línies i es podria tancar l’acord entre governs per crear la nova societat mixta ferroviària, s’ha de presentar l’informe encarregat a una setantena d’experts en què es basarà la proposta catalana de finançament singular que el govern es farà seva per negociar amb La Moncloa, i a final de mes s’ha anunciat el Consell de Política Fiscal i Financera per començar a materialitzar, ara sí, el perdó del deute a Catalunya. I de passada a altres territoris, no fos cas...
El govern ha aprofitat entretant per anar complint els aspectes més fàcils de l’acord d’investidura –aprovar una pila de lleis i mesures que ja havia deixat enllestides l’anterior– i ha tancat amb els comuns un acord per implantar un règim sancionador en matèria d’habitatge, una de les grans demandes que fan per aprovar els comptes.
Això sí, encara es veuen lluny. Tant, que en l’última compareixença abans de festes, la primera davant els mitjans de comunicació, Illa sorprenia dient ara que no veu “cap urgència” per aprovar el pressupost i que no l’amoïna. Un gir radical de discurs que s’ha de llegir en clau catalana –convé cuidar els socis i no posar més pressió a ERC, mentre es dona temps a fi de crear les condicions per iniciar la negociació–, però també en clau espanyola. I és que Pedro Sánchez tampoc ho té fàcil per tirar endavant els seus comptes, molt dependents de Junts, amb l’agreujant que ha entrat ja en el segon any de legislatura i encara viu dels prorrogats de l’anterior, escenari inèdit fins ara. I tampoc es tracta de posar-lo en evidència... A més, moltes condicions dels republicans, com el mateix finançament i el català a Europa, depenen més de Sánchez que d’Illa, per la qual cosa no seria d’estranyar que la sort, o dissort, dels dos pressupostos vagi íntimament lligada. Per ara, ningú té pressa. I qui dia passa, any empeny.