La llista de la dignificació

Estrella Bartrina Cruanyes, de Ribes de Freser, tenia 14 anys quan va fer d’infermera a l’antic balneari de Montagut, convertit durant la Guerra Civil en hospital militar. És un testimoni excepcional, de gran lucidesa sobre la guerra, recorda l’historiador Jordi Pons Pujol, que va parlar amb ella per recopilar informació en la investigació que ha fet per intentar localitzar familiars dels prop de noranta soldats republicans enterrats a la fossa comuna que hi ha al cementiri de Ribes de Freser i que es considera la més gran del Pirineu.

L’Estrella no té massa bon record dels moments a l’hospital militar de Montagut, dels drames que hi va veure, “d’aquells pobres nois”. Va emmalaltir de tifus i també de la pena del que va veure. Amb prou feines menjava i només tenia ganes de plorar. És un testimoni únic, com ho són també els poemes, proclames polítiques i dibuixos que hi ha a les parets de la tercera planta de l’antic balneari Montagut, un edifici imponent, esplèndid i aristocràtic, pioner del turisme a la vall de Ribes, situat al terme municipal de Campelles, al Ripollès. Durant la guerra, es va reconvertir en hospital i els soldats ferits al front que s’hi intentaven recuperar van deixar-hi un record únic i personal. Hi arribaven en condicions pèssimes i poc s’hi podia fer, i es va optar per donar sepultura a aquelles persones al cementiri.

Els arxius militars consultats pel Memorial Democràtic a què s’ha pogut accedir constaten l’enterrament comunitari, i certament poc digne. Segons aquests arxius, hi ha enterrades 89 persones procedents dels hospitals de sang i de tísics que es van instal·lar a l’antic balneari de Montagut i també al santuari de Núria. Les defuncions inscrites a Ribes s’inicien amb soldats morts el 29 de juliol del 1938 i la darrera inscripció és del 6 de febrer del 1939. Ribes de Freser va ser ocupat per les tropes franquistes el 8 de febrer i Núria, el dia 9. Segons Jordi Pons Pujol, la dictadura franquista mai va notificar-ho a les famílies, tot i que estaven tots enterrats al cementiri i correctament documentats. “Com a historiadors, hem buscat totes les dades al registre –edat, data de naixement i si hi havia familiars anotats– i hem aconseguit que l’Ajuntament de Ribes ho comuniqués als ajuntaments de procedència. Hi havia un primer llistat elaborat pel Memorial quan va detectar que al cementiri hi havia una fossa.”

Un centenar de persones van assistir, ahir al matí, a l’acte de dignificació impulsat per l’Ajuntament de Ribes de Freser amb la descoberta d’una placa on hi ha els noms i cognoms de les víctimes i una ofrena floral. L’espai formarà part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya depenent del Memorial Democràtic.

Hi van participar familiars dels soldats. Jordi Vélez, net d’un dels soldats republicans enterrats a Ribes, assenyalava la importància de l’acte: “Ja tocava. Tant de bo es dignifiqui i es localitzin molts dels desapareguts a les cunetes. Significa molt”, va explicar en declaracions a l’agència ACN. En el seu cas, sabien on era l’avi des del 1941. En el cas d’Anna Pous, el seu besoncle tenia 23 anys i el van ferir al front del Segre, a la batalla de Sant Corneli. Sabien que era a Ribes.