Campi qui pugui en un món en guerra
Conflictes com ara el d’Ucraïna i el del Pròxim Orient deixen un planeta inestable i imprevisible
La tornada de Trump a la Casa Blanca fa preveure una reculada del multilateralisme
La humanitat ha deixat el món, el 2024, més desendreçat del que el va trobar el 2023 i traspassa un llegat per al 2025 difícil de pair. De guerres n’hi ha hagut sempre, però poques vegades les darreres dècades havien coincidit conflictes armats amb unes repercussions globals tan grans com les que tenen la guerra d’Ucraïna i la del Pròxim Orient, en aquest cas amb un doble front, a Palestina i al Líban.
L’any es tanca amb un fet inesperat: la caiguda del règim de Baixar al-Assad a Síria, que, en part, és conseqüència dels altres dos conflictes. Rússia, principal valedora de l’ara caigut règim de Damasc, no ha tingut esma d’implicar-se a fons en la defensa d’Al-Assad perquè està centrada en el front ucraïnès, així com tampoc ha estat per la feina la milícia proiraniana de Hezbol·là, embrancada en la lluita contra Israel.
El resultat de tot plegat ha estat la caiguda exprés d’un règim que havia resistit els embats anteriors i la instauració d’un nou ordre en què els guanyadors de la guerra hauran de fer equilibris per encaixar en els llocs de poder les diferents comunitats i faccions oposades a Baixar al-Assad. Entre aquestes, els kurds, en el punt de mira de Turquia, que ha impulsat des de fora el canvi de règim.
La incertesa amara també el conflicte entre Moscou i Kíiv. La invasió russa d’Ucraïna, iniciada el febrer del 2022 i que molts pensaven que seria una guerra llampec, s’ha enquistat. Pel camí ha deixat prop d’un milió de morts, segons una estimació del Wall Street Journal el setembre passat, entre civils i militars dels dos bàndols. El rotatiu assenyalava, a més, que, segons fonts del govern ucraïnès, el primer semestre del 2024 hi va haver el triple de morts que de naixements al país.
Els darrers mesos, les hostilitats s’han intensificat per una eventual negociació entre les dues parts que posi fi als combats. El president electe dels Estats Units, Donald Trump, assegurava en campanya que acabaria el conflicte en 24 hores, unes declaracions que van posar en alerta el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, sabedor de la relació especial del líder nord-americà amb el president rus, Vladímir Putin, i de la nul·la predisposició dels republicans a col·laborar amb la causa ucraïnesa. Moscou i Kíiv s’han afanyat a mirar de guanyar terreny a l’enemic i mantenir el propi territori per sortir amb una posició més o menys avantatjosa a l’hora de negociar condicions i territori.
La victòria de Trump, al novembre, també ha condicionat del tot els conflictes al Pròxim Orient. El president sortint dels EUA, Joe Biden, va mantenir discussions importants amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a propòsit de la guerra a Gaza, que ha provocat ja més de 46.000 morts. Biden va arribar a amenaçar el cap de govern israelià de retirar el suport militar de Washington si no afluixava, però Netanyahu no en va fer cap cas, conscient que és difícil que els EUA canviïn, de manera substancial, la tradicional política de suport a l’Estat jueu.
Amb Trump, de nou, a la Casa Blanca el paper de Washington com a eventual mediador en el conflicte arabo-israelià està més qüestionat que mai. El president electe no amaga que no creu en la solució dels dos estats i que el suport a Netanyahu és incondicional.
El retorn de Trump al poder també tindrà efectes importants a la resta del món. L’esforç de Biden de ressituar els EUA en el camí de les potències que busquen solucions al canvi climàtic –amb efectes ben modestos– pot tenir els dies comptats, així com també l’aposta de Washington pel multilateralisme. Trump va a la seva i res no fa pensar que el món es mourà cap a la col·laboració internacional.
El planeta ha girat cap a les posicions extremes i la ultradreta, en auge, està d’enhorabona amb la tornada del magnat a la Casa Blanca. Ho celebren l’Hongria de Viktor Orbán, la Itàlia de Giorgia Meloni i l’Argentina de Javier Milei, entre molts d’altres. Però també les formacions ultres cada cop més musculades de potències com ara França i Alemanya.
El cordó sanitari contra l’extrema dreta ja s’ha trencat a la UE, que ja té un comissari postfeixista en la Comissió Europea. Els vells consensos i els vells esquemes s’han trencat i el món és cada cop més inestable i imprevisible.
Conflictes en xifres
Myanmar, el Sahel i ‘narcos’ de Mèxic
Les guerres d’Israel al Pròxim Orient i la invasió russa d’Ucraïna ocupen la major part de l’atenció mediàtica mundial, juntament amb Síria, però al planeta hi ha molts altres conflictes armats més allunyats dels focus. Els conflictes creuats de Myanmar han provocat, el 2024, la mort de més de 18.000 persones, mentre que les guerres que sacsegen la regió del Sahel, a Burkina Faso, Mali, Níger i altres països de la regió, han deixat un balanç de més de 13.000 morts. Hi ha, a més, altres fenòmens sagnants que fa dècades que duren, com ara la guerra del narcotràfic de Mèxic, que, el 2024, ha provocat ja la mort de 7.600 persones.