El full de ruta de l’autonomisme

El 20 de desembre passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar el full de ruta de la legislatura. Ho va fer a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat, i davant uns 350 alts càrrecs i directius del govern, les persones que l’han de fer efectiu. El cap de l’executiu va aprofitar la inauguració de les I Jornades Directives de la Generalitat de Catalunya 2024, amb el lema Unir per progressar, servir per transformar.

El pla de govern inclou 260 mesures agrupades en cinc grans eixos, que ja havia avançat en el discurs d’investidura i en el debat d’orientació de política general: transició energètica, igualtat i feminisme, seguretat i serveis públics, autogovern i finançament singular, i “prosperitat compartida”, apartat en què l’executiu inclou les infraestructures i l’habitatge. Illa es va esforçar per extreure un titular d’un acte més aviat fred: “És la legislatura de la prosperitat compartida, però també la dels serveis públics i el finançament singular”, va assegurar. Illa va voler posar èmfasi en “el compromís d’un govern que treballa per a tothom, que escolta, actua i ret comptes, posant les persones i el territori al centre de les seves polítiques”.

El president de la Generalitat s’esforça per fer oblidar del tot els anys de predomini independentista amb la idea de “recuperar la normalitat institucional”. Per fer-ho, intenta focalitzar l’atenció en una agenda centrada en els serveis públics i en la voluntat d’evitar confrontacions o tensions amb Madrid. En realitat, eludeix la confrontació amb el govern amic de La Moncloa, mentre que intenta contraposar el seu model amb el que representa Isabel Díaz Ayuso. Illa competeix amb la presidenta de la Comunitat de Madrid per esdevenir la “locomotora econòmica de l’Estat”. En la conferència de presidents de Santander, el president de la Generalitat ja es va esplaiar en el xoc amb Ayuso: “El model de finançament de Catalunya és el de la solidaritat, en contraposició amb el model d’insolidaritat d’aquells que practiquen la deslleialtat fiscal”, va dir aleshores. El president de la Generalitat, sense citar-la, també pretén confrontar el seu model de gestió amb el de la seva homòloga madrilenya, defensora del liberalisme més acèrrim. El pla del govern socialista incorpora algunes mesures que ja va anunciar Illa en el debat de política general, com ara la creació de 50.000 habitatges protegits de lloguer per al 2030. En l’àmbit educatiu, el govern es proposa capgirar els indicadors amb la millora dels resultats acadèmics i assolir la gratuïtat de l’etapa de zero a tres anys a través d’un marc de finançament estable amb els ajuntaments. En l’àmbit sanitari, apareix l’objectiu recurrent de reduir les llistes d’espera i de garantir que els ciutadans puguin rebre atenció primària en un màxim de dos dies, si més no en el 90% dels casos. També es detallen fins a una seixantena d’inversions en l’atenció primària i d’altres en l’atenció especialitzada, com ara el nou hospital Clínic de Barcelona, el nou Campus de Salut de Girona i el nou hospital de Tortosa. El govern també es compromet a aprovar el Pacte Nacional de Salut Mental, fer efectiu el traspàs de l’ingrés mínim vital i reformar la llei de la renda garantida de ciutadania per fer compatibles les dues ajudes i facilitar-ne la tramitació. Un altre sector definit com a prioritari és la seguretat ciutadana, amb algunes mesures que ja havien estat anunciades, com ara assolir la xifra de 25.000 mossos d’esquadra el 2030, 3.300 bombers el 2028 i 900 agents rurals el 2030. També es comprometen a crear noves unitats judicials i a implantar mesures d’eficiència organitzativa per reduir els terminis dels judicis penals i rebaixar la multireincidència. El govern també inclou algunes mesures d’energies alternatives, com ara implantar 12.000 MW de potència eòlica i fotovoltaica per arribar a l’objectiu europeu de tenir un 50% d’autonomia elèctrica amb fonts netes d’aquí a cinc anys, i d’altres per fer front als episodis de sequera, com ara assolir el 70% d’autonomia en la gestió de l’aigua el 2027. Per aconseguir-ho, es proposa accelerar els tràmits per ampliar la dessaladora de la Tordera i construir la nova planta del Foix i la de la Costa Brava, a banda de millorar la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la del Llobregat (2028) i la planta de tractament del Ter. En l’àmbit econòmic, s’assumeix el compromís d’acordar un nou pacte per a la indústria 2026-2030, impulsar la reindustrialització perquè la participació de la indústria al valor afegit brut arribi al 22% i situar Catalunya en la producció europea de microprocessadors. El govern insisteix en el compromís de fer un pla de barris per impulsar la regeneració urbana. Pel que fa a la llengua catalana, es parla d’un pla estratègic per a l’aprenentatge del català per a adults i de reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb el qual s’ampliarà l’oferta de places.