Un pla de govern que inclou “la totalitat dels acords d’investidura”
Durant la presentació del pla de govern, Illa va negar que el seu fos “un govern inestable”, tot i governar en minoria
El president es va referir als acords amb ERC i els Comuns i fins i tot va pronosticar percentatges de compliment dels acords
El full de ruta de Salvador Illa es concreta en 117 pàgines. En la darrera de totes, a peu de pàgina, s’hi pot llegir una “nota final” destacada: “Aquest pla de govern i els futurs plans departamentals incorporen la totalitat dels acords d’investidura.” En el seu discurs de presentació, el president de la Generalitat va insistir en la mateixa idea: “Els acords d’investidura s’incorporen en el pla de govern. Tots s’hi inclouen i s’han de complir.” Illa també va reconèixer la debilitat parlamentària del seu govern, que només té garantit el suport de 42 diputats i diputades dels 135 que hi ha, si bé va voler matisar que això no volia dir que fos “un govern inestable”.
El cap de l’executiu no només va recordar els acords subscrits amb ERC i els Comuns, sinó que fins i tot es va engrescar a fixar uns percentatges de compliment. Segons les seves previsions, enguany el govern complirà amb el 45% de les mesures legislatives acordades amb els republicans i els Comuns, mentre que l’any vinent el percentatge ja s’enfilarà fins al 70% o el 80%. Per tal de complir el percentatge previst per aquest any, el govern haurà d’aprovar setze iniciatives legislatives. De moment n’ha tramitat quatre de les pactades amb ERC: la llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, la de la memòria democràtica, l’Estatut dels Municipis Rurals i la llei per a l’erradicació de l’amiant.
No tots els temes derivats dels acords d’investidura tenen el mateix pes ni tindran la mateixa dificultat. Mentre que els Comuns pressionen per arrencar més compromisos en matèria d’habitatge, els republicans han advertit que seran determinants els passos que es facin en el “finançament singular”, un tema que, en realitat, no depèn només dels socialistes catalans ni tampoc dels espanyols. En el pla de govern, aquest tema apareix a la pàgina 103, en la qual l’executiu es compromet a “negociar el nou sistema de finançament singular i analitzar les propostes per implementar les noves competències que se’n puguin derivar”. Algunes línies enrere, s’argumenta que “cal enfortir el nostre autogovern amb un finançament singular que garanteixi serveis públics de qualitat i alhora mantingui la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes”. Illa també s’hi va referir en la seva intervenció, quan va voler definir la legislatura com “la de la prosperitat compartida, però també dels serveis públics i del finançament singular”.
En tot cas, es tracta de referències genèriques, sense cap compromís remarcable. Segons el calendari pactat entre republicans i socialistes, Catalunya hauria de poder començar a recaptar l’IRPF el 2026. Per tant, tant el marc jurídic com la nova Agència Tributària de Catalunya haurien d’estar a punt abans d’aquesta data. L’executiu assegura que el nou model tindrà elements “de bilateralitat i de multilateralitat”. En teoria, el tema es posarà damunt la taula en la comissió bilateral i en la d’assumptes econòmics, que s’han de celebrar el primer trimestre, una vegada el grup d’experts designats per la Generalitat hagi fet una proposta. Caldrà comprovar, en tot cas, com avancen les concrecions i en quina mesura aquest aspecte condiciona les relacions amb els republicans.