“Si em diuen de canviar de província, d’acord, però de comarca, no”

Fenomenalment bé. Igual que en l’anterior mandat. Ens vam repartir les àrees i vam decidir que només canviaríem nosaltres dos. Tenim una molt bona entesa i ja vam dir que, guanyés qui guanyés, continuaríem igual. Per tant, les eleccions van ser una continuïtat. Nosaltres el que tenim és un projecte de poble. Reconec que qui es queda els últims anys l’alcaldia sempre s’emporta més beneficis, és normal, ara estic muntant coses i el resultat el veurem després. Hem aportat estabilitat a Cunit i hem ampliat l’espai respecte del mandat anterior amb els comuns, que ara són en el govern. Som 12 regidors de 17. Tenim una majoria absoluta sobrada.

Cunit és un poble amb problemes de ciutat per la senzilla raó que estem tenint un creixement, des de la pandèmia cap aquí, d’uns 1.200 o 1.400 habitants l’any, empadronats. Això vol dir que hi ha tot un altre grup que no està empadronat. Tot plegat ens tensiona molt els serveis, especialment els sanitaris i els educatius, i tenim un greu problema amb els serveis socials perquè tenim molta família desestructurada, persones que venen amb problemes de salut mental... Nosaltres no tenim serveis socials propis perquè encara no som 20.000 habitants. Aleshores, els ajuts els vehiculem a través del Consell Comarcal. Cada dia veiem més gent que necessita ajuts per menjar. Ens ve gent de tota l’àrea metropolitana de Barcelona i gent que ja tenia la segona residència aquí, però que ara s’ha convertit en primera. Tenim l’institut que ja no pot més, estem pendents d’un segon institut. Si continuem com fins ara, aviat arribarem als 20.000 habitants.

Les rebaixes de l’autopista en dies laborables han influït en la millora de la mobilitat, perquè el fet que tinguem el que en diem la ronda Penedès fa que puguis entrar a Cubelles i puguis anar fins a Sitges o el Vendrell de manera gratuïta. Això descongestiona molt la carretera. Ens queda només una part amb peatge, però jo crec que és bo que hi sigui, aquest peatge, perquè com a treballadors hi ha un descompte, que jo crec que és molt important, i el cap de setmana la via s’utilitza molt més per fer turisme. És una manera de controlar els fluxos. Tenim l’autopista AP-7 carregada de camions i la C-32 no tant. Tot això, amb la rapidesa amb què pots anar a Barcelona, és un gran què.

Tenim trens cada mitja hora a Barcelona. El nostre problema és la relació amb Tarragona. Nosaltres som de Tarragona, però no tenim el mateix servei que cap a Barcelona. Ara, a més, amb obres. El mateix que tenim per anar cap a Barcelona ho hauríem de tenir per anar cap a Tarragona, que no deixa de ser la nostra capital de província, però no ho tenim. Per això nosaltres sempre hem mirat més cap a Barcelona, per les bones comunicacions.

Això ho promou el meu soci de govern. Jo estic al Penedès. Ells volen un canvi de comarca. Jo en un canvi de comarca, sincerament, no hi veig grans millores. Perquè nosaltres continuarem pertanyent al partit judicial del Vendrell, continuarem a la Diputació de Tarragona...

Això ja fa molts anys que hi som i no ho volem canviar. Quan era diputada vaig lluitar per l’hospital del Vendrell, però també volia el de Vilanova, perquè nosaltres pertanyem al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf i creiem que fa falta l’hospital de Vilanova.

A veure, jo no dic que no. A mi, si em diuen per canviar de província, diria d’acord, però simplement pel fet de canviar de comarca, no. Crec molt més en la vegueria que es diu Penedès i que hi hauríem de ser sense distinció d’Alt o Baix Penedès. La nostra denominació és Penedès. Tenim la pressió de les dues àrees metropolitanes, però sense tenir prou força.

Tot això és un tema que s’ha de posar sobre la taula. No és una qüestió de dir jo me’n vull anar i jo em vull quedar, sinó que s’han de mirar molt bé els pros i els contres. Si mirem la nova població que estem tenint, que ens ve de tota l’àrea metropolitana de Barcelona, potser diràs que aquestes persones nouvingudes se senten més barcelonines que tarragonines, però potser els que ja som d’aquí ens sentim tarragonins. Jo no em sento ni tarragonina ni de Barcelona, jo soc penedesenca. Hi ha una part marítima del Penedès i hi ha una part interior.

Nosaltres estem demanant el bus exprés davant de la situació que tenim amb Rodalies. Tenim molts estudiants. El fet que tinguis una bona comunicació et fa anar a un lloc o anar a l’altre. A Tarragona tenim una molt bona universitat i, és clar, molts dels nostres joves van a Barcelona perquè per anar a Tarragona, o hi vas amb autobús o tens un problema amb el tren. En canvi, cap a Barcelona, ho tenen la mar de bé. I per anar a treballar, amb autobús és molt més fàcil que arribis a l’hora que no pas amb el tren. Et dona aquesta tranquil·litat.

No Cunit sol. Estem parlant de Calafell, Cubelles... Perquè tu ara quan vols agafar l’exprés te n’has d’anar a Vilanova. De moment volem fins a Barcelona, que és el que la gent està demanant més.

Aquest any vam aconseguir la rebaixa del peatge i ara hem de treballar pel bus. Tenim una comissió, la comissió Penedès Marítim, en què hi som tots, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova, Cubelles, Cunit, Calafell, el Vendrell...

Bé, és que hi ha una diferència de preu si arribes a Cubelles o si arribes a Cunit. Creiem que nosaltres hauríem d’estar al mateix punt, al mateix lloc. El que sí que hem fet és que amb el bitllet del bus urbà puguis agafar també el tren i els busos interurbans. Això ja ho tenim integrat i ha estat un gran què, perquè abans el bus urbà gairebé no ens funcionava, i des que l’hem integrat hi hem guanyat. Però sí que és veritat que el problema de mobilitat és greu, però no només per anar a Barcelona o a Tarragona: en l’aspecte laboral, ens trobem que hi ha moltes persones que viuen aquí i busquen feina aquí i tenim tota la feina col·locada a l’interior de la comarca, però no tenim un mitjà de transport públic per anar-hi. Si no tens cotxe, no tens manera d’arribar als polígons. Això es resol amb autobusos.