Les factures pendents d’Illa

1

És la “peça més clau”, en paraules de la mateixa Alamany, el gran as exhibit per ERC per justificar el suport a la investidura d’Illa. El pacte deixa clar que s’implantarà un nou sistema de finançament “basat en la singularitat i la bilateralitat”, en què sigui la Generalitat, a través de l’Agència Tributària de Catalunya, “la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa en coordinació amb l’Estat i la Unió Europea”. El text també diu que hi haurà d’haver una aportació per les despeses de l’Estat a Catalunya, que s’establirà “a través d’un percentatge de participació en els tributs”. I que hi haurà una altra aportació “explícita” i “transparent”a la solidaritat amb altres comunitats, limitada pel principi d’ordinalitat. Tot i que no fixa cap horitzó temporal perquè tot plegat estigui completat, es deixa fixat que “el primer tribut en què s’avançarà en l’aplicació dels objectius de la implementació del nou model de finançament serà l’IRPF”, en concret “al llarg de l’any 2026”. Per fer-ho possible tot plegat, es marca que durant el primer semestre del 2025 la comissió bilateral Estat-Generalitat aterrarà aquest acord “amb la concreció d’un nou model basat en la negociació bilateral, i en concretarà el calendari de desplegament”. I assenyala que, a fi d’implementar aquests objectius, també s’impulsaran “les modificacions que corresponguin de la Lofca, de la llei de finançament de les comunitats autònomes i de la llei de cessió de tributs de Catalunya”.

El govern d’Illa va nomenar a l’octubre una comissió integrada per una setantena d’experts, amb el lideratge del veterà Martí Carnicer, a fi d’aterrar la proposta de la Generalitat en la taula negociadora amb l’Estat, i ha de presentar les seves conclusions d’aquí a poques setmanes. En paral·lel, això sí, tots dos executius ja han creat un grup de treball tècnic per preparar el traspàs de l’IRPF, tant a nivell de recursos tecnològics com sobretot humans, ja que l’ATC necessitarà molts més treballadors, i caldrà veure si els agafa d’alguna manera de la hisenda estatal o fa noves convocatòries de places. A nivell polític, el president Illa no ha parat de fer pedagogia a la resta de l’Estat sobre les bondats del nou model –ha anunciat fins i tot una roda de trobades amb els presidents autonòmics, la majoria ferms opositors del PP–, si bé els socialistes es resisteixen a dir que suposarà sortir del règim comú, com interpreta ERC, i ho voldran incloure en la negociació multilateral per a la reforma pendent del conjunt del sistema de finançament, caducat des del 2014.

La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha reiterat que vol complir l’acord en els terminis i termes pactats, i de fet les declaracions de diversos membres del govern en els últims mesos s’encaminen cada cop més a reconèixer que Catalunya pateix un maltractament fiscal i li calen molts més recursos per poder millorar els serveis públics, com s’han proposat fer. Alhora, Alamany s’ha mostrat condescendent en admetre que no es poden exigir resultats immediats en el nou model i que s’ha de deixar fer, però també ha deixat clar: “No esperarem quatre anys per aconseguir la sobirania fiscal.”

Consorci per gestionar inversions

El mateix acord admetia la “baixa execució” endèmica de les inversions estatals previstes a Catalunya, i establia que es constituirà un consorci paritari Estat-Generalitat per dur-ne la “gestió i l’execució” –fent un pas més respecte a l’acord d’investidura de Sánchez, que establia encomanes de gestió i una comissió mixta per prioritzar les inversions–, fet que Alamany lamentava dimarts que no figuri en el pla de govern. Romero, que ha admès que ha hagut de demanar al ministeri les dades d’execució pressupostària dels últims anys perquè de moment no les ha fet públiques, ha respost que el govern està “treballant jurídicament” en el consorci per veure com es concreta, però no hi ha posat terminis.

L’acord d’investidura d’Illa, com feia ja el de Sánchez, també establia la definició d’un “marc pluriennal” per dotar de pressupost el conveni del nou ens per executar les inversions de l’Estat, amb una xifra equivalent “a la ràtio sobre el PIB que es pressuposta”, és a dir, en funció del pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat. En aquest cas, però, en no haver-se aprovat encara cap pressupost a l’Estat, no s’ha aplicat la mesura.

2

Per investir Pedro Sánchez, ERC va arrencar-ne al novembre del 2023 el compromís que condonaria un 20% del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA), que suposa el gruix del deute del govern català. Un any després, el desembre passat, el president espanyol anunciava que es convocaria a final de gener un consell de política fiscal i financera per concretar en la pràctica la mesura, que també requerirà una modificació legal i que beneficiarà totes les comunitats autònomes de règim comú. El pacte parlava d’uns 15.000 milions, que alhora suposarien uns 1.300 milions d’estalvi en interessos, si bé el president Illa actualitzava aquesta mateixa setmana les xifres –en un acte solemne, per cert, amb agents socioeconòmics catalans per fer front comú per demanar l’aplicació immediata de la mesura, i les concretava en 15.700 milions i 1.500 d’estalvi, dels quals uns 250 ja tindrien impacte positiu en els comptes catalans el 2025, si s’aproven.

Com que Junts continua reclamant, per negociar el pressupost de l’Estat, que el govern espanyol compensi el català per les inexecucions pressupostàries, Romero ha admès també que una opció per fer-ho podria ser ampliar, fins i tot al 100%, la condonació del deute del FLA.

3

Una de les grans apostes fallides del govern de Pere Aragonès va ser l’intent d’impulsar un “acord de claredat” que definís les condicions a pactar amb l’Estat per celebrar un referèndum d’autodeterminació. L’acord d’investidura d’Illa volia salvar fins a cert punt aquell projecte, i dictava la creació d’una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític per “impulsar un ampli debat polític, social i ciutadà” al país i “bastir així una proposta” que contribueixi a abordar la resolució, que depengués del Parlament i hi presentés les seves conclusions. L’òrgan, que també tindria la funció de “fer un seguiment i monitoratge” de l’aplicació de l’amnistia, havia de ser presidit per un diputat d’ERC i format per representats de tots els grups que hi volguessin ser, i s’havia d’impulsar “en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou govern”. A més, el govern ha de crear una oficina “que asseguri els recursos humans, tècnics i materials” per facilitar els treballs de la convenció. Ara com ara, però, no s’ha fet res de tot això, ni se n’ha sabut res més, tot adduint que encara s’està en converses internes entre els grups.

4

L’acord d’Illa feia molta incidència en la protecció de la llengua, començant per la creació immediata, com així va ser, d’un Departament de Política Lingüística, que tindria una dotació de 200 milions el primer any de legislatura, fet que dependrà de l’aprovació d’un pressupost. En altres mesures relacionades amb el català, tanmateix, el més calent és a l’aigüera: no s’ha aprovat el pacte nacional per la llengua com s’havia de fer en els 100 primers dies, ni de moment hi ha notícies que s’hagi estès la vehicularitat del català a les activitats extraescolars i l’esport de base i el lleure, com també recull el pacte. Tot i que el govern ha mostrat sempre el seu compromís per la defensa de la llengua davant l’emergència en el seu ús social, els grups independentistes li han retret una certa tebior en la pràctica, i que fins i tot el president Illa fes servir el castellà recentment en una resposta en sessió de control al Parlament.

5

El pacte amb el PSC deixa clar que el govern continuarà treballant “pel màxim reconeixement de l’esport català en tots els nivells”, i en concret per la projecció i el reconeixement internacional de les seleccions esportives “d’acord amb la voluntat i treball conjunt amb les federacions”. En aquest sentit, es disposa la constitució d’una oficina adscrita al Consell Català de l’Esport que promourà les seleccions esportives, i hi vetllarà fins i tot davant el Consell Superior d’Esports, en especial “les que poden aspirar a la participació directa en l’àmbit internacional pel fet d’haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent i d’acord amb l’arrelament social i històric a Catalunya”. A tal fi, el govern ja ha anunciat que hi destinarà una partida de 100.000 euros si s’aprova el pròxim pressupost. De moment, però, han refredat molt les expectatives unes recents declaracions del conseller Berni Álvarez, en què deia que “no és el moment” d’impulsar l’oficialitat de la de futbol, per exemple, i limitava la seva acció a “ajudar” algunes modalitats que sí que podrien aspirar-hi. “No ens sorprèn”, ja ha contestat aquesta setmana Alamany, que ha lamentat que la posició del conseller “traspua la renúncia a entendre què és Catalunya avui, els seus anhels de llibertat i aspiracions nacionals”.

6

Va ser una de les estrelles de l’acord el novembre del 2023 per investir Pedro Sánchez, quan es va pactar “culminar i ampliar el traspàs integral del servei” a la Generalitat, començant pel traspàs dels recursos per cobrir el deute en l’explotació regular generat els últims anys amb Renfe, ja concretat el juliol passat amb l’acord per a la transferència de més de mil milions. Entre altres punts, l’acord incloïa constituir una empresa mixta, amb participació majoritària de la Generalitat, per gestionar les Rodalies i Regionals, així com el traspàs de la titularitat de la infraestructura allà on els serveis “siguin de forma exclusiva” titularitat catalana, fet que ha d’incloure “com a mínim” la línia R1 del Maresme, l’R3 de Vic i Puigcerdà i l’R2 de Sant Vicenç de Calders.

L’acord després per investir Illa, que mantindria Pere Macias com a cap de la delegació catalana que negocia tècnicament el traspàs, concretava que abans d’acabar el 2024 es presentaria l’esborrany dels estatuts de la nova operadora, amb l’objectiu que es constitueixi “entre el 2024 i el 2025” i que s’iniciaria el traspàs de l’R1. A més, instaven a impulsar conjuntament “un pla de xoc de millora de serveis”. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, avançava dimarts –després que el dia 2 presentés també un pla Endreça que busca millorar la informació i la imatge del servei– que al llarg d’aquesta mateixa setmana presentaria als socis d’investidura, i en especial a ERC, tant els estatuts i model de la nova empresa com altres aspectes vinculats al traspàs, abans de fer-ho públic. “Serà el mes de les Rodalies, en el sentit de presentar quin ha de ser el model de gestió, els estatuts de l’empresa i els passos que seguirem per al traspàs tal com s’havia acordat”, proclamava.

7

El pacte per investir Illa establia donar continuïtat a la comissió tècnica acordada entre el govern de l’Estat i la Generalitat “per definir el nou model de gestió català aeroportuari”, amb l’objectiu de transformar l’aeroport del Prat “perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals”, tot respectant “la biodiversitat, la convivència amb veïns i les directives ambientals europees”, però també alhora definir el conjunt del sistema aeroportuari català i incorporar els rols que han de tenir la resta d’aeroports del país. L’acord també parlava de “cercar el consens necessari i institucional” per tal que la Generalitat sigui “actor determinant” en la presa de decisions estratègiques al Prat, i a tal fi es definia la creació d’un nou consell rector aeroportuari de Catalunya, a més d’una autoritat aeroportuària de Catalunya que centralitzés les competències pròpies.

Tot plegat, però, és encara força a les beceroles. La comissió tècnica, que es va prometre que presentaria les conclusions abans de final d’any, “continua treballant”, segons deia Paneque dimarts, centrada especialment en el projecte del Prat, i sense data per presentar les conclusions, més enllà del “primer trimestre”.

8

L’oficina per al disseny d’un pla pilot per a la renda bàsica universal, un dels grans projectes pactats entre ERC i CUP per a la investidura d’Aragonès en l’anterior legislatura, va caure en desgràcia en negar-hi precisament el PSC el suport a introduir una partida en el pressupost del 2023 a fi de dur la prova a la pràctica. Amb el pacte d’investidura d’Illa, tanmateix, ERC li tornava la pilota i obligava el govern socialista a mantenir l’oficina i “la tasca de difusió” que fa, i a “actualitzar” el pla pilot per “adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic del moment en què es dugui a terme la seva implementació durant la propera legislatura”. Malgrat això, el cert és que els socialistes continuen sense creure-hi: al setembre ja en van substituir el director i impulsor, Sergi Raventós, i van adscriure l’oficina a Drets Socials i Inclusió, en lloc de Presidència, que hi donava un rol més gran i una repercussió veritablement transversal. La consellera Mònica Martínez ja va expressar fa unes setmanes els seus dubtes sobre el pla pilot, que va descartar que s’implanti aquesta legislatura, si bé l’oficina es mantindrà segons ella per “revisar qüestions importants” sobre el disseny de la renda universal.

9

L’acord per investir Illa preveu que “es consolidarà i ampliarà la xarxa de delegacions actual” a l’exterior, “amb especial atenció a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia”, i es culminarà un dels projectes més ambiciosos en aquest camp endegats la legislatura passada, la creació d’un cos d’acció exterior propi. El govern, tanmateix, fins ara s’ha limitat a aprovar una nova estructura del departament, que incorpora com a principal novetat la creació d’una direcció general que coordina totes les delegacions, i ha donat especial preponderància a la delegació davant la UE, que ha incorporat al nom de la conselleria en primer terme i que depèn directament del conseller Jaume Duch.

El pacte signat a l’estiu, per cert, també establia que es promourà la participació de la Generalitat “en organismes i agències internacionals on es tractin qüestions que afectin les seves competències”, però fins ara tampoc es té notícia que hagi estat així. Ans al contrari: en les últimes setmanes, els partits independentistes s’han queixat que el conseller d’Agricultura no defensés directament els interessos dels pescadors catalans en la negociació per al nou acord de pesca a nivell europeu.

10

L’acord entre PSC i ERC recollia la continuïtat de multitud de polítiques públiques endegades pel govern republicà, algunes fins i tot en estadis ja molt avançats de tramitació, tant en format de decrets llei com d’iniciatives parlamentàries. I el govern s’hi ha aplicat fins ara, ja que ha recollit el guant i hi ha consagrat bona part de la producció legislativa que ha impulsat. Així, d’entre la vintena de textos legals que es va comprometre a impulsar, ja ha tirat endavant els que venien de l’executiu anterior i estaven gairebé enllestits, com ara l’Estatut dels Municipis Rurals, la llei de l’agència integrada social i sanitària, la de memòria democràtica i la d’erradicació de l’amiant. A més, el govern ha fet el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental, que també estava gairebé tancat, ha mantingut l’aposta per l’Energètica i el Tramcamp, i ha refermat i fins i tot ampliat el calendari d’obres hidràuliques per combatre els episodis de sequera.