Via Laietana 43 serà declarat espai de memòria al juliol

El govern espanyol té en agenda per al proper mes de juliol la declaració d’espai de memòria de la comissaria de policia que fa funcions de Prefectura Superior, al número 43 de la Via Laietana de Barcelona. Així consta en el programa d’actes que s’explica al web espanaenlibertad.gob.es on es desenvolupa l’agenda vinculada a la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador, Francisco Franco.

Segons es detalla en aquest portal web, hi haurà altres espais o esdeveniments vinculats a Catalunya que també rebran la consideració d’espai de memòria, com per exemple el camp d’Argelers, o el memorial a Walter Benjamin, de Portbou, o l’acció de la Caputxinada.

Aquests espais de memòria, ja siguin materials o intangibles, són aquells on s’hi han desenvolupat fets o esdeveniments clau per la memòria democràtica. En aplicació de la llei de memòria es vol identificar, protegir i senyalitzar aquests llocs però, en el cas de Via Laietana, no s’especifica si s’anirà més enllà, tal i com reclamen un col·lectiu d’entitats memorialistes.

La petició de declaració de lloc de memòria de la Prefectura de Via Laietana es va activar a principis del 2023 amb una petició expressa feta l’Ateneu de Memòria Democràtica davant el ministeri de Presidència i la Direcció General de Memòria. Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del col·lectiu Via Laiteana 43, que pretén resignifcar el lloc. La petició perquè l’edifici deixi de tenir usos policials i es transformi en un espai de memòria i interpretació de la tortura, es renova cada dos dimarts al mes en una mobilització que lidera la Comisió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.

A tenor de les declaracions recents del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el futur de Via Laietana 43 seguirà sent policial i, com a molt, hi haurà la designació d’espai de memòria. En tot cas, en alguna ocasió, els socialistes s’han mostrat partidaris de poder compaginar els usos policials amb els d’espai de memòria, però sempre mantenint la presència del cos de seguretat a l’edifici que es va significar com a lloc de tortura durant els quaranta llargs anys del franquisme i ho va continuar sent en temps posteriors.

En total, el govern espanyol vol tramitar durant el 2025 trenta expedients de llocs de memòria, començant aquest mateix mes pesl fets de la matança dels advocats d’Atocha, ocorreguda el 24 de gener de 1977.