Cubelles es reinventa
L’Ajuntament espera reduir l’atur quan engegui el centre logístic previst al solar de l’antiga central tèrmica
El govern municipal vol suplir la manca de places hoteleres amb l’obertura d’un càmping de luxe
Ecologistes del Garraf s’oposen als dos projectes per preservar els espais no urbanitzats de la plana litoral
Al despatx de l’alcaldessa de Cubelles hi ha una escultura amb tres fragments de l’antiga central tèrmica del Foix que Endesa va acabar de desmantellar el 2019. Un dels fragments pertany al formigó de la xemeneia de 170 metres que va presidir la silueta urbana cubellenca. Les instal·lacions es van començar a aixecar el 1975. Quaranta anys més tard, l’empresa va anunciar-ne l’enderroc, un procés que es va allargar fins al juny del 2019 i va costar a Endesa gairebé 5 milions d’euros. Des del 2010 la tèrmica només operava en moments punta de la demanda elèctrica.
Amb l’adeu de la central, no solament va canviar el paisatge de Cubelles, també ho van fer les arques municipals. El tancament de la tèrmica va suposar una davallada d’ingressos molt considerable. “El primer any que vam entrar a l’alcaldia va ser quan es va acabar la tèrmica, perquè havia quedat obsoleta, i vam deixar de cobrar un milió d’euros d’impostos. Allò va ser una garrotada molt important per a l’Ajuntament. Un milió d’euros menys en un any és molt”, recorda Rosa Fonoll.
Cubelles vol ara diversificar la seva economia i renéixer de les cendres de l’antiga tèrmica, que ocupava prop de setze hectàrees de terreny. Al solar que va quedar del desmantellament, en mans privades, la inversora andorrana OUA Group hi construirà una plataforma logística de camions d’alt tonatge. “L’objectiu és dinamitzar la població en l’àmbit econòmic i empresarial, perquè donarà feina a molta gent”, destaca l’alcaldessa.
De fet, l’Ajuntament està formant veïns perquè puguin anar a treballar a la plataforma. Fonoll ho veu com una oportunitat per reduir al màxim el nombre de 806 persones que hi havia aturades al desembre al municipi: “Entre això i el càmping de luxe que es fa a la mateixa altura, però per sobre la carretera, a veure si Cubelles pot ser un poble potent, sense atur, i amb ingressos importants.” Es calcula que la plataforma generarà més de 300 llocs de treball directes.
El centre de distribució, de més de 76.000 m², està situat a menys de mig quilòmetre de la platja, entre la C31 i la línia de tren. Segons els càlculs del govern cubellenc, el nucli de població, a un quilòmetre i mig de distància, no s’hauria de veure afectat per un increment del trànsit. En principi l’espai ja està descontaminat. L’alcaldessa nega que es tracti d’uns terrenys inundables, com van denunciar diversos grups ecologistes integrats en la plataforma SOS Plana Litoral, que malden per aturar la pavimentació de l’entorn i evitar així la reducció de la superfície d’infiltració pluvial de la plana cubellenca, gairebé tota urbanitzada. La gota freda que es va formar l’any passat al País Valencià ha acabat d’exacerbar les pors en aquest sentit.
D’altra banda, la fi de la tèrmica va deixar igualment en desús la dàrsena de la platja, on la central captava i retornava l’aigua del mar que necessitava per al refredament. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Generalitat van acordar recentment l’enderroc parcial d’aquesta dàrsena per part d’Endesa. L’Ajuntament en preferia el desmantellament total, però en qualsevol cas reclama posar-hi fil a l’agulla, tenint en compte que el procés per enderrocar la tèrmica va començar el 2017.
Els ecologistes del Garraf i el Penedès s’oposen igualment al càmping de luxe que hi ha projectat a la zona de Mas Guineu, a prop del futur centre logístic, ja que consideren que compromet arbres monumentals. La iniciativa afecta més de 30 hectàrees i podria donar cabuda a 3.200 persones. Actualment, al municipi ja hi ha un càmping, La Rueda, per sota de la C31. Fonoll justifica la necessitat d’un segon càmping perquè Cubelles no disposa de places hoteleres. “No tenim cap hotel. Hi ha un hostal i para de comptar. Pensem que el càmping potser ho podria suplir. Serà germà del càmping Vilanova Park de Vilanova i la Geltrú i és un càmping de luxe en l’àmbit europeu. Aquí venen a jubilar-se els estrangers nòrdics, gent amb diners”, explica l’alcaldessa, que també espera que la iniciativa generi llocs de treball per als cubellencs.
La moratòria ho va endarrerir
El projecte del càmping està més endarrerit que el del centre logístic a causa de la moratòria que va suspendre temporalment l’atorgament de noves llicències. “Hi havia un boom de fer càmpings en petites poblacions de 100 habitants per a 3.000 persones i no era assumible. Nosaltres vam rebre per aquí; si no, el nostre ja estaria fet”, diu Fonoll. El pla es va ajustar a les noves directrius marcades per la Generalitat en el pla urbanístic de càmpings. Es dona la circumstància que al municipi del costat, Cunit, ja a la demarcació de Tarragona, també projecten un càmping de luxe, situat a la finca de Cal Pla, que també genera un cert rebuig per qüestions mediambientals.
Mentre Barcelona viu manifestacions en contra de la massificació turística, al Garraf i el Baix Penedès treballen per atraure’n més. Recalquen que el perfil dels visitants és diferent del de la capital, sobretot familiar, de temporada, de cap de setmana i de segona residència. “Nosaltres, de vegades, quan acollim balls d’altres llocs per festa major, fem anar la gent al càmping perquè no tenim cap hotel. Ens en convindria un, si algun inversor volgués...”, ofereix Fonoll.
A causa del creixement continuat i l’arribada de molts veïns procedents de Barcelona, que fugen dels alts preus i les dificultats d’accés a l’habitatge, el lloguer a Cubelles s’ha encarit de forma considerable, com passa al conjunt de poblacions de l’àrea metropolitana, i han proliferat els pisos turístics, tot i que l’Ajuntament ja no dona llicències per obrir-ne cap més.
