“No a un model de variant pensat per al vehicle privat”

Primer, ens agradaria veure el projecte constructiu definitiu, perquè només ens han ensenyat una presentació de diapositives i no ens l’han volgut enviar en digital... Fins que no tinguem el definitiu, no podem analitzar els detalls, que són molt importants.

Els detalls poden determinar si la variant s’ha dissenyat atenent les necessitats comarcals i un model determinat o, per contra, està dissenyada amb un altre objectiu.

Sabem que, des de l’inici, uns certs sectors l’han defensat com una autovia de pas internacional, a la qual cosa nosaltres ens vam oposar des del primer moment. Ara, estem treballant perquè si realment s’acaba construint aquesta variant es faci amb uns criteris d’adequació al territori, de minimització de l’impacte ambiental.

No ho sé. Per a nosaltres, el més sagnant és aquest model de mobilitat que s’ha imposat durant les últimes cinc dècades, que està basat en el vehicle privat i que, al final, provoca els problemes que cada dia veiem a l’avinguda Sant Jordi i a la resta de la ciutat. Aquest model no se soluciona aplicant la mateixa recepta, en calen de diferents, que afavoreixin la mobilitat col·lectiva i sostenible. Ens fa la sensació que s’està prioritzant justament el contrari.

Un nou model de mobilitat basat en el transport públic, en el canvi de la manera com ens movem internament, i en aquest sentit, recordo que el 80% de la mobilitat que passa per la ciutat és comarcal. Si resolem aquest tema, tindrem bona part del problema solucionat, però no s’està aplicant res d’això.

No ens podem resignar a tenir un model de variant pensat amb l’antic paradigma. Per això, insisteixo que és molt important entrar al detall en el projecte pel que fa a la seva adequació a la ciutat, com interactua la nova carretera amb la trama urbana i quines són les mesures compensatòries, per contrarestar els efectes adversos de la construcció de la nova infraestructura.

El ferrocarril ha de formar part de la solució. De fet, és un sistema de transport que al seu moment ja era molt innovador, no és d’ara. És més sostenible que el vehicle privat i, tot i la inversió inicial elevada, la seva rendibilitat econòmica és major que, per exemple, construir carreteres. És imprescindible que es tiri endavant el tren tram Olot-Banyoles-Girona, tal com s’ha proposat des de diversos moviments socials, i és imprescindible també millorar la connectivitat amb Torelló, on tenim una estació propera però poc promocionada.

Sí, i fa anys que recollim moltes queixes. De fet, hem fet diverses intervencions al ple, en què hem fet una llista important de com creiem que hauríem de millorar el transport públic, tant l’urbà com l’interurbà, i augmentar el volum de viatgers. Només que l’administració escoltés els seus usuaris, trobaria una informació molt valuosa. Vam proposar crear el consorci del transport de la Garrotxa, perquè no té gaire sentit que Olot continuï funcionant com una cosa aliena a la comarca.

Calen campanyes de promoció per part de l’adjudicatària; més freqüències, sobretot en cap de setmana; millorar la senyalització i les marquesines, etc.

S’està fent una nova licitació i és un moment clau. Estem preocupats, perquè hem intentat seure amb l’equip de govern per fer aportacions i dissenyar el millor sistema de transport possible però, fins ara, ha estat impossible. Ens diuen que hi haurà un procés participatiu, però ens temem que, tal com sol passar, ens presentin el projecte i ens diguin que això és el que hi ha.

Busos més petits, elèctrics i a demanda en alguns barris, etc. També aconseguir que la Generalitat cobreixi el servei, perquè no arribem al llindar d’habitants que determina, un llindar pensat amb un paradigma antic. Amb un millor finançament, tindríem un millor servei i podríem millorar la mobilitat.