El jutge Aguirre es jubila pendent de si l’investiguen per prevaricació

El qui ha estat el jutge de l’anomenada trama russa del procés es jubila. Joaquín Aguirre, instructor dels casos Negreira i Volhov, es retira avui als 66 anys, sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decidit encara si l’investiga per prevaricació arran de la querella que va presentar contra ell l’expresident Carles Puigdemont.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica avui la jubilació del magistrat, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona des del 1988 i un dels més veterans de la Ciutat de la Justícia, amb 40 anys de servei en els quals ha tingut a les seves mans complexes -i dilatades- investigacions.

Des del seu jutjat va dirigir la causa de Grand Tibidabo, que el 2007, tretze anys després, va fer seure al banc dels acusats l’empresari Javier de la Rosa, o el cas Macedònia de presumpta corrupció en els Mossos d’Esquadra vinculada al narcotràfic que, al cap d’una dècada d’investigacions, es va saldar el 2022 amb l’absolució dels principals acusats.

Durant aquestes quatre dècades d’exercici, sempre al capdavant del mateix jutjat, ha cultivat un estil d’instrucció obstinat –prospectiu segons els seus detractors–, amb llargues causes que es dispersaven en múltiples ramificacions, mentre era cada vegada més temut entre els advocats pels seus cops d’efecte, com el que el 2012 el va portar a registrar la central de Mossos d’Esquadra a la recerca d’unes escoltes que creia que li ocultaven.

Contrari a l’amnistia

Però ha estat la gestió dels seus dos últims casos estrella, Volhov i Negreira, sovint sense el suport de la Fiscalia, al costat de la seva declarada aversió per la llei d’amnistia, el que ha acabat per situar-lo en el punt de mira, conforme refermaven els revessos de l’Audiència de Barcelona a les seves resolucions.

El passat mes de juny, va desoir una interlocutòria de l’Audiència que posava fre a la seva investigació sobre la suposades connexions russes amb el procés per haver-la prorrogat injustificadament i, amb l’amnistia ja en vigor, va obrir una nova peça per implicar als expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas per traïció i malversació. Tot això mentre diversos mitjans publicaven l’enregistrament d’una suposada conversa seva en la qual es vantava d’haver provocat la retirada de la llei d’amnistia quan al gener de 2024 Junts va impedir que s’aprovés al Congrés -”es va tombar per mi”- i afegia: “al Govern central li queden dos telenotícies alemanys”.

En una dura resolució que no estalviava retrets al jutge, l’Audiència de Barcelona va donar carpetada el mes passat a la nova peça que Aguirre va obrir per seguir investigant els suposats contactes del procés en el Kremlin, mentre l’emplaçava a acatar la seva decisió “sense excuses” i li advertia que, si no ho feia, podia incórrer en responsabilitats.

L’estirada d’orelles de l’Audiència a aquest últim moviment del jutge pot ajudar en la querella per prevaricació i malversació que Puigdemont va presentar fa ja mig any contra Aguirre, al que acusa d’investigar-lo il·legalment per la suposada ingerència russa en el procés.

La Fiscalia es va oposar a la seva admissió a tràmit, però al TSJC se li ha passat el termini per a la jubilació d’Aguirre sense haver decidit si l’investiga. Fonts jurídiques apunten al fet que el cas podria remetre’s a un jutjat ordinari en perdre el jutge la seva condició d’aforat, una vegada retirat.

Cas Negreira

També han estat desautoritzades per l’Audiència les seves últimes resolucions en el cas Negreira: en contra del criteri de la Fiscalia, va imputar un delicte de suborn al club i al seu president Joan Laporta pels pagaments a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres durant el seu primer mandat, entre els anys 2008 i 2010.

El tribunal el va rectificar al maig de l’any passat: no hi ha delicte de suborn en les donacions a l’exvicepresidente del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) perquè no és funcionari públic i, per més inri, aquests pagaments imputables a Laporta estarien prescrits des del 2015.

El jutge que succeeixi Aguirre al capdavant del primer dels jutjats d’instrucció de Barcelona heretarà una investigació de gairebé dos anys que ja va camí de la seva quarta pròrroga i en la qual, amb l’excepció de Jose María Enríquez Negreira -que pateix deterioració cognitiva-, no han declarat encara els principals imputats, els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.