Puigdemont consuma el seu ultimàtum

Poc més d’un any després que Junts i el PSOE subscrivissin l’acord de Brussel·les per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, els avenços que es van fixar han estat tímids. Així ho considera el líder de la formació independentista, Carles Puigdemont, qui abans de les vacances de Nadal ja va llançar un ultimàtum als socialistes per la seva inacció. “Les coses no van bé”, assenyalava llavors Puigdemont, fent referència als escassos progressos que s’havien assolit en qüestions com ara l’aplicació de la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a la Unió Europea o el traspàs de competències a la Generalitat en matèria d’immigració.

La resposta dels juntaires va ser registrar una proposició no de llei (PNL) a Madrid perquè Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança. I si bé dijous a última hora la mesa del Congrés va optar per no desestimar-la i intentar salvar un punt de partit –va ajornar la seva tramitació per segona vegada–, el moviment no va agradar a l’expresident de la Generalitat.

“La no decisió és també una decisió política; això vol dir que el PSOE ha entès que anàvem de debò i que el risc de ruptura és real”, va indicar ahir Puigdemont en una nova roda de premsa des del Press Club de Brussel·les, l’espai on precisament el llavors president de la Generalitat va celebrar la primera compareixença després de l’1-O. Puigdemont, de fet, va recordar l’efemèride per fer palès el seu descontentament amb Sánchez. “Encara som aquí, fent una roda de premsa des de l’exili, i això no és normal; [...] efectivament no ha canviat res”, reblava el president de Junts.

Davant la inacció socialista, Puigdemont es va mostrar contundent. Junts va anunciar ahir que suspenia les negociacions sectorials amb el PSOE i convocava una reunió d’urgència a Suïssa amb el mediador internacional per avaluar en quin punt es troba el compliment dels acords. “Creiem que no podem continuar negociant amb algú que no gaudeix de la nostra confiança”, lamentava ahir el líder independentista. En aquest sentit, l’expresident a l’exili va justificar la seva decisió per evitar que el PSOE “continuï jugant amb el calendari” i “allargui” encara més qualsevol decisió que afecti Catalunya.

Tanmateix, Puigdemont també va voler deixar clar que Junts no es vol instal·lar “en la trinxera del no a tot” i que estarà disposat a escoltar els socialistes en aquelles propostes que puguin beneficiar Catalunya. “Farem sumes i restes, i si el govern espanyol té propostes, llavors les escoltarem”, va detallar. “Ara, si el PSOE ens diu que vol parlar de pressupostos o d’aprovar nous decrets, doncs no”, va afegir. En la mateixa línia, va descartar donar suport a una moció de censura impulsada pel PP, sobretot tenint en compte que l’alternativa d’un govern popular amb el suport de Vox plantejaria un escenari encara pitjor per als interessos del grup.

Sigui com sigui, Puigdemont va rebutjar la idea que el desbloqueig de la relació entre les dues formacions polítiques passi per una trobada presencial entre ell mateix i Sánchez. “Podríem passar perfectament sense veure’ns a canvi que es complís tot el pactat.” Si bé el juntaire va reconèixer que la falta d’interlocució directa “no facilita les coses”, també va reiterar que no calia elevar a “gran categoria” el que considera “una anècdota política”.

De nou, Puigdemont va insistir en la idea que cal trobar “un desllorigador” malgrat el cost polític que tot plegat pugui representar. “És evident que a nosaltres no ens agrada estar aquí, [...] però si algú pretenia que tot plegat influís en la nostra actitud, estava equivocat”, va sentenciar.