Milei, Meloni, Bukele i Noboa assisteixen a la cerimònia de Trump

Diri­gents con­vi­dats

Entre els man­da­ta­ris estran­gers des­taca sens dubte el pre­si­dent argentí Javier Milei, que va ser a més un dels pri­mers a acu­dir a Mar-a-Lago per a feli­ci­tar a Trump després de la seva rotunda victòria davant Kamala Har­ris.

No és l’únic man­da­tari lla­ti­no­a­me­ricà con­vi­dat, ja que al seu nom se sumen el del sal­va­do­renc Nayib Bukele —qui fins ahir no havia con­fir­mat si assis­ti­ria—, amb qui l’uneix un dis­curs popu­lista, la seva mà dura amb la delinqüència i la seva afició per les crip­to­mo­ne­des.

L’equa­torià Daniel Noboa, que no està en la cresta de la popu­la­ri­tat sinó enmig d’una polèmica ree­lecció, també ha estat con­vi­dat i va con­fir­mar la seva assistència. Noboa i Trump coin­ci­dei­xen en el seu per­fil de ‘polítics empre­sa­ris’, hereus de grans for­tu­nes recon­ver­tits en polítics.

El veneçolà Edmundo González Urru­tia, al qual Trump ha dit que reco­nei­xerà com a ‘pre­si­dent electe’, també està a Was­hing­ton i a pri­me­res hores d’aquest dilluns ha publi­cat en les xar­xes soci­als un vídeo de camí a la cerimònia. La política de Trump cap a Veneçuela s’espera amb gran expec­tació.

Fora de Lla­ti­noamèrica, des­taca el nom de Geòrgia Meloni, la pri­mera minis­tra ita­li­ana ultra­dre­tana i cap­da­van­tera del dis­curs anti­mi­gra­tori a Europa. Els obser­va­dors cre­uen que la seva presència a Was­hing­ton res­pon a un intent seu de con­ver­tir-se en ‘pont’ de tro­bada entre una Europa molt divi­dida i els nou Estats Units que Trump il·lumina.

Cap altre país euro­peu ha enviat man­da­ta­ris, però sí que hi ha polítics de dife­rents movi­ments pròxims al ‘trum­pisme’: aquí des­ta­quen l’ultra­dretà espa­nyol San­ti­ago Abas­cal, fun­da­dor de Vox, i el polonès Mateusz Morawi­ecki, expri­mer minis­tre i líder en el Par­la­ment Euro­peu del grup Con­ser­va­dors i Refor­mis­tes.

Diri­gents absents

Entre els absents, hi ha dues cate­go­ries: els que en cap moment van ser con­vi­dats i els que, mal­grat ser-ho, no podran ser pre­sents per la situ­ació dels seus països o per altres con­si­de­ra­ci­ons.

Trump va con­vi­dar expres­sa­ment els man­da­ta­ris de dues grans potències que no vin­dran: el xinès Xi Jin­ping, que ha enviat en el seu lloc al vice­pre­si­dent Han Zheng i que diven­dres pas­sat va tenir una certa deferència en par­lar per telèfon amb el pre­si­dent electe.

Tam­poc el pre­si­dent indi Naren­dra Modi assis­tirà, mal­grat haver estat con­vi­dat i haver mos­trat una gran pro­xi­mi­tat amb Trump durant el seu ante­rior man­dat; en el seu lloc, acu­deix el seu minis­tre d’Exte­ri­ors, Subrah­ma­nyam Jais­hankar; és el mateix cas amb altres ali­ats com el Japó i Austràlia.

L’expre­si­dent bra­si­ler Jair Bol­so­naro, jun­ta­ment amb Milei el prin­ci­pal ‘trum­pista’ d’Amèrica Lla­tina, havia estat con­vi­dat, però en el seu cas el Tri­bu­nal Suprem li ha impe­dit viat­jar perquè no li ha retor­nat el pas­sa­port con­fis­cat durant les seves inves­ti­ga­ci­ons.

I tam­poc farà acte de presència un altre gran aliat de Trump com és el pri­mer minis­tre hon­garès Vik­tor Orbán, qui ha meres­cut el qua­li­fi­ca­tiu d’‘amic’ per part de Trump i que no assis­teix per qüesti­ons d’agenda. Orbán s’ende­vina com un líder euro­peu que pot jugar un impor­tant paper per a bas­tir ponts entre Trump i un altre aliat d’Orbán, el pre­si­dent rus Vladímir Putin.

Diri­gents no con­vi­dats

En el grup dels no desit­jats s’agru­pen prin­ci­pal­ment tots els països euro­peus per sepa­rat i la Unió Euro­pea en con­junt: no estarà Ursula von der Leyen, pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, però tam­poc els caps d’Estat o pri­mers minis­tres d’Ale­ma­nya, França, Espa­nya ni els prin­ci­pals països euro­peus. De manera sig­ni­fi­ca­tiva, la seva repre­sen­tació estarà a càrrec de sim­ples ambai­xa­dors.

Esment a part mereix el Regne Unit, un país amb el qual els Estats Units sem­pre ha man­tin­gut una aliança exte­rior, fins i tot quan els britànics per­ta­nyien a la Unió Euro­pea abans del ‘Bre­xit’. El seu pri­mer minis­tre labo­rista Keir Star­mer no ha meres­cut l’honor de la invi­tació.

Tam­poc han estat con­vi­dats els líders dels dos països més pròxims als Estats Units: la pre­si­denta de Mèxic, Clau­dia Shein­baum, i el pri­mer minis­tre del Canadà, Jus­tin Tru­deau.

És eloqüent que enfront de l’absència dels seus man­da­ta­ris, des­ta­ca­des figu­res opo­si­to­res d’aquests països, cone­gu­des sobre­tot pel seu radi­ca­lisme anti­mi­gra­tori, sí que assis­ti­ran: així, apa­rei­xe­ran a Was­hing­ton el britànic Nigel Farage, el francès Eric Zem­mour o l’ale­ma­nya Alice Wei­del, líder de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya. La seva presència avui fa més cri­da­nera l’absència de l’Europa ‘ofi­cial’.