Política

Santa Eulàlia, el poble allargat

Tant el govern com l’oposició volen trobar maneres de vertebrar una vila esquitxada d’urbanitzacions

La vida ciutadana, ara com ara, gira al voltant d’una via que travessa la vila, la carretera de Barcelona

La mobilitat interna és una de les preocupacions d’aquest Ajuntament del Vallès Oriental

El govern va obtenint els suports per convertir l’Ajuntament en un organisme eficaç

Santa Eulàlia de Ronçana està envol­tada de natura, la qual cosa és un bé per si mateix. L’estiu pas­sat, però, les van pas­sar magres, a la vila. Tres mesos d’incen­dis, tres i qua­tre en una set­mana i, final­ment, la detenció d’un home gran com a pre­sumpte piròman. Hi havia tanta tensió que el mateix alcalde por­tava equi­pa­ment d’extinció al cotxe, per si es tro­bava algun foc durant els seus des­plaçaments pel poble. Tot i fer mal, aquests incen­dis podrien haver estat devas­ta­dors, tenint en compte la forta calor i la natura seca. Si la gus­pira hagués pres a la massa bos­cosa hagués estat un des­feta. I no se sap quin grau de des­trucció podria tenir en una població com Santa Eulàlia, on abun­den les urba­nit­za­ci­ons. El muni­cipi té uns 14 km² i escaig. Qui hi entra i es des­plaça per la car­re­tera de Bar­ce­lona, si no coneix el poble, espera que d’un moment o altre es tro­barà de cara amb una plaça, amb una església, algun bar amb ter­rassa, i car­re­rons envol­tant aquests edi­fi­cis d’interès, amb cases, boti­gues i ser­veis. De fet, el poble no ha tin­gut mai un cen­tre urbà tra­di­ci­o­nal que per­metés loca­lit­zar-lo amb nor­ma­li­tat. Les boti­gues i els ser­veis que podrien ver­te­brar aquest nucli es tro­ben repar­tits per la car­re­tera i les cases escam­pa­des aquí i allí, en dife­rents urba­nit­za­ci­ons. Era una vila petita que, sobre­tot a par­tir dels anys sei­xanta del segle XX, va començar un procés de trans­for­mació i urba­nit­zació amb l’apa­rició dels pri­mers nuclis de cases que dona­rien peu als bar­ris tra­di­ci­o­nals de Sant Cristòfol, el Rie­ral, el Ser­rat, la Serra, la Vall, la Sagrera i el Bonaire. Van ser els bar­ce­lo­nins farts de la pressió a la gran ciu­tat els que des­co­bri­rien els parat­ges de Santa Eulàlia com un lloc on, més enllà d’una estada pun­tual, hi podien aixe­car les seves sego­nes residències. En la dècada que va del1960 al 1970, es van ven­dre 2.000 par­cel·les per fer-hi habi­tat­ges que aca­ba­rien for­mant alguna de la vin­tena d’urba­nit­za­ci­ons del terme muni­ci­pal. Tot va ser qui dia passa, any empeny. Els pro­mo­tors cons­truïen, els ser­veis eren mínims. Ven­dre i fora. Fer calaix era l’únic objec­tiu. Amb els anys i per motius diver­sos, aquests veïns de cap de set­mana han can­viat les esta­des tem­po­rals per esta­des per­ma­nents. Aquest nou veïnatge agafa a l’admi­nis­tració a con­tra­peu: mol­tes urba­nit­za­ci­ons no han estat recep­ci­o­na­des i, per tant, no son muni­ci­pals. Paguen un IBI gens menys­pre­a­ble, però, a la vegada, les quei­xes sobre les deficiències són cons­tants. Afec­ten des del pavi­ment fins a l’enllu­me­nat. Els dife­rents governs van fent allò que bona­ment poden, men­tre asse­nya­len les instàncies supra­mu­ni­ci­pals perquè resol­guin la situ­ació. Les urba­nit­za­ci­ons pen­dents de recep­ci­o­nar per part dels ajun­ta­ments omplen el ter­ri­tori català. No és cosa de Santa Eulàlia, només. Són cen­te­nars arreu! L’exem­ple que posa l’Ajun­ta­ment és claríssim: “Quan al car­rer hi surt un forat l’Ajun­ta­ment amb molt bona fe el tapa amb una mica de ciment, però és tot pre­cari.” Ho comenta també l’opo­sició: “Els car­rers, els fanals, totes aques­tes ins­tal·laci­ons no són muni­ci­pals. La gent es fa la casa o la com­pra, paga un IBI altíssim i et tro­bes que el car­rer no està asfal­tat i l’Ajun­ta­ment no hi pot fer res perquè aquell patri­moni no és seu. A Santa Eulàlia el con­sis­tori és cons­ci­ent que hi ha mol­tes actu­a­ci­ons que no es poden fer no perquè no es vul­gui, sinó perquè no es pot. S’ha d’estu­diar a escala de país, però a Santa Eulàlia és espe­ci­al­ment impor­tant perquè tenim una gran dis­persió urbanística, amb mol­tes urba­nit­za­ci­ons.”

A aquest esce­nari, s’hi afe­geix que hi ha mol­tes per­so­nes grans i la neces­si­tat de resol­dre la comu­ni­cació interna esdevé el cavall de bata­lla. En aquest sen­tit, el govern de Poble Unit ha posat en marxa dife­rents ini­ci­a­ti­ves en línies gene­rals basa­des en el trans­port a demanda. No hi ha un trans­port urbà pròpia­ment dit. En aquest punt l’opo­sició dis­crepa amb el govern, que no veu gens clara la via­bi­li­tat d’un trans­port d’aques­tes carac­terísti­ques. Diu l’alcalde, Fran­cesc Bonet: “Fa uns quants anys vam fer un estudi per imple­men­tar un bus urbà, però els cos­tos eren inas­su­mi­bles.” Pel que fa a la mobi­li­tat externa, estan prou satis­fets, com a mínim pel que fa a l’eix de Tenes. Vol­drien, però, que com a mínim la tar­geta de trans­port públic integrés els ser­veis específics del muni­cipi. Per faci­li­tar l’ús del trans­port públic s’ha habi­li­tat un apar­ca­ment al cos­tat de l’ajun­ta­ment, davant de la parada de bus.

La comu­ni­cació és pri­o­ritària, ja sigui física­ment o a través de la xarxa. Han fet una sac­se­jada al web i s’ha posat en marxa una apli­cació que per­met fis­ca­lit­zar la feina que fa el govern i el com­pli­ment del pla d’actu­ació muni­ci­pal (PAM). A 9 de gener el com­pli­ment gene­ral se situ­ava en el 26,1%. Aquest PAM s’estruc­tura en cinc línies estratègiques: con­tri­buir a la qua­li­tat de vida de les per­so­nes; avançar cap a un poble més ben con­nec­tat i sos­te­ni­ble, amb espais públics de qua­li­tat; pro­moure la cul­tura i poten­ciar les enti­tats i el talent local; afa­vo­rir la pro­moció econòmica local i el sec­tor pri­mari i esde­ve­nir una admi­nis­tració moderna, àgil i pro­pera. Aquests objec­tius es dis­tri­bu­ei­xen en 25 objec­tius específics i un total de 134 actu­a­ci­ons.

El pres­su­post apro­vat a prin­ci­pis de desem­bre va superar els 11,5 mili­ons d’euros, la xifra més alta dels dar­rers tretze anys, però, com a con­tra­par­tida, la majo­ria de les inver­si­ons que es podran fer seran gràcies a les apor­ta­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals i no pas als recur­sos pro­pis del con­sis­tori. El motiu? La sentència del Tri­bu­nal de Cas­sació que esta­blia que el con­sis­tori havia d’assu­mir la tota­li­tat del paga­ment dels ter­renys de Can Naps que s’havia acor­dat mit­jançant un con­veni de cessió anti­ci­pada i que pujava a 400 euros el metre qua­drat. L’Ajun­ta­ment va recórrer al jus­ti­preu després de la vali­dació de la Comissió Jurídica Asses­sora de la Gene­ra­li­tat i d’un informe de valo­ració de les fin­ques que va rebai­xar el preu a 133 euros el metre qua­drat, L’any 2023 ja va pagar als pro­pi­e­ta­ris prop d’un milió d’euros, una xifra que incloïa tant el preu rebai­xat com els interes­sos. La sentència, però, implica haver de pagar, com a mínim, un milió més.

Quatre de la vall del Tenes
L’any 1981, pràcticament acabats d’estrenar els ajuntaments democràtics, es va crear la Mancomunitat de la Vall del Tenes, un ens intermunicipal que reuneix quatre ajuntaments del Vallès Oriental: Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Bigues i Riells, i Santa Eulàlia de Ronçana. La idea era i és resoldre junts necessitats comunes i de manera més eficient que si ho intentessin individualment. Es tracta d’optimitzar les despeses. En els seus inicis la mancomunitat tenia l’objectiu d’aconseguir un institut . També van treballar junts la seguretat. Amb el pas dels anys el context ha anat canviant. Ara la mancomunitat té aquestes unitats de servei: escola de música; servei d’empresa i ocupació; pla de prevenció de drogues; servei de dones juristes; bus exprés e7 i escola de persones adultes de la Vall del Tenes. Ara, segons expliquen a l’ajuntament, es volen repensar els objectius de la mancomunitat. Estan mirant de donar-li una mica la volta. Per exemple: es podrien plantejar convertir-se en una àrea bàsica de serveis socials? Això voldria dir més recursos per als drets socials. També es podria mirar la possibilitat de crear una mena d’empresa per portar el tema dels residus... Són idees.I segur que n’hi ha més. Toca fer diagnosi i veure què convé.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia