Política

Laura Millán Morales

Alcaldessa de Palafrugell (PSC)

“A Palafrugell volem treballar per un turisme de qualitat i cultural”

“L’ordenança que limita la mida de les piscines és una declaració d’intencions: no tot s’hi val”

“Per la meva joventut han posat en dubte la meva vàlua com a alcaldessa, però treballo per demostrar-ho amb accions”

Hem aconseguit regularitzar sis habitatges de la Sareb; és poc, però és un procés lent No hem eliminat l’Institut de Promoció Econòmica ni l’àrea de Joventut, els hem redefinit

Laura Millán és alcal­dessa per sor­presa des de fa uns cent dies. Millán, de 33 anys, abans que en política, estava invo­lu­crada en el poble, on tenen una empresa fami­liar de for­mació, Meca Cen­tre.

Com valora aquests tres mesos com a alcal­dessa?
Ha estat un ater­ratge forçós, amb molta feina. L’últim tri­mes­tre de l’any és molt intens: vam tre­ba­llar en orde­nan­ces fis­cals i en el pres­su­post. Encara que he tin­gut suport del meu equip i dels tècnics muni­ci­pals, el ritme ha estat frenètic. Així i tot, he hagut de dedi­car mol­tes hores a apren­dre el fun­ci­o­na­ment i ges­ti­o­nar el dia a dia.
S’havia plan­te­jat ser alcal­dessa?
Quan ets alcalde, sovint només t’arri­ben els pro­ble­mes grans o temes enquis­tats. És una feina intensa però gra­ti­fi­cant. M’agrada tre­ba­llar i dedi­car-hi temps; estic gau­dint molt de l’experiència. Aquesta era una feina que volia fer.
L’exal­calde, Juli Fernández, la va aju­dar en el pres­su­post?
Sí, en Juli porta Pala­fru­gell al cor. Mal­grat haver ocu­pat càrrecs a altres nivells, com al Par­la­ment de Cata­lu­nya o al Congrés, sem­pre ha tin­gut una vin­cu­lació molt forta amb el muni­cipi. Ha estat molt dis­po­ni­ble per acon­se­llar-me i aju­dar-me.
D’altra banda, l’opo­sició li va allar­gar la mà quan va accep­tar el càrrec. Hi ha una bona entesa?
Sí, sí, en gene­ral hi ha comu­ni­cació amb tots, al final ens conei­xem del poble. En gene­ral, tots els grups tenim una visió molt muni­ci­pal, no estem per temes de política naci­o­nal; tre­ba­llem per Pala­fru­gell i inten­tem fer con­jun­ta­ment un pro­jecte de ciu­tat.
És una de les poques alcal­des­ses del Baix Empordà i la pri­mera de Pala­fru­gell. Sent una res­pon­sa­bi­li­tat extra?
No hau­ria de ser notícia que una dona sigui alcal­dessa. Així i tot, he notat que mol­tes nenes del muni­cipi ho han rebut amb il·lusió, i això em fa sen­tir una res­pon­sa­bi­li­tat espe­cial. Pel que fa a la meva joven­tut, a vega­des he per­ce­but dub­tes sobre la meva vàlua, però tre­ba­llo per demos­trar que amb acci­ons es poden tren­car aquests pre­ju­di­cis. Pot­ser ho pen­sen inter­na­ment, que pel fet de ser dones no som tan vàlides, però no ho diuen. En canvi, pel fet de ser jove, no tenen tant de pudor a qüesti­o­nar-me com a alcal­dessa. Al final, la manera de demos­trar-ho és amb acci­ons.
Fa poc ha impo­sat una nova mesura sobre la mida de les pis­ci­nes. Què volen acon­se­guir?
No crec que puguem quan­ti­fi­car al mil·límetre l’aigua que es con­su­meix, però és una decla­ració d’inten­ci­ons. Totes les admi­nis­tra­ci­ons ens hem de posar les piles, perquè pot­ser els esta­ments públics no van fer la feina quan tocava, i hi hem de posar una gota d’aigua perquè és essen­cial. Ens cal una gestió sos­te­ni­ble de l’aigua, espe­ci­al­ment amb la situ­ació de sequera actual i el canvi climàtic. Volem pro­moure pis­ci­nes més peti­tes i adap­ta­des. Al final, aquesta orde­nança ve perquè hi havia molta gent que es pas­sava pel forro que hi hagués sequera; ells esta­ven per sobre de tot. Els deixàvem cons­truir la pis­cina tot i que no la podien emple­nar i quan ana­ves a fer la com­pro­vació estava plena. Els era igual que hi hagués una multa de 3.000 euros. No tot s’hi val: podem tenir una pis­cina, però amb cap.
I en tema d’habi­tatge, què han enge­gat?
Hem creat una àrea d’habi­tatge amb un cap específic que es dedica exclu­si­va­ment a aquest tema. També hem imple­men­tat mesu­res de reha­bi­li­tació amb sub­ven­ci­ons direc­tes i col·labo­rem amb enti­tats com la Sareb per acon­se­guir habi­tat­ges soci­als. Tot i que el procés és lent, ja hem acon­se­guit regu­la­rit­zar sis habi­tat­ges: tres llo­guers soci­als per pisos que esta­ven ocu­pats i tres de buits. Ara estem espe­rant què podria apor­tar la Gene­ra­li­tat en aquesta matèria amb els dar­rers anun­cis i de quina manera arri­ben al muni­cipi. En tot cas, el que estic fent amb el meu equip és inten­tar mobi­lit­zar actius muni­ci­pals per tenir ingres­sos i, si cal, fer alguna pro­moció d’obra nova amb la col·labo­ració pública o pri­vada, per tenir pisos a dis­po­sició de gent en situ­ació precària, perquè dir-los que no en tinc és el que em sap més greu, no tenir cap solució resi­den­cial. M’ha cos­tat ser freda en això.
Ha dis­solt l’Ins­ti­tut de Pro­moció Econòmica. Per què?
No s’ha eli­mi­nat. L’Ins­ti­tut de Pro­moció Econòmica s’ha inte­grat com una àrea dins de l’Ajun­ta­ment per millo­rar-ne la trans­parència i el con­trol; era una neces­si­tat, perquè l’audi­tor deia que per temes de trans­parència, per asse­gu­rar que es fa un bon ús dels diners públics, no podia con­ti­nuar així. Quan es va crear va fun­ci­o­nar aquell sis­tema, però ara ja no.
I l’àrea de Joven­tut?
Pel que fa a Joven­tut, s’ha reor­ga­nit­zat per pri­o­rit­zar la dina­mit­zació i el suport a les enti­tats juve­nils, sepa­rant les tas­ques admi­nis­tra­ti­ves en altres àrees; tam­poc s’ha dis­solt. Hem creat el depar­ta­ment de Grans Esde­ve­ni­ments perquè hi doni suport i l’àrea de Joven­tut es pugui dedi­car al con­tacte amb les enti­tats juve­nils. Aquesta àrea s’havia con­ver­tit en un calaix de sas­tre, orga­nit­za­ven tota mena d’esde­ve­ni­ments. El que hem fet és defi­nir millor les tas­ques, sim­ple­ment.
Quin és el pro­jecte mare d’aquest 2025?
Estem tre­ba­llant en un pro­jecte cul­tu­ral lli­gat a les arts plàsti­ques que revi­ta­litzi el cen­tre de la ciu­tat i situï Pala­fru­gell com a refe­rent cul­tu­ral. La cul­tura és una pri­o­ri­tat per a nosal­tres, i volem que esde­vin­gui una marca de ciu­tat. Som un muni­cipi turístic i no podem donar-hi l’esquena, però inten­tem cui­dar-lo i que se’ns cone­gui per turisme de qua­li­tat i cul­tu­ral. Espe­rem que al juliol aquest con­cepte pugui veure la llum.
I els rep­tes prin­ci­pals?
Neteja, segu­re­tat i habi­tatge són els temes que més pre­o­cu­pen els ciu­ta­dans. Estem tre­ba­llant per donar-hi res­posta amb els recur­sos dis­po­ni­bles.
Qui­nes diferències pensa que tro­ba­ran els pala­fru­ge­llencs entre l’alcal­dia de Juli Fernández i la seva?
Les línies de tre­ball són les matei­xes, ja que vaig apren­dre de la seva manera de fer política. La diferència prin­ci­pal radica en el nos­tre caràcter i la forma de rela­ci­o­nar-nos amb la gent. Sem­pre hi poses la teva sen­si­bi­li­tat, en allò que fas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia