Una oposició poc singular
Des del minut zero, els principals dirigents del PP i algun membre del PSOE s’han oposat al “finançament singular”
Els arguments en contra del nou sistema per a Catalunya fan reviure els anys de la política del ‘peix al cove’
-
Feijóo va convocar els presidents autonòmics del seu partit per oposar-se al finançament singular per a Catalunya ACN EFE. -
El president espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el de la Generalitat, Salvador Illa, en el marc de la roda de trobades amb presidents autonòmics després de pactar al ERC un “finançament singular”.
El 30 de juliol de l’any passat, ERC i el PSC van tancar un preacord per a la investidura de Salvador Illa. En el document, de 25 pàgines, s’acordaven algunes prioritats per a la legislatura. Entre les quals, destacava el compromís per assolir un nou sistema de finançament. En el document es fixaven algunes parets bàsiques del nou sistema, que es batejava amb el nom de “finançament singular”. I també alguns compromisos de calendari, com ara “formalitzar l’acord durant el primer semestre del 2025 en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat”. També s’assumia el compromís que durant tota la resta de l’any s’impulsarien els acords de la comissió “a través de les modificacions legislatives necessàries”. No hi havia altres referències, però és evident que un acord d’aquest tipus requerirà un intens debat entre la resta de comunitats autònomes del règim comú, i el que és més rellevant: un acord del Consell de Política Fiscal i Financera, la principal peça de la teranyina del règim comú en què està inclosa Catalunya.
A hores d’ara, ni tan sols hi ha un document damunt la taula. Però, des de tots els racons de la Península, s’ha pogut sentir el soroll dels tambors de guerra. No es tracta de cap novetat. De fet, s’estan reproduint des del 1980, quan Catalunya va quedar inclosa en la Lofca i els partits catalans es van veure obligats a fer ús de l’aritmètica parlamentària per guanyar engrunes de sobirania fiscal. Però, en aquest cas, tant el compromís de sortir del règim comú com l’escenari polític fan que adquireixi una singularitat especial. Sigui com sigui, el president de la Generalitat va anunciar la seva disposició a recórrer tot Espanya per explicar la bona nova. Fa pocs dies, en una entrevista al diari El País, va marcar la pauta del seu discurs. Va apel·lar a la “fraternitat entre territoris” i va remarcar que, “amb el finançament, a alguns no els interessa abordar el fons de la qüestió, sinó fer soroll i més soroll [...]”. Conscient que un dels principals adversaris de la lluita serà la presidenta Isabel Díaz Ayuso, Illa va dedicar algunes paraules a la “deslleialtat fiscal” de la Comunitat de Madrid: “El que demano és jugar onze contra onze.”
La guerra del PP
Malgrat la bona fe d’Illa, les atzagaiades contra la proposta de “finançament singular” han estat constants d’ençà que es va donar a conèixer, sobretot per part del Partit Popular. El 6 de setembre passat, el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, va reunir els seus presidents autonòmics al palauet Ducs de Pastrana, al centre de Madrid, per proclamar als quatre vents que anaven “tots a l’una” i que renunciaven expressament a “caure en una bilateralitat tramposa pel que fa al sistema de finançament”. El cap del PP va voler recordar que els catorze presidents i vicepresidents representaven el 70% dels espanyols, i va acusar el president del govern estatal de nodrir-se “de l’engany i la confrontació per a la seva supervivència política”. En tot cas, si ens fixem en els antecedents, sembla molt més senzill que el PP posi d’acord els seus presidents autonòmics per rebutjar el “finançament singular” que no pas per acordar nou model.
El “finançament singular” s’ha convertit en el recurs preferit d’alguns presidents autonòmics, i fins i tot es va introduir en els seus discursos nadalencs. El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va criticar “els que volen privilegis, siguin persones o territoris”, i va acusar-los de “voler posar fi a la unitat”. El de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, es va comprometre a defensar “els principis de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat que consagren la Constitució enfront dels que encoratgen els privilegis”. Però el més contundent de tots va ser el president d’Aragó, Jorge Azcón, que va dir que el 2025 es comprometia a continuar “alçant la veu contra el finançament privilegiat de Catalunya, davant del govern d’Espanya i de qualsevol fòrum o lloc on sigui necessari”.
Els populars també van portar la seva batalla al Senat, el seu contrapoder institucional. I van aprofitar la Comissió General de Comunitats Autònomes, pensada per debatre afers que afecten les seves competències, per emetre una posició contrària a l’acord entre socialistes i republicans. Després d’escoltar uns dotze experts favorables a les tesis del PP, la comissió va aprovar un text en què s’alertava que el finançament singular seria “insostenible”. L’informe, de divuit pàgines, conclou que aplicar un sistema proper al foral per a “una comunitat amb més pes econòmic com Catalunya” representaria “un risc per a l’equilibri del sistema de finançament autonòmic”. El PP va aprofitar per ficar-hi cullerada i va remarcar que els “experts” van ser taxatius quan van afirmar que la proposta de singularitat fiscal és “inconstitucional, entre altres coses, perquè contravé el principi d’igualtat fiscal, que està clarament recollit en la norma bàsica”. L’informe estima que l’impacte d’un “augment dels recursos” per a Catalunya, que calcula que oscil·laria entre els “6.600 i els 13.200 milions d’euros anuals”, requeriria una redistribució de recursos que seria “insostenible per a la resta de les comunitats autònomes” i afectaria “l’equitat i la solidaritat interterritorial”. El document parla de “desequilibris financers”, sense esmentar els de caire fiscal que han pogut aplicar algunes comunitats del Partit Popular.
L’oposició dels inspectors
Entre l’exèrcit d’opositors, també hi trobem els inspectors d’Hisenda. Just després de donar-se a conèixer la proposta del govern, l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat la va qualificar directament d’“independència fiscal”. Per a l’entitat, cedir a la Generalitat la plena sobirania en la recaptació i la gestió dels impostos generats al país crearia una situació de “privilegi” que restaria recursos a les comunitats del règim comú i faria que Catalunya tingués millors serveis que aquests territoris. A més a més, van assegurar que “no està previst ni en la Constitució ni en el mateix Estatut” i que si s’optés per la via de reformar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, la Lofca, això representaria “un frau de llei”. Com si es tractés de la font de tots els mals, també van vaticinar “les conseqüències negatives que implicaria la fragmentació de l’AEAT en la gestió i recaptació dels impostos, en la lluita contra el frau fiscal, i en la seva funció com a òrgan vertebrador de determinats ajuts socials de l’Estat”. L’entitat també va voler deixar constància del “nerviosisme” dels 5.000 treballadors destinats a Catalunya.
Malgrat l’allau de crítiques, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha compromès a recórrer tot Espanya per explicar les bondats de l’acord i per “desfer malentesos”. La gira va començar ahir a les Canàries. Segons la portaveu del govern, el president canari, Fernando Clavijo, es va oferir a fer la reunió quan va coincidir amb Illa a Brussel·les durant el Comitè de les Regions, i el president català “s’hi va comprometre”.