Greenpeace critica la lentitud en l’acció climàtica tres mesos després de la dana

Es compleixen tres mesos de la dana que el 29 d’octubre de 2024 va arrasar els municipis de l’Horta Sud del País Valencià. Coincidint amb l’efemèride, Greenpeace ha criticat la lentitud en l’acció climàtica per salvar vides i ha demanat, davant de futurs fenòmens meteorològics extrems, millor planificació urbana, educació en emergències i la naturalesa com a aliada, entre altres solucions.

L’organització ecologista ha presentat aquest dimecres l’informe Danes, inundacions i canvi climàtic: aprendre dels errors per salvar vides, amb el propòsit d’evitar que es repeteixin tragèdies com la viscuda al País Valencià en la que van morir més de dues-centes persones. Tres encara romanen desaparegudes.

L’anàlisi, segons recull Efe, destaca que a l’Estat espanyol hi ha més de 26.000 quilòmetres de zones amb alt risc d’inundació on resideixen uns 2,7 milions de persones, de les quals 700.000 viuen a les àrees amb un perill més gran. A més, milers d’infraestructures crítiques estan situades a zones en risc d’inundació obviant evidències científiques i fent prevaldre interessos econòmics.

Des de l’organització ecologista han advertit que les polítiques que s’apliquin determinaran “la gravetat” dels impactes climàtics i així actuacions -afegeixen- com l’aprovada per la Generalitat Valenciana la mateixa setmana en què es va produir la dana, modificant la normativa per construir a zones inundables, demostren que “la classe política no aplica el principi de precaució més bàsic per salvar vides”.

A més de l’important cost humà, Greenpeace també ha recordat el cost econòmic de no actuar davant de catàstrofes com la gota freda del País Valencià, que, de manera oficial, és “la més costosa de la història d’Espanya en indemnitzacions de pòlisses d’assegurances, amb 1.050 milions d’euros abonats fins ara”.

Per minimitzar els impactes al màxim, Greenpeace ha proposat quatre mesures principals d’adaptació: En primer lloc, la importància de conèixer el risc davant de l’emergència, sobretot els protocols d’actuació i els sistemes d’alerta primerenca per protegir la població, salvar vides i limitar danys personals i materials.

La segona mesura passa per recuperar el cicle natural de l’aigua a les ciutats mitjançant solucions basades en la Natura, com els sistemes urbans de drenatge sostenible; mentre que la tercera posa el focus a reconstruir sense cometre els mateixos errors així com la prohibició de construcció i la desclassificació de sòls urbanístics a àrees inundables.

Com a quarta mesura, l’estudi destaca que l’adaptació al canvi climàtic ha de protegir tota la població de manera justa i contribuir a reduir les desigualtats, amb més incidència en els grups més vulnerables de la societat davant de futures inundacions.

A més de l’adaptació, l’informe també insisteix en la importància i la urgència de la mitigació del canvi climàtic per evitar que continuï avançant l’escalfament, cosa que provocaria impactes molt més grans i davant dels quals no hi hauria adaptació possible.