El preu de la independència
Món
Bèlgica és com molts matrimonis: flamencs i valons no s’aguanten, però el cost de divorciar-se seria tan alt que hi renuncien i, més o menys en pau, segueixen dormint plegats sense ni tocar-se. La factura de la independència de Flandes pujaria a 7.200 milions d’euros anuals, el 2,3% del producte interior brut (PIB) belga. I tots hi sortirien perdent, fins i tot els mateixos flamencs, que tot i ser motor econòmic deixarien d’ingressar cada any 1.250 milions d’euros. Així ho ha calculat el think tank België Anders / La Belgique Autrement, de l’exsecretari general de l’administració flamenca i excap de gabinet dels ministres d’Economia való, flamenc i federal, Rudy Aernoudt.
Quants diners estaríeu disposat a pagar per la independència del vostre país? Els flamencs ja saben quin seria el preu de separar-se: 200 euros a l’any per persona.
La factura valona
Però això no és res comparat amb l’hecatombe econòmica que aixafaria Valònia en cas que a Flandes, que a diferència de Catalunya té la paella pel mànec, se li esgotés la paciència i complís l’amenaça de fer les maletes i marxar de casa. Sense la solidaritat flamenca, l’empobrida Valònia perdria cada any 4.890 milions d’euros i el seu PIB cauria un 6%.
Això vol dir que cada habitant del sud de Bèlgica hauria de pagar una factura de fins a 1.400 euros cada any. I que “els valons que viuen sota el llindar de la pobresa passarien del 16% al 27%”, adverteix Aernoudt al rotatiu francòfon Le Soir.
“Per equilibrar el pressupost, el govern való hauria de limitar l’atur en el temps, per exemple, tot i que això ja és política i jo només dono xifres”, avisa l’expert. Valònia, ofegada per una greu crisi econòmica per la fallida de la indústria minera i siderúrgica des de ja fa quatre dècades, pateix un índex de desocupació del 15%. I l’atur, a Bèlgica, es pot arribar a cobrar tota la vida, mentre no es trobi feina. N’hi ha prou de fer un tomb per la decadent Charleroi per comprovar-ho: 200.000 valons estan a l’atur. Mentrestant a Flandes, uns pocs quilòmetres al nord, a un cop de cotxe, hi ha 150.000 llocs de treball vacants.
La factura de la independència s’ha calculat seguint la hipòtesi que, en cas d’escissió, ni flamencs ni valons no es quedarien la disputada regió de Brussel·les, la gallina dels ous d’or que frena el divorci belga: 161 quilòmetres quadrats farcits d’expatriats amb la cartera a rebentar, oficialment bilingüe però francòfona de facto, amb només un 10% de neerlandòfons vivint-hi, tot i que 320.000 flamencs hi entren i en surten cada dia per treballar.
La capital perdria diners
Aernoudt alerta que fins i tot la capital belga perdria diners si passés a ser una illa independent, una mena de Washington D.C. a l’europea, és a dir, directament administrat per les institucions europees, somien molts euròcrates. Brussel·les deixaria de guanyar 1.060 milions d’euros cada any i el seu PIB cauria un 1,8%.
L’economia flamenca seria la que menys perdria amb l’operació de cirurgia de separar els “siamesos units per un únic cap, Brussel·les”, que és com el ministre d’Exteriors belga, el flamenc Karel de Gucht, defineix el seu Estat. El PIB flamenc només patiria un lleu descens del 0,7%.
En aquest sentit, Aernoudt avisa que l’escissió augmentaria les despeses de l’administració i provocaria pèrdues comercials, per no parlar del deute públic estatal que acumula Bèlgica i que algú haurà de pagar. Qui trenca el matrimoni i marxa del pis paga?
