La fiscalia s’oposa a l’amnistia per a Laura Borràs

La fiscalia espanyola s’ha oposat aquest dimarts a aplicar la llei d’amnistia a Laura Borràs en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), tal com ha demanat avui la seva defensa en una vista al Tribunal Suprem (TS).

L ’alt tribunal espanyol ha celebrat una vista per estudiar el recurs de cassació que la defensa de l’expresidenta del Parlament va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de març de 2023 que va condemnar Borràs a quatre anys i mig de presó i tretze pel cas de prevaricació i falsedat documental relacionada amb la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

En la vista, la tinent fiscal María Ángeles Sánchez Conde no s’ha pronunciat explícitament sobre l’amnistia, però en l’escrit presentat davant l’alt tribunal descarta que s’apliqui aquesta llei a Borràs, han explicat a Efe fonts jurídiques. I així ho ha manifestat la mateixa fiscal en declaracions als periodistes a la sortida de la sala.

En la vista, Gonzalo Boye, advocat de l’expresidenta del Parlament, ha demanat aplicar la llei aprovada al Congrés dels Diputats el mes de juny passat i ha defensat el vot particular inclòs en la sentència del TSJC, on es proposava que l’exdirigent de Junts fos condemnada a vint-i-un mesos de presó, per sota dels dos anys que representa la pena mínima per entrar-hi.

Borràs fou sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, tot i que la sentència del TSJC va demanar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i Borràs no hagués d’entrar a la presó, tenint en compte que no hi havia hagut enriquiment personal.

La condemna publicada fa dos anys tenia, a més, un vot particular discrepant de la magistrada María Jesús Manzano, element que segons ha defensat avui Boye estava “molt ben desenvolupat”.

La defensa de Borràs també ha destacat la diferència entre la “falsedat” d’un document i la seva “mendacitat”. “Els documents considerats com falsos a la sentència són documents que no podien alterar res al tràfic jurídic perquè ni tan sols eren necessaris”, ha apuntat davant la sala. Així, el lletrat ha dit que no calia presentar més d’una oferta en els concursos de la Institució de les Lletres Catalanes.

Davant la sala, la fiscal María de los Ángeles Sánchez Conde ha admès que d’acord amb la llei de contractes de l’Estat no era necessari la presentació de tres pressupostos en cada contractació menor. Ara bé, ha apuntat que això sí que estava fixat al reglament imposat per la Conselleria de Cultura en l’època en què Borràs controlava la ILC.

Pel que fa al vot particular, ha dit que per fer-lo es modifica el factum de la sentència. “Que no hi ha una prevaricació continuada és quelcom que es descarta el tribunal sentenciador d’una manera nítida i clara perquè entén que primer hi ha una resolució verbal d’adjudicació (...) a la persona condemnada”, ha argumentat. En aquest sentit, diu que la petició d’indult és “pertinent”.