“Orriols ha utilitzat Ripoll com a trampolí cap al Parlament”

Sí. Reculo al 23 de desembre, al primer ple de pressupostos d’aquest any i que veníem d’uns de prorrogats i d’un pla de sanejament fallit. No s’havia parlat amb l’oposició i, el dia 23 al migdia, l’alcaldessa comença a trucar als uns i als altres per veure si hi havia la possibilitat d’abstenció. Òbviament, se li diu que no hi ha temps per a res, que, si vol, en parlem una altra estona.

Sí, se li diu que anirem a parlar i que donarem suport a allò que sigui bo per a Ripoll, tal com hem fet durant l’últim any i mig. Es van aprovar les ordenances, amb els vots del PSC i Junts, i altres temes. Va passar Nadal i ningú ens va dir res, fins al 7 de gener, que Orriols ens torna a trucar per veure si arribàvem a un acord abans del ple del dia 15.

Vam reunir-nos i vam entrar a parlar de diferents punts. Alguns dels temes va dir que li semblaven bé i d’altres no. Llavors vam parlar dels punts que, per ideologia, òbviament, a ella no li semblen bé.

Pressupostos participatius i altres coses, però quan va arribar l’hora de parlar de drets humans, la reunió salta pels aires. Per tant, és evident que nosaltres teníem uns límits, que no tenien a veure amb els seus. Però és que ni tan sols va intentar arribar a un acord.

Ella intenta justificar que nosaltres sí que volíem arribar a acords i ens envia els documents que li sembla. Anem a les comissions informatives i presenta un pressupost, que no és ni el del dia 23, ni el del dia 7. Arran de la nostra reunió, hi va incorporar temes sobretot en inversions.

No, perquè hi havia la barrera dels drets humans. Però, a més, ella juga amb això i incorpora coses concretes que demanàvem nosaltres, com la Sala Graells. Tot això forma part d’una estratègia claríssima per poder dir públicament en el ple que el seu pressupost ha millorat i que ha incorporat algunes coses que havíem plantejat nosaltres i Junts sense arribar a cap acord. Una cosa és que li fem propostes i una altra, que li aprovem els pressupostos.

Li va perfecte. Crec que ha buscat la moció de censura, sobretot des del setembre passat i, com que ha vist que no li arribava, al final l’ha provocat.

Penso que sí. De fet, ella ha utilitzat Ripoll com un trampolí cap al Parlament i, des del moment que ho ha aconseguit, li fa nosa, no té temps de ser a tot arreu.

Hi hem estat interessats des d’abans que es formés el govern. ERC sempre hem pensat que la seva formació no havia de governar. És una opció política que no es pot legitimar, ho faci bé o malament, perquè hi ha la defensa bàsica dels drets humans i no pot tenir altaveus. Pensant això i que no se li han votat dos pressupostos, no podem deixar-la al govern. Tenim l’obligació de fer aquesta moció de censura.

Va ser un moment de sorpresa postelectoral amb els seus dols, i ara estem en un moment en què Ripoll no ha avançat, que no hi ha bona gestió, que no hi ha pressupostos, que hi ha hagut molta mala maror...

Ha estat el trampolí, i per a Ripoll només ha fet un menjador social que ja existia, únicament l’ha traslladat, uns jocs florals i retardar l’empadronament de les persones.

Sí, i no ho ha pogut complir, ha d’empadronar, sí que posa traves. També ha sembrat odi, hi ha una polarització absoluta: o ets d’ells o vas contra ells, s’assenyalen delictes, faltes o sancions administratives quan les cometen immigrants, no ha tancat la mesquita, ha penjat la bandera espanyola al balcó de l’ajuntament, ha tancat la sala Graells, on es reunien entitats que no li interessaven, ha tornat a posar la policia espanyola a les juntes de seguretat, d’on es van expulsar pels fets de l’1 d’Octubre... Tot el que fa és per blindar-se i per assegurar-se el futur polític.

No, els utilitza per treure un rèdit polític.

No ho sé, només sé que hi ha molta gent que està cansada que Ripoll està igual que estava o pitjor, i que només parla en negatiu.