política
El CEO de BPA denuncia la violació de la sobirania andorrana en l’Operació Catalunya
Joan Pau Miquel apunta a Fernández Díaz com a ordidor de tot i relata al Congrés la visita extorquidora de Celestino Barroso “pensant-se que era a Sòria”
“Passar dos anys en presó preventiva va ser extremadament dur. S’emporten 50 anys d’una entitat i la vida de 700 empleats”, exposa el banquer defenestrat en època de Rajoy
L’extorsió consistia en l’exigència d’entregar suposats comptes andorrans de Pujol, Mas i Junqueras sota l’amenaça de tancar BPA
La policia espanyola va presentar al FinCEN proves falses de blanqueig per portar els EUA a liquidar BPA aplicant la Patriot Act
“Passar 2 anys en presó preventiva va ser extremadament dur. Es van emportar 50 anys d’una entitat i la vida de 700 empleats amb nòmina. Som víctimes d’un atac contra els nostres drets i la nostra honorabilitat que segurament es va gestar molt a prop del Congrés per uns policies que ho farien tot per Espanya i dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”. Aquesta és la presentació que el conseller delegat (CEO) de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha ofert a la comissió d’investigació del Congrés que indaga en l’Operació Catalunya i que avui ha dedicat la sessió a la trama andorrana de les clavegueres de l’estat en un cas nascut d’una doble especulació policial: que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras tenien diners a BPA i que allò enterraria l’independentisme. Quan el diputat Josep Pagès (Junts) li ha preguntat si Espanya va violar la sobirania d’Andorra amb una intervenció il·legítima, Joan Pau Miquel ha estat rotund en la seva denúncia i ha apuntat a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz com a ordidor de tot. “És evident. És Celestino Barroso que ve de Madrid i que em professa amenaces i coaccions i és evident que això afecta la sobirania d’un país tercer. Ell es pensava que era a Sòria quan ell es trobava en un país tercer”, ha alertat el CEO del BPA, que únicament té nacionalitat andorrana i que ha comparegut voluntàriament al Congrés per esclarir els fets.
Segons Miquel, que va passar 22 mesos a la presó pel lawfare espanyol contra el procés, Fernández Díaz era “l’organitzador” de tot. “I es pensa que anant a missa de tant en tant expia les culpes”, ha etzibat. “Que Fernández Díaz actués sol o bé amb el coneixement del president del govern, jo, avui, no ho puc assegurar. Però un dia demostrarem tot”, ha advertit el CEO del BPA davant les preguntes de Gabriel Rufián (ERC). Cal recordar que en aquella etapa l’aleshores president Mariano Rajoy va fer una visita oficial d’estat a Andorra el 8 de gener del 2015. “Em temo que la presència de Rajoy a Andorra el gener del 2015 és determinant en tot aquest procés”, ha aventurat Joan Pau Miquel.
La causa arrenca el setembre del 2016 arran de la declaració judicial davant la batlle instructora Canòlic Mignorance del president de BPA, Higini Cierco, que relata com a partir del 2014 ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, són coaccionats i extorquits, primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard pel comissari Marcelino Martín Blas, cap policial d’assumptes interns entre el 2012 i el 2015 i que en aquesta missió es presentava com a Félix Rodríguez. L’extorsió consistia en l’exigència d’entregar els suposats comptes andorrans de Pujol, Mas i Junqueras sota l’amenaça de tancar BPA i la filial Banco Madrid. Ambdues entitats van ser liquidades el 10 de març del 2015. “La restitució és difícil i ja ni somio amb ella. Però es podria començar per la honorabilitat de les persones”, ha exposat avui al Congrés Joan Pau Miquel.
Quan el Congrés va citar José Manuel Villarejo a la comissió d’investigació de la trama Kitchen –pel robatori al tresorer del PP Luis Bárcenas de proves que fossin incriminadores contra el PP– el 2021, el diputat de Junts Josep Pagès ja va obrir el fil de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. “Pot confirmar que Mariano Rajoy el gener del 2015 va viatjar a Andorra suposadament per firmar un tractat i es va reunir amb el primer ministre andorrà per comunicar-li que o forçaven el banc a donar informació dels polítics catalans o farien totes les actuacions necessàries per fer tancar el banc?”, va preguntar Pagès al comissari jubilat José Manuel Villarejo en el seu cara a cara el 20 d’octubre del 2021. “Desconec els detalls d’aquesta visita, l’únic que en conec són les conseqüències. El banc va ser tancat i recentment el Sepblac [Unitat d’Intel·ligència Financera d’Espanya] ha reconegut que s’ha equivocat i que els informes que va fer sobre blanqueig no tenien consistència; no sé si ara el banc tancat demanarà indemnització a l’Estat”, va respondre el comissari de la policia patriòtica.
FinCEN i Patriot Act
Gràcies a la tenacitat de l’advocat Agustí Carles (Drets), que aviat va vincular Martín Blas (el fals Félix) amb el del cas Pequeño Nicolás, la querella inicial –coordinada amb l’advocat andorrà de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Alfons Clavera– contra Martín Blas i Barroso es va ampliar al superior o DAO, Eugenio Pino, i a l’inspector en cap Bonifacio Díez. Una segona querella, admesa a tràmit l’agost del 2020, hi incloïa ja els responsables polítics de l’Operació Catalunya: Rajoy, Montoro (Hisenda), Jorge Fernández Díaz (Interior), l’exsecretari d’estat d’Interior Francisco Martínez i l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó. El documental L’estafa d’Andorra, escrit i dirigit per Eric Merola i disponible a YouTube, indaga en un fet poc conegut i clau en la trama: el FinCEN (Financial Crimes Enforcement and AntiMoney Laundering Network del Departament del Tresor dels Estats Units) té el poder de tancar qualsevol banc del món amb una simple nota de premsa, anomenada Secció 311, que és part de la Patriot Act, sense requerir cap prova de delicte i només amb el pretext de “protegir el sistema financer mundial”. La policia espanyola va ser l’encarregada de presentar al FinCEN proves falses de blanqueig i això va portar els EUA a liquidar BPA amb una nota de la Secció 311. Com ha recordat avui al Congrés Joan Pau Miquel, la nota del Sepblac –dirigit alheshores pel gironí Juan Manuel Vega Serrano– elevada als Estats Units encara és “secreta i reservada”.
A L’estafa d’Andorra, Isabel Sarmiento, directora de compliment de BPA, hi deixa una frase lapidària: “Si algú fes una pel·lícula d’aquesta història, li dirien: «No, és massa. Això no és possible... Fes que sembli real.»”.