El CEO de BPA denuncia la violació de la sobirania andorrana en l’Operació Catalunya

“Passar 2 anys en presó preventiva va ser extremadament dur. Es van emportar 50 anys d’una entitat i la vida de 700 empleats amb nòmina. Som víctimes d’un atac contra els nostres drets i la nostra honorabilitat que segurament es va gestar molt a prop del Congrés per uns policies que ho farien tot per Espanya i dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”. Aquesta és la presentació que el conseller delegat (CEO) de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha ofert a la comissió d’investigació del Congrés que indaga en l’Operació Catalunya i que avui ha dedicat la sessió a la trama andorrana de les clavegueres de l’estat en un cas nascut d’una doble especulació policial: que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras tenien diners a BPA i que allò enterraria l’independentisme. Quan el diputat Josep Pagès (Junts) li ha preguntat si Espanya va violar la sobirania d’Andorra amb una intervenció il·legítima, Joan Pau Miquel ha estat rotund en la seva denúncia i ha apuntat a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz com a ordidor de tot. “És evident. És Celestino Barroso que ve de Madrid i que em professa amenaces i coaccions i és evident que això afecta la sobirania d’un país tercer. Ell es pensava que era a Sòria quan ell es trobava en un país tercer”, ha alertat el CEO del BPA, que únicament té nacionalitat andorrana i que ha comparegut voluntàriament al Congrés per esclarir els fets.

Segons Miquel, que va passar 22 mesos a la presó pel lawfare espanyol contra el procés, Fernández Díaz era “l’organitzador” de tot. “I es pensa que anant a missa de tant en tant expia les culpes”, ha etzibat. “Que Fernández Díaz actués sol o bé amb el coneixement del president del govern, jo, avui, no ho puc assegurar. Però un dia demostrarem tot”, ha advertit el CEO del BPA davant les preguntes de Gabriel Rufián (ERC). Cal recordar que en aquella etapa l’aleshores president Mariano Rajoy va fer una visita oficial d’estat a Andorra el 8 de gener del 2015. “Em temo que la presència de Rajoy a Andorra el gener del 2015 és determinant en tot aquest procés”, ha aventurat Joan Pau Miquel.

La causa arrenca el setembre del 2016 arran de la declaració judicial davant la batlle instructora Canòlic Mignorance del president de BPA, Higini Cierco, que relata com a partir del 2014 ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, són coaccionats i extorquits, primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard pel comissari Marcelino Martín Blas, cap policial d’assumptes interns entre el 2012 i el 2015 i que en aquesta missió es presentava com a Félix Rodríguez. L’extorsió consistia en l’exigència d’entregar els suposats comptes andorrans de Pujol, Mas i Junqueras sota l’amenaça de tancar BPA i la filial Banco Madrid. Ambdues entitats van ser liquidades el 10 de març del 2015. “La restitució és difícil i ja ni somio amb ella. Però es podria començar per la honorabilitat de les persones”, ha exposat avui al Congrés Joan Pau Miquel.

Quan el Congrés va citar José Manuel Villarejo a la comissió d’investigació de la trama Kitchen –pel robatori al tresorer del PP Luis Bárcenas de proves que fossin incriminadores contra el PP– el 2021, el diputat de Junts Josep Pagès ja va obrir el fil de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. “Pot confirmar que Mariano Rajoy el gener del 2015 va viatjar a Andorra suposadament per firmar un tractat i es va reunir amb el primer ministre andorrà per comunicar-li que o forçaven el banc a donar informació dels polítics catalans o farien totes les actuacions necessàries per fer tancar el banc?”, va preguntar Pagès al comissari jubilat José Manuel Villarejo en el seu cara a cara el 20 d’octubre del 2021. “Desconec els detalls d’aquesta visita, l’únic que en conec són les conseqüències. El banc va ser tancat i recentment el Sepblac [Unitat d’Intel·ligència Financera d’Espanya] ha reconegut que s’ha equivocat i que els informes que va fer sobre blanqueig no tenien consistència; no sé si ara el banc tancat demanarà indemnització a l’Estat”, va respondre el comissari de la policia patriòtica.