“El pacte amb Junts és un viatge a polítiques conservadores”

Bé, el primer any va haver-hi un pacte entre quatre partits, el PSC, els Comuns, el PP i Junts. De seguida el PP va baixar del carro perquè va veure que hi havia poca fiabilitat en els pactes, però Junts no. Junts es va mantenint i no només això, sinó que amb aquest darrer pressupost, l’han renovat amb una característica i és que és un pacte excloent. És a dir, el pacte diu explícitament que el govern no pot fer cap altre acord amb cap força política més ni fer-lo públic, per descomptat. Aleshores, això exclou explícitament l’aportació que enriqueixi el pressupost de tota la resta de forces polítiques. I implica que una força central com és ERC, que som el primer partit de l’oposició, no puguem fer aportacions i que si en fem el govern les hagi d’acceptar d’amagat. Això és denigrar la representació de la ciutadania. D’altra banda, el que denota clarament tant la primera part del pacte amb el PP i Junts com la segona és un viatge cap a polítiques conservadores quan la majoria de la ciutat ha votat forces d’esquerres.

A la campanya electoral va prometre fins a mil habitatges en aquest mandat. De moment, se n’estan fent alguns que provenien del mandat anterior i poca feina més. I també tenim un greu problema a la ciutat, i és que no hi ha un pla local d’habitatge desenvolupat. El darrer es va redactar l’any 2017 i va vèncer el 2023. Aquest document és l’anàlisi de com està la situació de l’habitatge, quines necessitats tenim, i a partir d’aquí es poden prendre les decisions més adequades i fer-ho a llarg termini. Jo atribueixo aquest retard al pacte amb Junts, perquè una de les idees de Junts és eliminar el 30% d’habitatge protegit.

El que hem de fer és un inventari de solars disponibles i posar-los a disposició del govern de la Generalitat. Però també en l’aspecte de l’habitatge a la ciutat cal tenir en compte el llegat de la Sareb, que a Mataró hi té molts habitatges. Des d’ERC diem que han de traspassar-se a l’Ajuntament perquè en pugui fer la gestió i d’aquesta manera poder donar servei a molta gent que ho necessita. Però no només gent que estigui en risc d’exclusió social, sinó el que considerem també com a classe mitjana. Els habitatges nous que s’estan construint a Mataró costen de 300.000 a 600.000 euros i això deixa fora gran part de la ciutadania.

Ens preocupa la gestió que es fa del patrimoni de la ciutat. Tenim ara mateix sobre la taula alguns reptes, com ara què es fa amb les restes arqueològiques de Ca la Madrona; què es fa amb la torre de Can Palauet; què es fa amb el clos arqueològic de Torre Llauder, que s’ha perdut una inversió de 2,7 milions; què es fa amb la nau de Can Fàbregas, que ens obliguen a reconstruir; què es fa amb la nau Bordils i Dalmau, que és a primera línia de mar; què s’ha de fer amb Can Cruzate... La preservació de la cultura i el patrimoni de la ciutat ens preocupa molt perquè creiem que el govern no hi dedica prou esforços. I això té moltes repercussions. Si no cuidem nosaltres el nostre propi patrimoni i no n’estem orgullosos, difícilment podem exportar la ciutat als altres.

Aquesta concatenació de decisions desafortunades per part del govern municipal. Fa 20 anys, 20 anys, que va començar aquest procés, i allà encara tenim un solar que no dona servei a la ciutat, un solar important, que podria haver estat una locomotora per al centre, i ara el centre ho està patint. La darrera interlocutòria del jutjat diu que l’Ajuntament ha de reconstruir Can Fàbregas. L’Ajuntament el que hauria de fer és parlar amb El Corte Inglés, i donar valor patrimonial a la reconstrucció. Hi ha molts comerços o equipaments culturals que estan situats en edificis emblemàtics. Si no complim amb la sentència vindrà una sanció darrere l’altra i d’aquí a tres anys el jutjat pot decidir fer reconstruir Can Fàbregas i passar la factura a l’Ajuntament. Doncs prenguem la iniciativa, reconstruïm-la, donem-li valor i d’aquesta manera intentem començar a solucionar el problema amb El Corte Inglés, perquè tenim un jutge i un litigi de 24 milions d’euros, que representa un problema molt greu per al pressupost municipal.

Les últimes dades del ministeri, corresponents al 2023, parlen de Mataró com la sisena ciutat més insegura de tot l’Estat espanyol. I gairebé totes, a més a més, són catalanes, i gairebé totes governades pel PSC. No vull dir amb això que el PSC sigui el responsable de la inseguretat, però a Mataró hi ha una sensació d’inseguretat i una inseguretat real que condiciona la vida de la ciutadania. Llavors, una de les solucions que aportava el govern era la construcció d’una segona comissaria a la ciutat. Una proposta a la qual la consellera Parlon ja ha dit que no. En època preelectoral van enderrocar un edifici emblemàtic que hi havia, que era l’edifici Menéndez y Pelayo, i finalment hi han acabat posant un aparcament. Però bé, són aquestes actituds electoralistes que té el PSC perquè ha estat arribar els socialistes a la Generalitat i la reivindicació d’una segona comissaria ha desaparegut. Amb el conseller Elena s’havia aconseguit el compromís de tenir una oficina compartida entre Mossos d’Esquadra i policia local. Com també una base nàutica al port de Mataró, perquè tant Mataró com la resta del Maresme de costa s’ha vist que són una porta d’entrada de droga. Aquestes dues coses, totes dues, s’han eliminat. Però no només s’han eliminat, sinó que ja no formen part de les reclamacions de l’alcalde, que insistia moltíssim en això quan governava ERC. És difícil que ens entenguem amb algú que té aquesta manera de governar, tant a la curta i només pensant sempre en les properes eleccions, perquè això condiciona moltíssim la política municipal.

Sí, el POUM és un document d’organització urbanística que ha de tenir una validesa i una participació àmplies i no només dels grups polítics, sinó també de moltes persones a títol individual i organitzacions, perquè s’ha de definir quina ciutat volem en el futur. I parlant del POUM, té algunes mancances importants. No tenim un pavelló esportiu de primer nivell, com té qualsevol capital de comarca, més de 50.000 habitants. Ara és l’oportunitat de definir on volem aquest nou pavelló. Sembla que el govern tampoc aposta per això. Tampoc tenim un centre d’interpretació, que aglutini totes les arts escèniques, un auditori, i és el moment de definir on el volem. Podria ser precisament al barri de Rocafonda, per revitalitzar aquella part de la ciutat; podria ser a prop del port, estaria ben comunicat. És a dir, hem d’aprofitar el POUM per endreçar una mica la ciutat.

Hi ha aquesta sensació. Parlàvem de la sensació de pertinença i al centre és molt sòlida. Pel que fa als barris, ara hem vist el fenomen de Lamine Yamal, que ell defensa més la seva pertinença a un barri que no pas a la ciutat. Tots sabem que Rocafonda forma part de Mataró, però ell parla que se sent orgullós del barri on està. El cert és que a la ciutat funciona molt això de sentir-se d’un barri en concret. Crec que falta una mica aquesta cohesió de ciutat i pensem que des del govern no es fa prou per aconseguir-ho. Pensem que no hi ha aquest sentit de pertinença de molta de la ciutadania de Mataró.

Els terrenys on ha d’anar el nou hospital, que són davant de l’hospital actual, són municipals i s’han de cedir a la Generalitat. Per manca de previsió, avui encara hi ha 54 m² llogats a una empresa de desballestament de cotxes. El projecte constructiu necessita també aquest espai. Aquesta empresa fa dos anys que està sense contracte i durant aquests dos anys, a més a més, l’Ajuntament li ha fet encàrrecs. Ara s’ha iniciat un procés de desnonament i no es tirarà endavant el projecte constructiu fins que no es disposi de la totalitat dels terrenys. És absolutament inaudit. Pensem que el centre hospitalari ha d’estar a finals del 2027, però es pot començar a posar en qüestió per una inoperància completa del govern de Mataró.

Queda molt bé anunciar que farem una altra estació, però els trens continuen funcionant fatal. L’estació de Mataró dona servei a més de 20.000 persones i tal com està ara té mancances. Que hi hagi una nova estació, ho veiem bé. Potser la inversió és massa elevada, però ho veiem bé. La nova estació, sobretot, ha de servir per relligar, en primer lloc, la ciutat amb el mar. Hem d’utilitzar-la per fer uns passos subterranis amplis, ben il·luminats i segurs. Ara bé, la xarxa ferroviària no està com ha d’estar. Aleshores, potser abans d’invertir en estacions, s’ha d’invertir també en una infraestructura ferroviària que permeti als treballadors arribar a la feina puntuals, als estudiants i escolars als centres i que les famílies puguin anar a Barcelona o a Girona i no estiguin sempre pendents de la puntualitat dels trens. Però també s’ha de tenir en compte un aspecte: el canvi climàtic. Ha de ser una infraestructura resilient i que permeti superar les transformacions que vindran del clima, perquè també està en qüestió si la línia del Maresme ha de continuar per la costa o s’ha de traslladar.

Home, aquí també amb la mobilitat urbana ens hem trobat amb un gran fracàs a la ciutat, que és l’anella ciclista. Va ser un projecte molt controvertit, es va fer sense un acord dels comerciants, sense un acord amb els taxistes, sense tenir en compte el transport i sense parlar amb associacions de vianants o de mobilitat verda. Una mobilitat verda que no funciona.

Ara estem en un procés de renovació del concurs d’autobusos. El govern aposta per uns busos urbans en els quals no hi ha cap vehicle elèctric ni cap autobús de gas. N’hi ha alguns d’híbrids, però a Barcelona, per exemple, tindran més del 80% de la flota elèctrica. I a Mataró no. Per què a Mataró no portem la iniciativa de tenir autobusos elèctrics com fan tantes i tantes ciutats? A Mataró ens quedarem enrere. Anem ara a un concurs de cinc anys vista sense cap autobús elèctric. Això és una cosa absolutament incomprensible. Però tot és perquè no es fa la feina a llarg termini i les cotxeres de Mataró, en general, no estan preparades per a recàrrega de vehicles elèctrics i això significa el concurs que fem del servei. Que a la llarga surten més econòmics, perquè hi ha un estàlvi de 200.000 euros per unitat. Això significa que aquests 200.000 euros per unitat, que al llarg dels anys són milions d’euros, els podríem dedicar a altres coses, també si es vol de la mobilitat, per millorar la mobilitat, per estendre el carrer bici a altres parts de la ciutat.

És una entrada de recursos per mirar d’atenuar algunes desigualtats i la manca d’inversions que hi ha als barris. Però abans, des del govern municipal s’ha de tenir algun projecte clar. Nosaltres pensem que, a través de la llei de barris, fins ara es dedicaven més a l’espai públic amb inversions com ara carrers i places i potser el que caldria és fer-hi entrar habitatges. Rehabilitació de pisos, instal·lació d’ascensors, esponjar alguns barris...

El Sorrall és un espai de la ciutat que ha estat parat molt de temps. Ara s’ha de desenvolupar una nova àrea comercial i també empresarial. També hi ha un equipament cultural molt important, que és la torre de Can Palauet, un espai que és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) que en aquest moment està força malmès i la primera planta és inaccessible. No està a disposició de la ciutadania. Nosaltres vam presentar un projecte perquè es busquin recursos a través de la Generalitat i la Diputació per valorar-lo, però el govern de la ciutat no aposta per rehabilitar-lo. Aquest podria ser un focus que portés la cultura i el turisme també a aquella part de la ciutat. És el que comentàvem al principi de la cohesió de la ciutat.

No, no està ferit de mort, però està tocat. El comerç local està en una situació delicada perquè, a diferència de Granollers, Terrassa o una bona part de Sabadell, aquí està retrocedint. Cal que des de les institucions impulsem d’una manera més ferma el comerç de Mataró. Però no només del centre, sinó d’altres parts de la ciutat. És cert que el comerç per internet fa molt de mal, però s’han de buscar fórmules, com ara una gestió conjunta de tot el comerç de la ciutat, especialment de les àrees comercialment fortes. Arribar a un acord amb els gremis i amb el NEM, que és el Negoci Empresa Mataró, i buscar que el comerç tingués aquesta visió global.

Aquí hi ha una manca també de previsió per part del govern municipal. Els darrers anys de mandat, els dos anys de mandat anterior, però també de l’anterior, el govern municipal no va apujar els impostos. Ni l’IBI, ni la taxa de brossa...Aquesta manca de previsió provoca una manca de recursos i uns mals endèmics que es van succeint.

Home, no considero que Mataró sigui una ciutat bruta. Té deficiències? Per descomptat. Té mancances especialment en la recollida de brossa? Moltes. L’Ajuntament, amb els diners que té i que recapta, fa el que pot. Nosaltres faríem més. Hi ha una mala gestió dels recursos i això provoca que hi hagi deficiència del servei. En el centre, ara hi ha un servei que és d’aquests trens de contenidors que es treuen; ens sembla bona idea. En algun espai de la ciutat hi ha recollida porta a porta. En unes altres parts hi ha uns contenidors als quals portem la brossa. Hi ha un ventall molt ampli de solucions que potser hauríem d’homogeneïtzar. I després ens trobem que una part del concurs del servei, la que s’havia d’encarregar d’inspeccionar que el concurs es fes bé; l’empresa va renunciar. Per tant, aquella part d’inspecció no es fa. Cal més inversió i millorar la gestió, sobretot em la recollida de la brossa, amb l’objectiu final de millorar la recollida selectiva, que és un repte que a Mataró no estem assolint.

És una pregunta complicada. El que intenta el govern és intentar cohesionar la societat. Aquesta manca de cohesió o d’orgull per la ciutat, el govern i l’alcalde especialment intenten revertir-lo. Per mi no se’n surt del tot, però reconec la intenció i, en aquest sentit, estarem sempre al seu costat. És a dir, l’orgull de ciutat, que hi hagi una visió positiva de la ciutat. Cal millorar en seguretat, cal millorar en habitatge, però també hem de ser més positius amb la ciutat.

Des d’ERC estem preocupats per l’evolució del català, de la llengua, i portem molts anys reclamant que hi hagi més inversió i que hi hagi una regidoria o una àrea específica per a la promoció del català i de la cultura catalana. No ens n’hem sortit fins ara i ens diuen que no és necessari, quan és obvi que el català va retrocedint. També ens resulta sorprenent que Junts doni suport a aquest govern i no reclami una regidoria del català. Nosaltres pensem que alineant les polítiques de la Generalitat i de l’Ajuntament aconseguiríem moltes coses.