Història d’un pacte no nat

Una de les principals pors de la candidatura que avui presideix la federació de Barcelona, la que encapçala Oriol Amorós, era que el sector de Joan Puigcercós s’unís al dels crítics i que, tal com va passar a Tarragona, s’acabés segellant un pacte per tombar els afins a Josep-Lluís Carod-Rovira. El final de la pel·lícula ha estat satisfactori per a Amorós, que amb els adversaris dividits té el terreny més pla de cara a les primàries de demà. Però les negociacions han estat llargues i intenses. Fins al punt que fonts dels dos sectors asseguren que al juliol hi havia un acord gairebé tancat que diversos malentesos van frustrar.

Després de les firmes
Després de l’estiu, i passat el congrés de Tarragona, es van reprendre les converses, que han durat fins a aquesta setmana. Dilluns mateix hi va haver una reunió entre negociadors dels dos sectors per mirar d’explorar un pacte in extremis. Però si al juliol no es discutia que la candidata d’aquesta pretesa llista única era Rut Carandell, membre de Reagrupament Independentista, amb els avals dels aspirants damunt la taula l’entorn de Puigcercós va decidir mantenir Xavier Florensa com a número 1 fins al final. Florensa va presentar 126 firmes més que Carandell.
Precisament, ha estat el cap de llista el principal escull en les últimes negociacions, ja que, segons fonts de l’entorn de Puigcercós, segellar un acord implicava ara que el número 1 de la candidatura fos Florensa, un requisit que l’entorn de Carretero no acceptava.

D’altra banda, l’exdiputat al Congrés Joan Puig, afí a Puigcercós, serà a partir d’ara el nou cap de gabinet del president d’Esquerra. Conegut per episodis com ara l’assalt a la piscina del director d’El Mundo o l’última polèmica amb Extremadura, Puig aspirava a encapçalar la llista de Puigcercós al congrés de Girona, però el candidat del president republicà era un altre, Josep Carrapiço.