“Les irregularitats d’Armengol són al fons del malestar a Junts”

Després del congrés de Junts, es dissolen les executives i s’entra en un procés electoral nou, excepte les més novelles, com la de Puigcerdà. La formem tres persones, i un dels membres va presentar la carta de dimissió i fins i tot va tornar el carnet del partit. Per això, la meva intenció va ser obrir un procés electoral amb calma, buscar gent per a la nova executiva. Soc president de l’executiva, perquè no es va presentar cap altre candidat a l’assemblea i vam evitar així quedar sense executiva. Sempre he pensat, però, que no és bo que l’alcalde o el cap de llista sigui el president de l’executiu.

L’executiu és el que pot marcar la veu dels militants i, si tu ets cap de llista o alcalde, com és ara el cas, val més que ho sigui una altra persona, que el partit et pugui convocar i et digui què pensa la militància i que puguem dirigir les coses d’acord amb els militants. L’altre problema que hi ha és que la feina de l’Ajuntament se’t menja el cent per cent del teu temps.

Sí, treballo, i la meva dedicació a l’Ajuntament és tot el temps que no estic a la feina.

Sí, com ja he dit, en el cas de Puigcerdà, només calia ratificar l’executiva, però érem sis i podríem haver quedat empatats en nombre entre els que volien ratificar-la i els que no. Un no hi va poder votar, perquè ho feia telemàticament i tenia problemes amb el so; tres van considerar oportú no ratificar-la i obrir immediatament un procés electoral, i dos, sí. Vam pensar que, encara que el tercer hi votés que sí, amb un empat tampoc es pot ratificar una executiva.

Sí, però la direcció del partit ens ha comunicat que cal fer una gestora del partit i que s’obrirà un procés electoral, que, de fet, és el que jo pensava fer igualment.

Penso que una de les coses en què puc dir que jo he fallat és que, com deia abans, l’alcalde no ha de ser el president de l’executiva del partit, perquè la feina de l’Ajuntament se t’emporta tot el temps. Convocar una executiva ho fas si hi ha un tema de molta importància i l’error és no fer-ho regularment. Per això, dic que no hauríem de ser els mateixos.

Suposo que sí. No se’n va parlar en l’executiva, però crec que és el tema de fons, que alguns dels militants vagin en contra del pacte de govern, i això que es va fer consensuat en una assemblea de militants.

Referent a aquest tema, hem de separar el que penses com a persona i el que puguis pensar com a alcalde, i el mateix am b tots els membres de l’equip de govern. No podem fer de jutges. Els jutges són els jutges, nosaltres ens hem de remetre als informes dels tècnics, de l’instructor que hi ha hagut i que diu que hi ha una falta i que, si es reconeix i es paga, aquí ha quedat el problema solucionat. No hem de jutjar si s’ha fet bé o no s’ha fet bé. En tot cas, és el senyor Armengol qui ho ha de jutjar.

Depèn molt del govern que hi hagi a la Generalitat. Puigcerdà té una capitalitat i la Seu en té una altra i, si el govern de la Generalitat és del mateix color que el govern del municipi, t’ajuda molt més. Quant a perdre capitalitat, a vegades, també ens ho pensem, però la capitalitat turística de Puigcerdà, sobretot, no la té la Seu d’Urgell. Ens agradi o no ens agradi, Puigcerdà és turística. La Seu té una altra capitalitat, que és més empresarial, més administrativa... Té més habitants i moltes coses que ens agradaria tenir a Puigcerdà van a parar allà.

Amb el projecte de descentralització dels serveis del govern anterior de la Generalitat, Puigcerdà hi ha de guanyar molt, quant a ser seu de serveis de la vegueria. Si no són aquí, és per culpa de l’Ajuntament. Se’ls havia donat una ubicació, no inscrita encara en nom de l’Ajuntament i no la podem cedir. Ara estem treballant intensament per cedir un altre lloc, que també agrada a la Generalitat. També treballem per recuperar uns dies d’oficina del Departament d’Agricultura, que vam perdre perquè el lloc on era no estava en bones condicions. Havia d’anar al PuntCat, ningú va voler fer les obres i, al final, han anat a Bellver, que hi va posar més facilitats. S’ha de dir tot: el govern de la Generalitat d’aquell moment era del mateix color que el de l’Ajuntament.

Està enterrada. Se n’havia parlat moltes vegades, de fer una llei per a la Cerdanya, però mai no s’ha pogut tirar endavant.

Sí, és molt dura, com a tot arreu del territori turístic de muntanya.

Com altres municipis, hem limitat el tema dels pisos turístics no donant més llicències. A Puigcerdà, però, és on més hi viu la gent; no ens passa com en altres pobles de la comarca que són més de segona residència. Hi ha segona residència i pisos turístics, però és on menys n’hi ha de la Cerdanya. N’hi ha de declarats i de no declarats i, en això, si no hi ha denúncies, poca cosa hi podem fer.

Fa temps que volem impulsar habitatge de preus taxats. Tenim dos projectes d’urbanització, un al pla de Rigolisa, que està aturat des de fa molts anys per una sentència judicial i n’hi van molts, i s’ha de tornar a revisar. Estem en la bona línia, perquè estem en compliment de la sentència del pla parcial i va més ràpid. I un altre al pla de la Pedragosa, on l’Ajuntament vol fer més de 140 pisos també de preu taxat, però està aturat perquè hi ha hagut moltes al·legacions i hi ha problemes amb Carreteres i l’ACA. Tot són traves alienes a l’Ajuntament, que no ens deixen acabar d’impulsar aquest projecte.

Molt. Estem parlant amb diverses empreses i és difícil, perquè, si no hi ha una ajuda pública del 30%, l’empresa no vol entrar-hi per no perdre-hi diners. Pots demanar a una empresa que et construeixi sense guanyar-hi, però no que hi perdi.

Estem mirant alternatives i possibles solucions. De tota manera, estem aturats encara pel tema de Carreteres i de l’ACA. El primer problema se soluciona amb uns nous accessos, i el segon, amb una depuradora pròpia de la promoció.