Política

Maria Vidal

Alcaldessa de Sant Joan les Fonts (Junts per Catalunya)

“Els veïns demanaven un espai de trobada intergeneracional”

“El nou centre cívic de l’escorxador vol ser un element aglutinador, és un repte, però creiem que s’hi poden fer coses interessants”

“Estem fent una diagnosi de la viabilitat de fer una cooperativa d’habitatge al barri vell i masoveries rurals a la resta del municipi”

Conjuntament, farem la programació, anirem tots a l’una per gestionar el nou centre cívic Tenim tres nuclis amb les seves entitats, que cada vegada es van acostant més, i això fa municipi

Maria Vidal justifica la necessitat d’habilitar un centre cívic a l’antic escorxador per crear sinergies entre les entitats del poble i per reactivar el pla especial del nucli antic. Dona detalls també del futur dels edificis fabrils del Molí Fondo.

Què pretenen amb el projecte de l’antic escorxador?
Val la pena que ens remuntem enrere, quan es va decidir rehabilitar aquest edifici i convertir-lo en un centre cívic. El 2019, el nostre primer any de mandat, fruit de la política d’acostar-nos més a la població, vam impulsar la iniciativa Quedem a la plaça i vam voltar per tot el poble recollint directament demandes de la gent, i un tema recurrent era que trobaven a faltar un punt de trobada, el típic centre cívic de barri, de carrer, etcètera, però portat a la realitat de Sant Joan les Fonts.
Quines característiques li reclamaven per a aquest centre?
Sobretot, que fos un espai de trobada intergeneracional, on hi hagués la possibilitat d’anar-hi a fer el cafè, on les entitats poguessin anar-hi a fer reunions, on es fessin tallers, etcètera. Vam recollir la petició des de la perspectiva que som gent que vivim al territori i també veiem aquesta necessitat.
Tenen, però, altres casals al municipi...
Sí, hi ha el de la Canya, el de Sant Joan, però són punts on destaca la gestió de les respectives entitats de la gent gran i tenen la seva junta.
I després?
Comencem a estudiar com podem fer el nou centre cívic que ens demanen els veïns. No volem aixecar un edifici de nova planta i mirem què tenim per iniciar aquest projecte. Va coincidir amb el replantejament del treball que estem fent al barri vell, que té un pla especial aprovat el 2010, del qual no se n’havia executat pràcticament res, a part d’una adquisició ja consensuada de Can Vila. En tota l’estructura de barri, sí que hi havia temes d’urbanització, d’enderrocs o d’aixecament d’habitatges, però no la part social, en la qual nosaltres hi crèiem i que teníem ganes que passés. Si motives socialment i culturalment, els efectes acaben essent demogràfics, econòmics..., i tot té una relació. I, amb aquesta perspectiva, és quan ens plantegem quin espai tenim al barri vell on pugui encaixar un cetre cívic i que, a més, fos la porta d’entrada al barri vell.
I el troben a l’antic escorxador.
Sí, teníem en propietat l’escorxador municipal, on fins fa relativament pocs anys hi havia el magatzem de la brigada. Vam valorar que era un edifici a peu pla i molt ben situat davant del parc de Can Miquelet, un espai que fa relativament poc que hem adquirit l’Ajuntament, en el nostre primer mandat, i que ofereix més possibilitats al nou equipament de fer coses. A més, és un edifici sobre el Fluvià, amb una vista immillorable sobre el riu, el pont medieval, l’església parroquial... Era un punt molt atractiu per poder obrir-hi aquest espai. És, a més, una porta d’entrada al barri vell i a la nova zona verda que vam recuperar per al poble.
I com van materialitzar aquest projecte?
Vam guardar una partida de 390.000 euros i, comptant que el projecte preveiés un edifici sostenible amb aerotèrmia vinculada a plaques solars, ens va permetre aspirar a subvencions per a millores energètiques. El projecte arquitectònic ha estat realitzat amb aportacions d’idees d’arquitectes del municipi i redactat per l’arquitecte municipal, que ja tenim jubilat, però, paral·lelament, hem volgut crea un procés de participació ciutadana per determinar, entre altres coses, el model de gestió, perquè no fos només l’Ajuntament qui l’assumís unilateralment.
Quin és aquest model?
Vam analitzar-ne diferents i vam arribar a la conclusió que volíem una gestió compartida entre un tècnic municipal que fes dinamització comunitària i la col·laboració a través d’una taula de treball amb les entitats i persones vinculades a la vida pública del poble. Conjuntament, faran la programació, anirem tots a l’una.
Quins són els propers passos?
Ara estem esperant escollir el nom que tindrà aquest espai, perquè també l’hem posat a votació de la població. Hi ha tres noms: L’Escorxador, El Centre i El Safareig, en al·lusió a un antic rentador que hi havia, i tenim uns quants dies per acabar de descobrir quin serà.
Insisteix molt en el teixit associatiu, perquè n’hi ha molt o perquè cal dinamitzar-lo?
En tenim molt i ens agradaria que encara estigués més unit, que poguessin aprofitar més les sinergies entre ells per poder crear coses conjuntament. El fet d’haver-hi tres nuclis de població fa que Begudà tingui les seves entitats, la Canya les seves i Sant Joan les seves, i cada vegada es van acostant una mica més, i això fa municipi.
Per tant, el nou centre vol ser un element aglutinador?
Sí, i serà un repte, però pensem que es poden fer coses molt interessants.
L’antic escorxador és una peça fonamental per a la dinamització del pla especial del nucli antic. S’ha avançat en altres aspectes d’aquest pla?
Sí, en l’actualitat estem fent una diagnosi de la viabilitat de fer una cooperativa d’habitatge al barri vell i també masoveries rurals al nostre municipi. Hi ha parcel·les de l’Ajuntament i n’hi ha alguna de privada i ja s’ha parlat amb la propietat per fer cooperativa. Hem encarregat un estudi, s’ha fet una part de recerca i, d’aquí a un any, ha de donar resultats. Ara, però, s’ha de dur a terme una segona part de recerca. Tot indica que hi ha pocions interessants.
De quants habitatges estem parlant?
Es poden fer uns 13 habitatges a l’entorn de Can Vila, però el que tenim sobretot són terrenys. La concreció i la capacitat de les promocions dependrà de la segona fase de la diagnosi que estem fent.
Quin és el problema de l’habitatge a Sant Joan?
L’Ajuntament té 48 pisos de lloguer social de l’antiga Torras i això ens dona un marge important de maniobra, tot i així seguim tenint peticions, però la demanda no és tan forta com en altres municipis, per aquest coixí de pisos. Cal sumar-hi els de la Generalitat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i els de la Sareb que gestionem a la Canya. En total, 75 pisos.
L’altre gran espai d’intervenció és el de les instal·lacions vora riu de la indústria paperera. En quin moment està el projecte?
Es va fer, fa molts anys, la rehabilitació d’una petita part de Can Vinyoles, es va rehabilitar can Cantra i ara nosaltres hem obert el primer d’aquests espais totalment rehabilitat i, aquest gener, s’hi està produint paper artesà i reciclat del taller ocupacional d’Integra.
I a partir d’ara?
L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament està mirant i valorant com consolidar l’estructura de l’edifici més gran, perquè no es deteriori més. Paral·lelament, estem parlant amb Integra per a un creixement immediat de la seva activitat, perquè volen créixer en artesania del món del paper i del món vegetal i, segurament, haurem de saltar a l’edifici del costat, el de Can Cantra. També disposem de l’opció de crear un museu del paper, que hem de valorar on encaixa. És a dir, tenim molts fronts oberts, l’arquitectònic, els dels usuaris actuals que gestionen l’equipament, el d’un nou museu i els següents passos amb la Diputació de Girona per saber com ens poden ajudar econòmicament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia