llengua
L’Estat va aprovar més de 200 normatives contra el català l’any 2024
La Plataforma per la Llengua denuncia que l’any 2024, l’Estat espanyol va aprovar 218 normatives discriminatòries contra el català, fet que suposa un increment del 13,4% respecte el 2023. Les normatives aprovades privilegiaven el castellà i discriminaven el català, tant a les institucions espanyoles com europees. Entre elles destaquen les normatives de caràcter administratiu, que per exemple, imposen l’ús del castellà en les sol·licituds de subvencions o de candidatures a premis. L’últim trimestre del 2024 se’n van aprovar dotze en aquest àmbit.
Les normes discriminatòries en la petició d’ajudes públiques són les que més han augmentat els últims anys. Segons la Plataforma, l’increment va començar el 2021 “arran de la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus”. La Plataforma denuncia que aquestes regulacions “tendeixen a crear incentius perquè persones, empreses i entitats prioritzin l’ús del castellà també en els seus documents interns o privats”, ja que haver de traduir-los del català per accedir a processos administratius suposa “un important augment del cost en diners i temps”.
De fet, el sector empresarial, juntament amb l’etiquetatge i la redacció d’instruccions de productes, van ser el segon àmbit amb més imposicions lingüístiques aprovades entre l’octubre i el desembre del 2024. Concretament, se’n van aprovar set en matèria d’obligacions empresarials i requisits en la petició d’ajudes públiques, i sis en el redactat d’instruccions i etiquetatge dels productes. Aquest últim trimestre també es van aprovar deu normatives discriminatòries en les certificacions, els títols i els carnets, tres en la simbologia i el reconeixement, dues a l’educació i una a la promoció.
La Plataforma per la Llengua es queixa que “el fet que el català no sigui una llengua oficial a l’Estat espanyol genera una situació de desigualtat jurídica”, que fa que “fins i tot la legislació amb voluntat igualitària no pugui instaurar un tracte perfectament equitatiu entre ambdues llengües, sense matisos ni excepcions”.