El moment d'Unió

Sou un consell de ministres assegut passivament davant de la tele veient passar les calamitats econòmiques quotidianes". El diari Le Monde recollia en l'edició del 24 de juny aquest retret de "le catalan" Josep Sánchez Llibre al govern del PSOE. El diputat de CiU al Congrés i mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida era l'únic citat en aquell article sobre els 100 primers dies del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Un article no precisament amable on la corresponsal a Espagne, Cécile Chambraud, ironitzava sobre els eufemismes usats pel president espanyol per no fer servir la paraula crisi. Unes setmanes abans d'aquell article, el 31 de maig, Sánchez Llibre s'asseia a la taula presidencial del dinar amb Zapatero en les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona, amb la direcció de l'entitat, el president espanyol, el ministre Celestino Corbacho i el president de la Generalitat, José Montilla.

Aquests dos fets il·lustren el paper que Unió, Sánchez i Duran volen jugar en la política espanyola, la voluntat de tenir un perfil propi dins de CiU i la capacitat per teixir relacions malgrat les discrepàncies de fons i intentant influir allà on són presents. Unió celebra els dies 18 i 19 el seu 24è Congrés, conclau que sempre serveix per marcar perfil amb els socis de CDC, i que aquesta vegada, després del recés que es va prendre el líder socialcristià a l'estiu, coincideix amb un paper creixent a Madrid a compte de la crisi -amb un PSOE desorientat i necessitat d'una imatge d'estabilitat, i un PP que no sap si fer de partit d'Estat o d'oposició contundent-, i amb l'anunci d'una trobada entre dirigents d'Unió i del PSC, pactada entre Montilla i Duran, que, més enllà d'un ordre del dia per decidir, trepitja l'ull de poll a Artur Mas. Els socialcristians ho veuen com una oportunitat per sortir del paraigua de CDC demostrant la seva autonomia com a partit i posant en relleu un perfil dialogant de Duran, com el seu líder veu que passa arreu "del món".

Reunió de Duran i Montilla
Montilla i Duran es van trobar a mitjans de setembre al Palau de la Generalitat i van derivar en Miquel Iceta i Josep Maria Pelegrí la concreció d'una reunió entre dirigents d'un i altre partit. I Duran li va dir al seu segon: "Si hi hem de ser Montilla i jo, m'ho dieu". Dimarts, el secretari general d'Unió va assistir a una conferència del viceprimer secretari socialista -on va lloar Duran-, i aquest li va recordar que tenien un tema pendent. A CDC argumenten amb la boca petita que els socialistes volen només jugar a dividir CiU. Amb un perill, si és aquesta la tàctica socialista: passar-se de frenada amb la crítica a Mas, a ulls dels dirigents d'Unió. Perquè després de la finezza d'Iceta, ahir Joan Ferran va acusar Mas de fer el "nòmada" i representar la "dreta reaccionària que vol reduir serveis socials i salaris i fer acomiadaments", en contrast amb els paràmetres esperables -"Unió sempre és Unió"-, el "sentit comú" i la "serietat" de Duran. Mas és el president del grup de CiU i de la federació.

Sigui com sigui, entre UDC i el PSC hi ha coincidències en matèria d'infraestructures, ara també en immigració i, sobretot, en com fer política a Madrid, uns des de dins i els altres des de fora. El PSC vol el màxim de suports als pressupostos de l'Estat i, malgrat que no hi haurà un vot global afirmatiu de CiU, hi ha camí per córrer en les esmenes als capítols. A més, Unió no descarta en absolut un pacte de governabilitat amb el PSOE en aquesta legislatura, malgrat que la crisi, expliquen a Unió, ho complica, perquè dilata l'acord sobre el finançament. Encara que és, justament, la crisi el que els dóna joc amb la imatge d'especialista de CiU, tant si Zapatero fa cas a les recomanacions de Duran per injectar liquiditat a bancs -i empreses- o el fa a l'Ecofin.