“La pau ha de ser justa per a Ucraïna, no una solució ràpida”

“Trump no té eines diferents de les que tenia Biden per acabar la guerra, encara que digui que la vol enllestir en 48 hores”

“Aquest és el primer conflicte armat que s’està transmetent en directe a través de les xarxes socials, d’Instagram i de TikTok”

Europa està molt enfadada pel fet que s’hagi produït un diàleg sense incloure-la

Els ucraïnesos hem deixat de fer prediccions perquè hem entès que la situació va per llarg Els mitjans prorussos estan tancats perquè posaven en perill la Constitució ucraïnesa i creaven conflictes

Raül Garcia i Aranzueque - Barcelona

Sasha Molotkova, periodista ucraïnesa i professora a la Universitat Abat Oliba CEU, va participar en l’acte La transmissió de la guerra d’Ucraïna a les xarxes socials: un angle nou per als reptes ètics, que es va fer el 4 de febrer passat al Col·legi de Periodistes. Molotkova repassa amb El Punt Avui l’estat de la guerra a Ucraïna, ara que fa tres anys que va començar la invasió russa, i el seu tractament mediàtic.

Esperava que s’allargués tant aquesta guerra?

Ningú ho esperava, la veritat, però un cop passat el primer aniversari, hem deixat de fer prediccions perquè hem entès que va per llarg. Ningú s’ho esperava, però som aquí. I quan parlo amb la meva mare cada dia, ara que es parla de possibles negociacions, la major part de la gent no veu que pugui sortir-ne res i es prepara per a més anys.

La seva mare on viu?

A Kíiv, amb tota la meva família.

Estan bé tots?

Estan vius, que ja és molt. Però l’horitzó de la seva vida és fins demà, no saben què faran demà passat, no poden fer aquest tipus de plans.

Vostè ja era a Catalunya quan va començar la invasió, oi?

Fa deu anys que visc aquí, però vaig ser a Ucraïna l’any passat.

I com va veure el país?

Crec que va ser el millor viatge de la meva vida des que soc aquí i hi vaig cada any. Realment sentia que no sabia si podria tornar-hi, si la meva família i els meus amics serien vius quan hi tornés. Mai m’havia passat això. D’altra banda, vaig veure Kíiv més bonica que mai, la gent més amable que mai. Tothom se saluda, somriu, des de la cafeteria fins al conductor del bus.

És sorprenent.

Jo crec que la gent s’ha adonat que avui o demà pot ser últim dia. Jo pensava que, amb tota aquesta càrrega, la gent estaria una mica enfonsada. I els vaig veure súper feliços malgrat les sirenes, que la gent no sap com viure, les vides trencades, els matrimonis trencats, la gent que s’ha hagut de desplaçar a fora o dins del país… Tot és un caos i no pots planejar el teu futur, però estan gaudint el que poden. Surten a les terrasses a prendre cafè en plena guerra.

I com veuen el futur de la guerra? N’estan tips fins al punt de cedir coses importants?

Cadascú ho veu des de la seva perspectiva. La perspectiva d’una mare que no ha perdut el fill no és la mateixa que la d’una mare que l’ha perdut. Per molt cansada que estigui, vol que això s’acabi de manera justa, que es jutgi els responsables, que es prenguin mesures o que hi hagi algun acord que ens garanteixi les coses que demanem. Des de la seva perspectiva no ens podem rendir. La mare que no ha perdut el seu fill, en canvi, entén que el pot perdre i creu que cap tros de Crimea o del Donbass val prou com per perdre el seu fill. És obvi i també té sentit aquest pensament.

La tornada de Trump a la Casa Blanca canvia l’escenari?

No, no canvia l’escenari perquè sabem que Trump no té eines per acabar la guerra diferents de les que tenia Biden. El que passa és que la campanya de Trump es basava, entre altres coses, a dir que ell ho aturarà tot, però, tot i que és una de les persones més poderoses del món, no és un mag. Perquè s’acabi la guerra ha de voler-ho Putin i no veiem cap senyal que ho vulgui. Jo crec que Trump no té cap pla, encara que ell digui que vol acabar la guerra en 48 hores. Hem d’entendre que Trump és un polític molt populista i Putin és un polític dictador que mai cedirà.

De moment, Trump i Putin ja han parlat.

És complicat valorar aquesta trucada sense saber qui l’ha iniciat. Només tenim informació per part de Trump, que diu que vol acabar aquesta “guerra terrible”, que és una frase molt neutra. Trump no esmenta què és exactament aquesta guerra, qui l’ha iniciat, qui és l’agressor i qui la víctima. De Rússia arriben molts titulars als mitjans de comunicació i són de celebració. Sobretot destaquen que Europa ha cedit davant Rússia abans de negociar res. Si a Rússia ho estan celebrant, molt probablement anirà en contra del que espera Ucraïna.

Han mantingut Ucraïna i la UE al marge.

Europa està preocupada. Kaja Kallas, la cap de la diplomàcia de la UE, ha advertit que no funcionarà un acord sobre Ucraïna d’esquena a Europa. Europa està molt enfadada pel fet que s’hagi produït un diàleg sense incloure-la. La Xina també hi vol participar, així com també Ucraïna. A Zelenski el van informar després d’haver-se produït la trucada i va dir que està sorprès i que mira al futur. Això vol dir que no hi ha cap pla. Un pla és una cosa que es decideix entre dues parts i Ucraïna no forma part de la negociació. Sembla que s’hagi avançat molt els últims dies, però cal recordar que aquí no ens servirà una pau ràpida, una solució ràpida. Malauradament, això no té bona pinta.

Tampoc sabem fins a quin punt la població russa està tipa de guerra perquè Putin controla els mitjans i l’opinió pública.

Tenim molts russos a fora de Rússia i si ells volguessin pronunciar-se trobarien la manera de fer-ho. El discurs que els russos no poden parlar ni fora de Rússia és ridícul. Si són a fora: a Espanya, a França, a Alemanya, als Estats Units o allà on sigui, tenen prou eines per dir què és el que ells volen. En tres anys, l’única protesta gran que hi ha hagut és quan Ilià Iaxin va sortir de la presó i amb el cas de Navalni, que no eren per la guerra a Ucraïna.

Parlem de Volodímir Zelenski. De la nit al dia es va convertir en un heroi. Com va ara de popularitat?

Per a alguna gent continua sent un heroi i per a altra no. La gent va triar Zelenski perquè hi havia molta demanda d’aquesta mena de candidat, de gent normal, que no fos polític.

I sortia a la televisió.

Sí, és un còmic boníssim, però cal tenir present també que l’any en què ell va ser elegit ja teníem la guerra al Donbass i es va triar una persona que en aquell moment no tenia partit, no era polític i no hi entenia gens de diplomàcia a gran escala. Zelenski domina les càmeres i sap fer arribar el missatge que vol, és un bon orador i controla el públic en qualsevol entorn, encara que no sigui el seu, tant si és a les Nacions Unides o en un Parlament d’un altre país. Al darrere del president hi ha un gran equip de professionals que treballen en l’estratègia militar, de comunicació i en les negociacions.

Tornarà a guanyar?

Cal entendre que les eleccions després de la guerra seran molt diferents perquè no hi haurà gaire temps per organitzar tot el procés electoral: no sabem com votaran els militars, els 6 milions d’ucraïnesos que estan fora d’Ucraïna, la gent que està desplaçada dins d’Ucraïna… Molts diuen que Zelenski tindrà més possibilitats de ser reelegit perquè, de moment, tots els recursos administratius estan sota el seu control.

I els mitjans de comunicació?

No, els mitjans no, Ucraïna té molts mitjans independents, té mitjans de qualitat que donen accés a tota mena de punts de vista.

Hi ha polarització entre mitjans russòfons i de llengua ucraïnesa?

No, ara no hi ha aquest tipus de polarització perquè els mitjans que eren obertament prorussos, finançats per oligarques i per polítics prorussos, estan tancats perquè posaven en perill la Constitució ucraïnesa i creaven conflictes.

Van acusar Kíiv de censura.

Això no és censura. També es va prohibir a Europa una cadena com Russia Today, que no té cabuda en el món democràtic, on hi ha uns valors i on hi una qualitat d’informació que, en el cas dels mitjans tancats no hi era. A les zones properes a Rússia moltes vegades s’afectava el senyal perquè els mitjans ucraïnesos no hi arribessin i sí els russos. La població només podia accedir a la televisió russa, sense contrastar la informació amb els mitjans ucraïnesos i per això som on som.

Quin impacte tenen les xarxes socials en la informació sobre el conflicte a Ucraïna?

L’impacte és brutal, més gran que mai. La guerra d’Ucraïna és la primera que s’està transmetent en directe a través de les xarxes socials, d’Instagram i de TikTok. És la primera vegada que podem veure el que passa molt a prop de la primera línia, en directe, sense filtres, sense revisió de qualitat també. De vegades és molt cru i això, òbviament, afecta la part ètica de la cobertura de la guerra, que no la fan periodistes, sinó creadors de contingut i població civil. La gent transmet el seu dia a dia i tot el món pot veure que la gent continua anant a escola, en bus a la feina, celebrant aniversaris… coses que enmig d’una guerra semblen impossibles. Hi ha aquesta imatge que si hi ha guerra en un país tothom està amagat i no hi ha vida social, ningú va al cinema, ningú demana que li facin un pastís bonic a la filla per al seu aniversari. Abans, tot això no es veia.

Creu que enguany veurem ja el final de la guerra?

Al final de cada entrevista o de cada xerrada sempre dic que la pròxima vegada que ens veurem, espero poder comentar-vos com ha acabat i com hem sortit d’aquesta situació. Ja fa tres anys que va començar la guerra, però jo sempre tinc l’esperança que, per fi, podrem valorar el pla de pau. Però la pau pot ser injusta, segons els acords a què s’arribi. Els ucraïnesos volem la pau, però la perspectiva de pau ucraïnesa, russa i de Trump i d’Europa són diferents. Si hi ha un agressor que ha violat una víctima i li ha fet mal, la víctima voldrà un judici i, siguem sincers, també venjança. Voldrà justícia. Òbviament Ucraïna no vol guerra. Molta gent hi ha perdut la vida i volem aturar això, però també hem d’entendre que tota la gent que ha perdut la vida ha estat per alguna cosa. Per tant, la pau ha de ser més que justa per a Ucraïna.

Perfil

Una periodista experta en conflictes

Sasha Molotkova té una àmplia experiència com a periodista en diversos conflictes. Ha cobert tres revolucions i una guerra: la Revolució Taronja d’Ucraïna el 2004, la Revolució de Kirguizistan del 2010 i l’Euromaidan d’Ucraïna del 2014. També ha treballat a Geòrgia, Àustria, França, Suïssa i l’Estat espanyol i ha col·laborat amb mitjans internacionals com la BBC, Associated Press, Press TV, Voice of America i Reuters.

El 2014 es va traslladar a Barcelona i va cobrir l’actualitat política i social de Catalunya i l’Estat espanyol per a diversos mitjans de comunicació ucraïnesos. Darrerament ha col·laborat com a analista amb mitjans catalans com TV3, Betevé i TVE i ha tractat, principalment, la invasió russa d’Ucraïna. El setembre de 2022 es va incorporar a l’equip acadèmic de la Universitat Abat Oliba CEU com a professora de Periodisme i des de 2024 és directora del Màster en Comunicació Digital i Noves Tecnologies. Molotkova ha estudiat els darrers anys la comunicació digital, que és un element clau per a totes les parts en la guerra a Ucraïna.