guerra a europa
Els líders europeus discrepen sobre enviar tropes a Ucraïna, però volen reforçar la defensa
Els participants en la cimera de pau de París coincideixen en la necessitat que Europa marqui línia pròpia en les negociacions de pau pel distanciament de Trump
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, han afirmat aquest dilluns que Ucraïna “mereix” una pau que respecti la seva “independència, sobirania i integritat territorial” i que estigui recolzada de “fortes garanties de seguretat”.
“Avui a París reafirmem que Ucraïna mereix la pau a través de la força. Pau respectuosa de la seva independència, sobirania i integritat territorial, amb fortes garanties de seguretat”, van dir Von der Leyen i Costa després de la cimera informal d’emergència convocada a París pel president francès, Emmanuel Macron, per a parlar sobre Ucraïna i el paper d’Europa en les negociacions sobre la guerra.
“Europa aporta la totalitat de la seva ajuda militar a Ucraïna. Al mateix temps, necessitem un augment de la defensa a Europa”, han afegit la cap de l’executiu comunitari i el president de la institució europea que representa als governs de la UE, en un missatge idèntic compartit en les seves respectives xarxes socials.
Just abans de la reunió, Von der Leyen havia urgit a adoptar una “mentalitat d’urgència” i a impulsar la defensa europea.
“La seguretat d’Europa està en un punt d’inflexió. Sí, va d’Ucraïna, però també va sobre nosaltres. Necessitem una mentalitat d’urgència, necessitem un impuls en defensa, necessitem totes dues coses ara”, ha publicat Von der Leyen en les seves xarxes socials.
També Costa havia subratllat abans de la trobada que havia de servir com “el començament d’un procés que continuarà amb la involucració de tots els socis compromesos amb la pau i la seguretat a Europa”.
“La UE i els seus estats membres jugaran un paper central en aquest procés”, va afegir.
Von der Leyen i Costa tenen previst reunir-se aquest dimarts a Brussel·les amb el general Keith Kellogg, enviat especial de la presidència dels Estats Units per a Ucraïna i Rússia, tres dies després que digués en la Conferència de Seguretat de Múnic (Alemanya) que els líders europeus serien consultats, però no participarien en les negociacions sobre la fi de la guerra.
Pedro Sánchez
El president del govern, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dilluns que “la pau a Ucraïna ha d’arribar amb la participació activa de la Unió Europea” i de Kíiv, i ha assenyalat que la solució d’aquest conflicte ha de reforçar a la UE. “Superar aquesta crisi ha de portar una UE més forta, davant les adversitats necessitem més Europa”, ha manifestat Sánchez després de la reunió informal a París de caps de govern de diversos països europeus.
Keir Starmer
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha demanat aquest dilluns als Estats Units que proporcioni el “suport” per a assegurar que Rússia no torni a atacar a Ucraïna, i ha reiterat que està disposat a considerar el desplegament de forces de pau del Regne Unit en territori ucraïnès per a garantir la pau.
Mark Rutte
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat que Europa està “preparada i disposada” per a fer “un pas endavant” i “liderar” en les garanties de seguretat per a Ucraïna, així com a invertir “molt més” en defensa. “Preparada i disposada. Aquesta és la meva impressió de la reunió d’avui a París. Europa està preparada i disposada per a fer un pas endavant, per a liderar la tasca de proporcionar garanties de seguretat per a Ucraïna”, ha dit Rutte en un missatge en les seves xarxes socials després de la cimera informal d’emergència convocada pel president francès, Emmanuel Macron.
Donald Tusk
El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha emfatitzat a París, després de la cimera informal de líders europeus, que “tots els participants” en la reunió són conscients que, amb Donald Trump en la presidència dels Estats Units, les relacions transatlàntiques han entrat en una “nova etapa”.
En una roda de premsa, Tusk ha subratllat la importància que Europa “desenvolupi una major capacitat d’autodefensa, incrementant significativament la despesa”, si bé ha indicat que “molts països no aborden prou aquest tema”. Tusk va dir que “no hi ha per què irritar-se quan els nostres aliats estatunidencs diuen ’gasteu més, feu-vos més forts’”.
En aquest sentit, Tusk va celebrar la decisió, que segons ell s’ha confirmat ja, que les inversions en defensa per sobre del 2% de PIB per part dels estats membres de la Unió no siguin tractades com a despesa excessiva sobre la base dels criteris comunitaris.
