“Fan política de baixa volada, creant un relat per vendre”

Primer de tot, perquè no són els nostres pressupostos i no hem pogut intervenir-hi en absolut. Ens van dir que serien consensuats, però no ha estat així. Quan es van discutir les taxes fiscals, l’alcalde ens va convocar i ens va demanar propostes. Això va ser a l’octubre. Ens vam posar a treballar i vam elaborar un document amb sis propostes principals i algunes de secundàries, destacant sobretot la creació d’un centre de dia. Només un regidor ens va contestar i l’alcalde no ens va dir res. Finalment, es va anul·lar el ple en què s’havien d’aprovar els pressupostos, i vam suposar que era per negociar, però ningú va contactar amb nosaltres.

Quan finalment es va programar el ple, ens van dir que l’únic canvi era una nova plaça de policia local. A més, una hora abans del ple ens vam assabentar d’un pacte amb ERC, però aquest pacte no modificava cap partida pressupostària realment significativa. Així doncs, ens vam trobar amb uns pressupostos que no incloïen res de les nostres demandes i que van voler vendre com consensuats.

L’alcalde i jo vam fer el recorregut del Pelegrí de Tossa; es va posar al meu costat i em va dir: “M’aprovaràs els pressupostos, no?” Però si no hem parlat de res! Imagina’t la negociació. Aquest pacte no és tal, perquè en realitat no s’ha modificat ni una sola partida, a part del pacte amb la socialista, que l’alcalde havia dit que no era un pacte.

En absolut. Només hi han destinat 10.000 euros, una quantitat irrisòria per a un projecte d’aquesta magnitud. Això no permet posar en marxa cap servei. Aquesta xifra és una broma de mal gust.

La biblioteca actual és insuficient per a la població. Es va fer un projecte fa anys que ha quedat desfasat i amb un cost de 6 milions d’euros. Ara diuen que volen replantejar-lo, però només hi ha 60.000 euros pressupostats per a un nou projecte, quan una simple modificació de l’anterior ja en va costar 80.000. Això no permet avançar de manera realista.

Can Bernardí és una masia municipal en una urbanització. Els veïns volen recuperar-la com a espai per a entitats. No demanem grans obres, sinó un procés participatiu per rehabilitar-la a poc a poc. No hi ha cap partida destinada a aquest projecte, però sí 40.000 euros per enderrocar una piscina. No és prioritari retirar una piscina en desús si la masia està en perill de degradació.

El PGA és una urbanització de luxe que forma part del municipi. Han pagat per connectar-se a la xarxa municipal d’aigua, però quan consumeixin veurem l’impacte real. És un tema complex perquè, tot i ser una urbanització, funcionen com un resort, amb seguretat privada i serveis diferenciats.

L’equip de govern prioritza projectes segons interessos electoralistes. Parlen de pressupostos socials, però les partides augmenten per cobrir costos, no per millorar serveis. La participació ciutadana és inexistent. L’únic cop que es van fer pressupostos participatius va ser el 2018 i el projecte guanyador encara no s’ha executat.

L’Ajuntament va comprar part de la finca, mentre que l’alcalde, a títol personal, va adquirir la resta. Es va acordar crear un patronat per gestionar l’espai amb entitats locals, però no s’ha fet res. Hi ha hagut inversions, però sense transparència ni participació. A més, es va votar per modificar el pla general de la zona, però sense incloure el pla especial que s’havia pactat.

L’equip de govern crea un relat basat en el que els convé electoralment. Ens volen fer passar com els del “no per al no”, però nosaltres proposem alternatives realistes.

Per exemple la rotonda del Llac del Cigne, que al final no connectarà amb la urbanització. Diuen que sí, fan molt de relat amb vídeos, però de fets, no en veiem. Fan política de baixa volada.