Solbes contraataca

Un dels per­so­nat­ges de la tri­lo­gia Matrix, el cone­gut com el francès, defi­neix el sis­tema que impera el món com el de “tota acció té una reacció”. I això és el que va pas­sar ahir al Congrés dels Dipu­tats. Que davant l’ofen­siva cata­lana per acon­se­guir un bon sis­tema de finançament, el vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, va reac­ci­o­nar con­tra­a­ta­cant amb una amenaça: si no hi ha acord, el sis­tema el refor­ma­rem com al govern espa­nyol li sem­bli.

Sol­bes va com­parèixer a instàncies dels movi­ments d’IC-V i, sobre­tot, per evi­tar que fos el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, qui hagués d’anar a la cam­bra baixa per par­lar de finançament. CiU ja havia lamen­tat aquesta situ­ació i, ahir, el por­ta­veu adjunt, Josep Sánchez-Lli­bre, va insis­tir que per­ju­dica Cata­lu­nya perquè trenca la bila­te­ra­li­tat a l’hora de nego­ciar. Amb tot, després de sen­tir el que li deia el minis­tre, Sánchez-Lli­bre va asse­gu­rar que no només estava “dece­but”, sinó que en sor­tia “per­plex”.

La per­ple­xi­tat de CiU, igual que la d’ERC i la dels eco­so­ci­a­lis­tes, s’explica per l’enro­ca­ment que va mos­trar Sol­bes. Tal com s’espe­rava, el vice­pre­si­dent econòmic va defen­sar la pro­posta que havia pre­sen­tat al Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera a finals de juliol com a “punt de par­tida” per acon­se­guir el nou sis­tema. I no només això. Va avi­sar que la nego­ci­ació serà “díficil i com­plexa” perquè... sim­ple­ment, no hi ha diners.

L’Estat ja cedeix
L’únic punt pro­duc­tiu de la com­pa­rei­xença va arri­bar amb els intents de Sol­bes per jus­ti­fi­car els motius de la falta de líquid. Perquè, tal com afir­mava el mateix minis­tre, era el pri­mer cop que posava aque­lles dades sobre la taula: l’any 2002, les comu­ni­tats autònomes assu­mien el 54’84% de la des­pesa pública, i l’admi­nis­tració cen­tral el 45’16. El 2006, les auto­no­mies havien aug­men­tat fins al 57’46% i l’Estat havia bai­xat al 42’54.

Aquest gar­buix de xifres no vol dir res més, des del punt de vista de Sol­bes, que l’Estat ha cedit des­pesa a les comu­ni­tats. Això, sumat a la crisi econòmica i a la con­seqüent reducció dels ingres­sos fa molt difícil refor­mar el sis­tema de finançament. Ara bé, ho fa molt difícil si s’apli­quen les direc­trius que s’ha autoim­po­sat el govern espa­nyol: que cap comu­ni­tat en surti per­ju­di­cada. És a dir, que ningú rebi ni un euro menys del que rep ara.

És aquí on arriba la crida a la crida a la “res­pon­sa­bi­li­tat” que ahir va fer Sol­bes per acon­se­guir acords i poder fer front a les difi­cul­tats econòmiques.  I tot i que el vice­pre­si­dent asse­gura que la nego­ci­ació del finançament ha de ser inde­pen­dent de la dels pres­su­pos­tos, a ningú se li escapa que aquest argu­ment es tor­narà a plan­te­jar insis­tent­ment. És clar que, pos­si­ble­ment, el PSOE s’enroca davant els par­tits cata­lans perquè ja comença a pen­sar en el pacte amb el front del nord: PNB i BNG.

Inter­pre­tació esta­tutària
El que també va retreure Sol­bes a CiU, ERC i IC-V és que, al seu enten­dre, inter­pre­ten errònia­ment l’Esta­tut. I és que, segons el vice­pre­si­dent econòmic, la nego­ci­ació ha de ser necessària­ment mul­ti­la­te­ral perquè el mateix marc català cita la “har­mo­nit­zació”. I res­pecte a la LOFCA, en con­tra del que es deia durant la seva tra­mi­tació... l’Esta­tut s’hi ha de supe­di­tar.