“Hem reduït molt el deute i ja ens podem permetre fer inversions”

Hem pogut augmentar una mica els ingressos sense incrementar la despesa i això ens permet assegurar els serveis existents i realitzar noves inversions. Fins ara no havíem tingut marge per invertir, però ara podem abordar projectes com ara la renovació dels quadres elèctrics i la connexió dels pous a la planta de tractament d’aigües, que està envellida i podria fallar. També destinarem recursos a completar inversions pendents de l’any passat, com la instal·lació d’aerotèrmia i la construcció de pistes de pàdel. A més, tenim un dèficit històric en infraestructures que anirem abordant progressivament.

Algunes les farem amb recursos propis i d’altres, amb un petit crèdit. Hem reduït molt el deute i ens podem permetre aquesta operació sense riscos financers. També esperem mobilitzar recursos del PUOSC per a projectes futurs.

Fa uns anys el deute estava al 12%, però ara estem en un 20% pel crèdit. Ha estat un esforç important que ha requerit contenció en inversions i despesa. Tot i això, ara estem en una situació econòmica normalitzada i podem planificar millor el futur.

Només demanem subvencions que podem executar. No té sentit sol·licitar ajuts si després no tenim capacitat tècnica per dur-los a terme. Si la subvenció només és d’un 50% de l’obra, has de tenir a disposició l’altre 50% per poder tirar-ho endavant. Actualment, treballem en projectes patrimonials per obtenir finançament per a espais com ara Ca la Silvana, l’antic Correus i l’Espai de la Trona.

També estem impulsant ajudes per a la conservació del medi natural i la reintroducció de la tortuga, amb suport de la Diputació, així com subvencions del Consell del Consorci del Ter. Amb aquestes estem intentant tirar endavant la compra d’espai de la vora del Ter perquè es pugui naturalitzar.

És que és l’única cosa que miren els de l’oposició, sembla que ara només existeix el Next Generation. Així i tot, nosaltres també n’hem demanat, però no ens els van concedir.

Ha estat molt positiu. La reducció del trànsit de camions ha fet el centre del poble molt més habitable. Hem passat a tenir un trànsit adequat per a un poble de 6.000 habitants. Això ens permetrà reorganitzar i millorar espais com el carrer Indústria.

Fa quaranta anys que tothom parla de com podria quedar el carrer Indústria. I tants caps, tants barrets. Ara mateix estem en una situació d’impasse, però vam tenir una colla d’estudiants de la UdG que van visualitzar com es podria reinventar el poble, analitzant la circulació, el pas d’autobusos, etc. Una de les coses que volem tenir lligat relativament aviat és augmentar el nombre de places de pàrquing al poble, perquè si volem treure cotxes de la via pública perquè sigui més ample, hem de trobar on posar-los.

Tenim una zona pendent de sentència judicial des de fa trenta anys. L’Ajuntament ha fet diversos intents per resoldre-ho amb els propietaris, però la proposta presentada era inviable i l’estem refent. I hem d’intentar, abans de l’estiu, presentar ja a tots els propietaris la proposta final de l’Ajuntament per també resoldre aquesta qüestió.

Desconec la realitat d’altres ajuntaments, però la realitat d’aquest Ajuntament és que la meitat de les hores són per al dia a dia i l’altra meitat és per intentar resoldre entramats. És una feina que no es veu, però que és necessària. Si aconseguim desencallar els deutes històrics del poble, jo em sentiria especialment satisfet, i els governs que vinguin darrere nostre ens agrairan que ho fem.

No tenim previst fer-ne una revisió global, però continuarem fent modificacions puntuals per adaptar-lo a les necessitats actuals, especialment en matèria d’habitatge i indústria.

Sí, i hi ha hagut algunes empreses que han mostrat interès, sobretot arran de la variant. Abans era una zona industrial de difícil accés; ara és a deu minuts de Girona. Ara bé, el desenvolupament industrial, com l’habitatge, si no surt bé no és culpa nostra. Nosaltres podem ajudar i afavorir en certa manera, però no tenim responsabilitat ni poder sobre aquests temes, depenem d’una tercera administració.

Hem treballat molt en aquest projecte. Gràcies a una subvenció europea s’ha pogut desenvolupar la primera fase de restauració. La segona fase, que inclou il·luminació, accessibilitat i difusió, s’està executant amb recursos propis. Si tot va segons el previst, el museu s’inaugurarà a finals d’aquest proper març.

Estem instal·lant tretze càmeres de videovigilància en punts estratègics, així com càmeres de control de matrícules. L’objectiu no és només augmentar la seguretat, sinó també millorar la percepció de seguretat entre els veïns. A més, s’ha reforçat la policia local.

Hem detectat mancances en la recollida de pols i fulles, i per això adquirirem una màquina escombradora, per acabar de perfilar la neteja, però jo personalment n’estic content. També analitzarem la possibilitat d’afegir més recursos, si cal. Estem treballant per optimitzar la neteja sense generar una despesa innecessària.

Aquest any només hem apujat un 10% la taxa d’escombraries, mentre que municipis veïns han fet increments del 25% o fins al 50%. Ho hem fet per cobrir despeses de gestió de residus i ajustos en taxes ambientals, però sense sobrecarregar els ciutadans. A Anglès tenim el pressupost que tenim, i si volem tenir més serveis sense apujar els impostos, hem de tenir ingressos. I l’única manera és que es generi activitat econòmica.

Genera impotència haver de rascar l’economia municipal amb subvencions. Més enllà d’això hauríem de generar moviment i activitat que aporti inversió perquè tinguem més ingressos propis. Per exemple, el Bonpreu que s’ha obert recentment al costat del Burés generarà moviment, i és una gran aposta.