Projectes en marxa per créixer

El terme municipal de Quart segueix la riba oriental del riu Onyar, que fa de frontera amb Girona, i a l’est hi té les Gavarres. Està travessat per l’antiga carretera N-II i per les carreteres C-65, C-250 i GIV-6641, que connecta amb el massís de les Gavarres. El municipi té sis nuclis urbans o veïnats que són: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, Castellar de la Selva, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Actualment la major part de la població es concentra a Quart, Palol i la Creueta, que és on hi ha també les principals indústries, comerços i empreses de serveis.

Quart està situat a només 7 quilòmetres del centre de Girona. Precisament, l’opció que el municipi representa com a poble proper a la capital, on es pot adquirir un domicili més assequible econòmicament i des del qual és fàcil accedir a la gran ciutat, ha fet multiplicar la població en els darrers anys. Durant la setmana, l’activitat al municipi queda més limitada, ja que la major part de la població tendeix a tenir el lloc de treball a Girona o als entorns, però els caps de setmana les activitats que s’ofereixen i sobretot la proximitat amb la natura s’han convertit en un punt a favor per fer que les famílies apostin pel municipi. “Els caps de setmana les famílies surten a gaudir de la natura, passejar i a fer activitats amb una qualitat de vida que és difícil d’aconseguir al centre de Girona”, adverteix l’alcalde, que assegura que el teixit associatiu i l’oferta esportiva i social és el que permet allunyar el qualificatiu de ciutat dormitori.

Tal com també passa en altres pobles annexos a la capital, Quart ha hagut d’anar adaptant la seva realitat a aquest augment de demanda. I, en aquest sentit, pot cobrir les necessitats bàsiques, tant educatives com esportives i socials, per facilitar que les famílies s’instal·lin al municipi. El mateix alcalde, Ferran Rodero (Gent de Quart), reconeix que actualment hi ha un col·lapse pel que fa a equipaments perquè el creixement de població i, per tant, de demanda no ha anat en paral·lel a la creació de nous espais comunitaris. “Aquest és el tribut que es paga pel fet de ser un municipi petit, ser a prop de les Gavarres, tenir tranquil·litat i poder oferir serveis com escoles, llar d’infants, pistes esportives..., que les necessitats van avançant i s’han d’anar cobrint”, adverteix Rodero.

Aquesta ha estat una de les línies que ha prioritzat el nou govern, que ha apostat per aprofitar tots i cada un dels espais de què disposa el poble per posar a disposició de la població sales i zones per poder fer tot tipus d’activitats. Així, el consistori ha optat per reobrir el Museu de la Terrissa, que havia estat clausurat per l’anterior govern, per garantir un altre espai per fer activitats culturals i socials. També s’ha tirat endavant la renovació del conveni amb el Bisbat perquè continuï cedint l’espai del Gric, que és l’antiga rectoria, en els propers 25 anys, una decisió que és una bona notícia per a les més de trenta entitats que el fan servir com a espai de reunió i d’activitats.

El municipi també està pendent d’oferir habitatge assequible, en una zona immillorable pel que fa a la ja esmentada connexió amb Girona i per la proximitat amb les Gavarres.

Quart, com tants altres municipis petits, en l’àmbit de l’habitatge té poc marge de maniobra. Des del Consell Comarcal, s’ha identificat aquesta necessitat i ja s’ha anunciat que es farà un projecte d’oferta de sòl conjunta. “Un ajuntament com el nostre, si volgués construir pisos i destinar-ne una part a protecció oficial o lloguer assequible, hauria de destinar la meitat o més del seu pressupost a construir pisos, i segurament per a un promotor privat també seria una despesa massa important, si després els ha de destinar a protecció oficial”, explica Rodero per justificar l’adhesió de Quart al projecte del Consell Comarcal. Així, juntament amb municipis com Celrà, Bescanó, Sant Gregori, Cassà de la Selva i Fornells de la Selva, es treballa en una licitació conjunta.

En paral·lel a l’augment de població, i precisament pel fet de trobar-se en una de les vies amb més circulació dels entorns de Girona, des del municipi es reclama una millor mobilitat i connectivitat. “Tenim un mal endèmic i és que la nostra línia que porta a Girona és la darrera parada de les línies que venen de Sant Feliu o de Santa Cristina. Quan arriba aquí, l’autobús ja va ple”, es lamenta Rodero. L’allau de queixes que han rebut dels usuaris perquè els autobusos van plens i a vegades no s’aturen perquè no poden recollir passatgers ha portat l’Ajuntament a negociar amb l’ATM i s’ha aconseguit una millora en les freqüències.

Una altra manera de connectar la ciutat amb el poble és el carril bici, un projecte pel qual el municipi ha apostat, i fins i tot ja s’ha demanat a Girona la possibilitat de disposar d’una estació de la Girocleta. “Tenim la sort i l’avantatge que tenim una via verda fantàstica que ens connecta amb el centre de Girona. Però tens sempre el problema de no saber on pots deixar la bicicleta”, explica l’alcalde, que assegura que si aquesta connexió es potenciés podria ser una alternativa perfecta al transport públic i al cotxe privat.