Pendents del Campus de Salut
Salt espera que el projecte del nou Trueta i l’entorn impliqui un revulsiu comercial, industrial i econòmic
En paral·lel, la ciutat té en marxa actuacions com ara el BRCaT a Països Catalans i la compra de la Gassol
Les xifres educatives, d’habitatge o de cens electoral ofereixen una dura realitat de contrastos socials
Hi ha pocs municipis a Catalunya que tinguin tan lligat el seu futur a la imminent arribada d’un gran projecte, com és el cas de Salt amb el futur Campus de Salut Girona. Aquest aterrarà en ple terme municipal –compartit en una part amb Girona– i ha de ser un revulsiu sobretot en l’àmbit de l’assistència sanitària comarcal, però també per a l’economia del municipi. I per això és essencial que no hi hagi cap entrebanc pel camí i que anuncis com ara el projecte d’un gran hospital Clínic de Barcelona, la construcció del qual pot anar en paral·lel a la del centre de Girona, no impliquin un alentiment.
El mateix Observatori del Campus del nou hospital ha tornat a mostrar recentment la seva preocupació per una falta de lideratge al davant del projecte i el seu temor que els terrenys on s’ha de construir no s’hagin definit quan s’hagi escollit el guanyador del projecte d’idees. Així, segons els responsables de l’Observatori, si no hi ha unitat i lideratge a la zona de Girona, altres projectes, com ara el nou hospital Clínic de Barcelona, podrien passar a davant.
Aquesta preocupació no és compartida per l’actual consistori, el qual assegura que no hi ha demora en el planejament i que s’està seguint el cronograma pactat amb la Generalitat. De fet, és el més interessat que no hi hagi ni un minut de retard, perquè gran part del desenvolupament social, econòmic o industrial del municipi està lligat al fet que aquest projecte arribi i arribi aviat. Les aportacions del nou campus afectaran àmbits com ara l’habitatge, la mobilitat i l’educació i han de permetre una transformació social i econòmica de l’entorn, no només de Salt, sinó de tot l’àrea interurbana. Així ho reconeix l’alcalde, Jordi Viñas: “Quan parlem del sector sud, del Campus de Salut, parlem també del desenvolupament del sector comercial, industrial, sector serveis, i, fins i tot, aquí tenim uns aprofitaments de sòl que hem de posar a disposició per poder generar habitatge.”
Per això, el nou gran projecte es pot considerar l’espina dorsal del futur del municipi: “Tenim projecte de ciutat per a molts anys, sabem cap a on anem, quines direccions estratègiques polítiques tenim marcades, polítiques d’habitatges, polítiques de transformació social i econòmica, amb el nou Campus de Salut, perquè pensem que no només és l’hospital, són també les facultats, és la part industrial o la part econòmica que vindrà”, insisteix Viñas.
A més del gran projecte sanitari, a Salt hi ha novetats pel que fa a mobilitat: el Departament de Territori està fent les obres del corredor de bus ràpid (BRCat), entre Girona i Salt, que suposarà una millora integral de l’eix metropolità Salt. Els treballs compten amb una inversió de 5 MEUR. Si tot va bé, a l’octubre acaba tot aquest vial de bus ràpid, que el que busca és fomentar la freqüència de transport públic. En paral·lel, el consistori ha reclamat la instal·lació d’una estació de la Girocleta gironina per potenciar al màxim l’ús de la bicicleta.
També hi ha canvis en educació, ja que el curs 2025/2026 s’aplicarà un nou mapa escolar per als alumnes del cicle d’infantil i primària, que afecta en especial les famílies en què el seu fill o filla comencin I3 el curs que ve. La proposta, aprovada per consens al Consell Escolar Municipal i que ja ha rebut també la validació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, preveu que la nova zonificació escolar generi dues zones que incorporin a dins fins a sis centres escolars, quatre de públics i dos de concertats en cada cas. En el mateix àmbit s’està pendent de la construcció del futur institut Salvador Sunyer.
Finalment, hi ha un altre camp en què Salt destaca respecte a la resta de municipis, i és la inversió feta en l’àmbit de cultura, el qual aquest any rep una partida de 2,1 milions d’euros.
Una realitat tossuda
Salt té una població actual de més de 35.000 habitants. Però el cens electoral està fixat en només 16.292 persones. En les passades eleccions municipals, la participació no va passar del 47,55% del cens. Per tant vol dir que hi van participar 7.747 persones. D’aquestes 7.747 persones, un 25,22% va votar ERC i un 16,42% va votar Junts. Això correspon a 1.954 persones que van votar ERC i 1.272 persones que van votar Junts. En total, doncs, el pacte ERC+Junts reflecteix un 41,64% de la participació, que són 3.226 persones, que representen un 19,80% del cens i un 9,12% dels habitants de Salt.
Aquestes xifres parlen, només en part, de la dificultat a l’hora de saber amb exactitud la complexitat a què s’enfronta el municipi quan es parla de la població a què ha d’atendre. A principi de curs, el col·lectiu Docents pel Dret a l’Habitatge Digne dibuixava una realitat fràgil pel que fa a la necessitats d’una població, la major part de la qual no està correctament empadronada i, per tant, no vota. Els signants del manifest asseguraven que el curs arrencava amb les mateixes injustícies que s’arrosseguen des de fa anys: segregació escolar, racisme i exclusió del dret a l’habitatge.
Una gran manifestació en protesta per l’anunci de tres desnonaments donava, aquest dilluns, una altra pista de tot el que queda per fer al municipi. Les xifres facilitades en el seu moment pel col·lectiu de docents són eloqüents: un 63% de les famílies no poden accedir a un lloguer mitjà (700 euros); l’oferta en el mercat és quasi inexistent a conseqüència d’una baixa producció d’obra nova i, sobretot, una manca de lloguer; hi ha pocs habitatges i molt cars (el 30 de setembre del 2024 a Salt hi havia tres pisos de lloguer als portals immobiliaris, cap de menys de 850 euros); 1.800 dels habitatges són de fons voltor; hi ha al voltant de 1.000 famílies inscrites sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.
En els darrers anys, el consistori ha adquirit 200 pisos, 15 dels quals han estat comprats aquest any. Les polítiques en habitatge fetes fins ara pel consistori i l’Oficina Local d’Habitatge arriben on poden. La realitat social i econòmica a Salt segueix tossuda. Caldrà veure si el Campus de Salut hi pot ajudar. En tot cas, no ho farà abans d’uns 10 anys.
