El 28 de gener del 1939, dos dies després que les tropes franquistes hagin entrat triomfalment a Barcelona, es constitueix l’últim ajuntament republicà de Girona. Dues dones apareixen com a conselleres municipals –la denominació que rebia el càrrec de regidor– en l’acta d’aquell últim ple democràtic: A Angelina Compte Lliuró, se li assigna Assistència Social, i a Àngela Moñino Comas, la de Cultura. És un intent desesperat de defensar la República fins al final, els seus valors i la seva essència. És una representació institucional d’emergència; una acció simbòlica, perquè no tindrà efectivitat en el govern municipal, però molt valenta perquè en l’hora més greu assenyalava i marcava les seves protagonistes.

Una setmana després, el dissabte 4 de febrer, Girona es va despertar amb un silenci espès. Ressonaven encara els darrers espetecs de les explosions de les voladures que les tropes republicanes havien fet per entorpir l’avançada franquista. Girona, però, no va ser el mur de contenció d’altres moments històrics i , sense resistència, les forces d’ocupació van entrar pel carrer de l’Albereda. En aquell moment, un cotxe fuig pel carrer Ballesteries, sortint de la ciutat en direcció al nord, a la frontera. L’Angelina Compte Lliuró i l’Àngela Moñino Comas són en aquell cotxe que les durà a un exili, de gairebé de vida. Se’n van del país essent unes joves compromeses. Quan tornin, ja ancianes, el desencís les imbuirà.

L’ Angelina Compte Lliuró i l’Àngela Moñino Comas són dos dels noms que, aquest matí, l’Ajuntament de Girona reconeixerà en un acte, coincidint amb el Dia de la Dona, que vol ser un homenatge a totes les dones que han format part del consistori gironí com a càrrecs elegits. L’acte també reunirà una quarantena de regidores que han format part d’algun dels mandats municipals des de la restauració de democràtica, el 1979, fins a l’actualitat. Per a retre homenatge al compromís polític adquirit per aquestes pioneres i pel camí obert, es descobrirà una placa a l’entrada del vestíbul del saló de plens amb el nom de “sala de les regidores de la II República”. Les regidores Gemma Geis (Junts), Amy Sabaly (Guanyem Girona) i Raquel Robert (ERC) seran les encarregades de la descoberta.

“La casa de la vila ha estat gairebé sempre atribuïda o confiada a conservadors de diversos matisos. A homes conservadors. Perquè trobar una dona al si d’una corporació municipal, en representació d’un partit, d’una organització sindical, o de la família, simplement, és tan difícil i exòtic com detectar-hi una presència veritablement no burgesa.” Ho escrivia l’historiador de la UdG Josep Clara l’1 de març del 1981, dos anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco, en un article publicat a la revista Presència que va titular Les primeres regidores a l’Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra Civil, cinc dones apareixen com a regidores en el cartipàs “assumint un lloc de responsabilitat a l’Ajuntament en aquells dies difícils” assenyala Clara. L’historiador hi afegeix que l’article vol ser una “senzilla evocació d’un fet pràcticament oblidat que constitueix una excepció en la vida i la trajectòria del municipi gironí”. L’Angelina Compte Lliuró va ser representant a Girona de la Unió de Dones de Catalunya i als 23 anys va formar part del consistori; en concret, del 29 d’octubre del 1937 al 31 de desembre. L’Àngela Moñino era obrera i el seu pas pel consistori va ser precipitat però ferm. Hi ha tres regidores més en temps de guerra, tal com recorda Josep Clara. Són Antònia Adroher, Casilda Sagaruy i Isabel Bueno. Antònia Adroher i Pascual, filla de Girona, va ser la primera dona en la història del municipi gironí que va desenvolupar el càrrec de regidor. Pertanyia al POUM, tenia 23 anys, era mestra d’escola. Va entrar a la corporació, que aleshores s’anomenava Consell Municipal, el 21 d’octubre de 1936, i fins al febrer de 1937 va tenir cura de la conselleria de Cultura i Propaganda. Tenia 23 anys. Casilda Sagaruy i Sagaruy, membre de la CNT, va ser la substituta del regidor Lluís Trias, representant de la mateixa organització, que va deixar el càrrec el 26 de desembre de 1937. Isabel Bueno i Mantes, natural de Barcelona, de 33 anys d’edat i mestressa de casa, va ser l’encarregada de rellevar l’Angelina Compte el 31 de desembre de 1937; ambdues eren del PSUC.