El PSOE adverteix que sense pressupostos no hi haurà tampoc finançament

Si els partits catalans es plantejaven crear un front unitari al Congrés al crit de “si no hi ha finançament, no hi ha pressupostos”, el PSOE ha capgirat com un mitjó la consigna i s’ha permès reescriure-la a la seva manera: “Si no hi ha nous pressupostos, no hi ha nou finançament”. És l’amenaça del vicesecretari general del PSOE, José Blanco, que després d’un mes exhibint el pols intestí amb el PSC reorienta ara l’estratègia atacant el PP i sobretot una CiU “radical”.

L’atac directe de Blanco a la federació nacionalista just abans de reprendre el curs és simptomàtic, perquè CiU és l’única formació que ella sola garantiria l’estabilitat de Zapatero al Congrés, on el PSOE té 167 diputats i necessita 8 vots més per aprovar qualsevol llei durant els propers tres anys. El PNB, que amb el concert econòmic a la mà no s’hi juga res, seria l’aliat ideal, però amb només 6 escons no li dóna la majoria.

Actitud “sorprenent”
Ignorant el salvavides que podrien suposar a la tardor els 10 escons de CiU, el número dos del PSOE carrega contra la “sorprenent” actitud de la federació en promoure un boicot català als comptes públics del 2009 si no es compleix l’Estatut. Un boicot, a més, al qual CiU però també ERC i ICV hi volen sumar els 25 diputats del PSC, pressionant-los perquè trenquin la disciplina de vot del PSOE i converteixin en un risc real la pròrroga dels primers comptes de la legislatura.

El contraatac de Blanco és carregar tot el pes de la culpa al plat català de la balança. “Si no hi ha nous pressupostos no hi ha nou finançament i Catalunya hi sortirà perdent igual que la resta de comunitats”, va replicar lligant les dues grans batalles que es lliuraran a la tardor i que precisament vol separar el vicepresident Pedro Solbes per evitar-se més maldecaps. En tot cas, un nou finançament sempre es reflecteix en els comptes i obliga, a més, a reformar la LOFCA.

Si bé des del 9 d’agost PSOE i PSC han airejat en públic els seus draps bruts, Ferraz vol reorientar ara l’estratègia pensant en la fase final de la negociació del finançament. I la via és assenyalar amb el dit els enemics fora de casa per cohesionar, de passada, la confrontada família socialista.

En aquest nou camp de batalla, la principal munició és evocar l’actual model de finançament pactat per PP i CiU el 2002. Segons Blanco, si ara cal reobrir el model és perquè Catalunya té “un mal sistema de finançament” per culpa de l’acord entre els populars i els nacionalistes catalans.

Burxar en el passat conjunt de CiU i PP, sostenen a Ferraz, és la recepta també per conjurar fotografies no desitjades com les d’Antoni Castells amb els populars Alícia Sánchez Camacho i el valencià Gerardo Camps, però també les del gallec Emilio Pérez Touriño amb la Castella i Lleó del PP.

Bilateralitat o Congrés
Però una cosa és unir CiU i PP en la crítica i una altra no diferenciar-los. Si bé aconsella a Artur Mas que abandoni la “deriva radical” i “hi posi el coll” per col·laborar, al PP Blanco no li perdona que tingui l’Estatut recorregut al Tribunal Constitucional i ara forci Zapatero a comparèixer al Congrés per explicar l’incompliment. Exigeix que es disculpi i retiri el recurs.

A la resta de grups que forcen la compareixença, com ERC i ICV, Blanco els prega que “s’aclareixin” i expliquin per què reclamen bilateralitat i alhora porten el debat al Congrés.