Més de vuit milions de raons

El nucli de Begur, presidit pel seu castell, documentat des del 1019, és un dels exemples d’èxit del que representa un municipi turístic de la Costa Brava. I amb nota alta. Un model, el de Begur, que, de fet, no deixa de ser una mica elitista, més que res per les rendes per càpita de molts dels seus visitants i propietaris de segones residències. Aquest model format per cases ha teixit un ecosistema urbà amb una més que notable mancança d’habitatge plurifamiliar. Això comporta un problema, i no pas menor, i també un dilema, en tant que cal escollir quin model es vol seguir. Una revisió del pla d’ordenació urbana municipal (POUM) ha de ser un instrument essencial. De tota manera, caldrà veure com es poden ajustar les zones de creixement; dit amb altres paraules, els compromisos urbanístics amb la intenció de no generar noves zones de creixement urbanístic i potenciar habitatge plurifamiliars i social. Un repte no pas menor que tenen sobre la taula tots els ajuntaments sense excepció. La manca d’habitatge, principalment de lloguer, que ja és una epidèmia i, en conseqüència, una emergència social, sacseja els municipis. Des d’aquestes planes de l’Observatori Local no deixem de parlar-ne. Begur tampoc no n’és cap excepció. La sintonia sobre aquesta necessitat entre l’alcaldessa, Maite Selva, i el cap de l’oposició, Eugeni Pibernat, és total. Una altra qüestió és com es porta a terme. Selva afirma que els cal l’ajuda de la Generalitat per fer-ho i posaran terrenys perquè es portin a terme promocions. Pibernat, per la seva banda, creu que el govern ha posat tots els “ous a la mateixa cistella de les inversions en infraestructures” i hauria d’invertir a fer habitatge públic. A les entrevistes de les planes següents ho desenvolupen. “Volem que tothom tingui l’oportunitat de quedar-se a viure al municipi. Ara no es té”, destaca Selva.

El poble avança i amb força amb les inversions que es porten a terme gràcies als fons Next Generation, un paquet d’estímul econòmic de la Unió Europea, aprovat el 21 de juliol del 2020 pel Consell Europeu, amb l’objectiu de donar suport als estats membres en la recuperació econòmica de la pandèmia de la covid. Repartides en quatre blocs, les subvencions oscil·len entre els 762.000 euros i els 3,1 milions. En total, els Next Generation aportaran gairebé 8 milions d’euros a Begur per potenciar diferents iniciatives. Els projectes, doncs, han de transformar el municipi en la direcció de la sostenibilitat. Una visió transversal perquè afecta tot, turisme inclòs, evidentment. Una de les actuacions són les obres a la Font de Baix i els projectes finançats pels fons europeus, com el de Begur Smart Destination Mobility, que vol desplegar tecnologia al servei del petit comerç i servei de wifi a l’eix comercial. Aquest també inclou el pàrquing del Sot d’en Ferrer amb taquilles intel·ligents que facilitaran la recollida de comandes que es facin al comerç local. Una de les taquilles inclourà compartiments refrigerats per conservar productes frescos. Aquest sistema permetrà al comerç local adaptar-se a les noves dinàmiques de consum. Tot per mirar de fidelitzar els clients i facilitar-los l’accés als comerços locals i, a la vegada, millorant la conciliació laboral i familiar. A més, es cobreix amb connexió wifi gratuïta (amb limitació diària) a l’eix comercial del carrer Sant Pere i la plaça Paco Font i Pella i Forgas, ampliant l’existent que hi ha a la plaça Lluís Esteva i Cruañas, plaça de la Vila i plaça Forgas.

L’alcaldessa explica que són projectes de “gran complexitat” per la burocràcia i l’enrenou de la contractació fins a arribar a l’execució. Per fer-se’n una idea, només el 2024 es van iniciar 51 procediments de contractació dels Next Generation. Un procés que va tenir la participació dels veïns, que fonamentalment van mostrar la seva inquietud per la manca de creació d’habitatge social i van alertar sobre la construcció massiva al municipi. Entre altres projectes, perquè el poble és a flor de pell, hi ha la construcció d’un itinerari de 2,5 km per a vianants a la carretera GIP-6531, entre Esclanyà i el Pou d’en Canyol. La iniciativa, que disposa d’un pressupost total d’1.474.910,71 euros, té com a objectiu millorar la seguretat dels vianants en aquest tram de la carretera, una via clau per a la connexió entre Begur i Esclanyà. El projecte també preveu la construcció d’un segon tram de l’itinerari, en aquest cas de 400 metres, a la mateixa carretera GIP-6531, des del Pou d’en Canyol fins al Mas Rostei. Aquesta segona fase del projecte permetrà continuar el traçat de la via fins a Residencial Begur. També s’ha dut a terme una reordenació de la circulació a través de la senyalització, tant per a vehicles com per a vianants, per millorar la mobilitat i facilitar els desplaçaments. D’aquesta manera, la circulació és més ordenada i segura per a tots els usuaris i usuàries.

Una de les apostes que s’ha fet és la lluita per afrontar l’estalvi d’aigua. Un punt especialment important davant els cada vegada més recurrents episodis de sequera. Després de l’ensurt de la sanció que l’ACA els va imposar per l’elevat consum d’aigua –després la va retirar– i que va decebre enormement el govern, l’aposta es manté intacta. L’alcaldessa sempre s’ha mostrat decebuda per aquesta sanció perquè el municipi ha estat “pioner” a l’hora d’impulsar mesures per frenar els consums excessius. Per l’alcaldessa, les xifres parlen per elles mateixes. Des de l’any 2019 es va portant a terme una forta inversió per millorar la xarxa arterial i de distribució de l’aigua, i també s’ha confeccionat el pla director d’abastament d’aigua potable, en què es preveuen inversions de fins als 13.000.000. Des de l’Ajuntament subratlla que s’han anat informant els veïns i veïnes de les mesures i consells per afrontar la sequera, s’han fet reunions informatives als barris i s’han obert procediments sancionadors als infractors. De fet, actualment s’estan tramitant un important nombre d’expedients. També asseguren que el municipi ha estat “pioner” en la posada en marxa d’un seguit de mesures per fomentar l’estalvi d’aigua i evitar els consums excessius.