La Fiscalia demana l’amnistia per a Puigdemont perquè no hi va haver enriquiment

En el marc de la vista pública del Tribunal Suprem (TS)per revisar els recursos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per la no aplicació de l’amnistia, la Fiscalia ha demanat al a l’alt tribunal que apliqui la mesura de gràcia a l’expresident català i als exconsellers en manifestar que “no es van fer servir fons europeus” ni hi va haver enriquiment personal, com sosté el jutge Pablo Llarena. Llarena va rebutjar perdonar-los el delicte de malversació i va acordar mantenir vigents les ordres nacionals de detenció que pesen contra ells. A aquesta tesi també s’hi han sumat l’Advocacia de l’Estat i els lletrats dels processats.

La tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, segons recull Efe, ha demanat estimar els recursos. Segons la seva opinió, “dir que els actes van ser conduïts a obtenir un benefici patrimonial és si més no sorprenent” perquè “ningú va dir que fos encaminat” a això.

A més, en contra del criteri del jutge i de la Sala, “no han estat empleats fons europeus de la UE” i “no s’ha produït cap minva en el pressupost europeu”, que era un altre dels arguments per no aplicar l’amnistia als líders del proces, ja que “els fons pertanyien exclusivament a la Generalitat i això està acreditat”.

Gonzalo Boye, lletrat de Puigdemont i Comín, ha tornat a qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent per aplicar l’amnistia, perquè “aquesta facultat i deure de l’aplicació de la llei correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a la sala segona del TS” ja que “Puigdemont va ser triat diputat al Parlament de Catalunya” en les últimes eleccions autonòmiques i Comín no disposa de l’acta d’europarlamentari, per tant, no estarien aforats davant de l’alt tribunal.

Boye també ha considerat que “a hores d’ara no és necessari entrar en un gran debat sobre l’aplicació o inaplicació de la llei”, en recordar el vot particular de la magistrada Ana Ferrer que, a diferència de la resta del tribunal del judici de l’1-O, es va mostrar favorable a aplicar la norma, perquè aquesta era la intenció del legislador.

També ha discrepat que el procés afectés els interessos financers de la UE i ha assegurat que “les mesures cautelars (les ordres estatals de detenció) havien d’haver estat aixecades immediatament, amb caràcter previ a l’aplicació de l’amnistia”.

De la mateixa manera, l’advocat de l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira, Íñigo Iruin, ha qüestionat que l’alt tribunal sigui competent per aplicar la norma perquè, en la seva opinió, el Suprem ha dit fins en tres ocasions que la desobediència, un delicte que està “inqüestionablement” inclòs en la llei, és competència del TSJC.

Iruin ha respost així a les al·legacions de Vox, que va recórrer la decisió del jutge Llarena de declarar amnistiable el delicte de desobediència contra Marta Rovira.

Per la seva banda, Vox, que exerceix l’acusació popular, ha deixat clar que “la llei no és aplicable als recurrents”, una norma que en la seva opinió “vulnera principis fonamentals de l’Estat de dret”. A més, ha criticat Boye perquè considera que qüestionar novament la competència del Suprem “és carregar-se l’article 71 de la Constitució, l’aforament i les resolucions del TJUE”.