europa
Els ministres de l’Eurogrup, dividits per si l’augment de la despesa en defensa ha d’impactar en les partides socials
Espanya sosté que cal mantenir “l’escut social”, mentre que països com Bèlgica diuen que caldrà “fer compensacions”
Els ministres de Finances de l’eurozona –l’Eurogrup– arriben dividits a la reunió que se celebra aquest dilluns a Brussel·les sobre com fer front a l’augment de la despesa en defensa que ha proposat la Comissió Europea a través del pla per rearmar Europa. Si bé els dirigents coincideixen en la necessitat de garantir la seguretat al continent i valoren les fórmules proposades per l’executiu comunitari, tenen visions diferents en com l’increment de la inversió ha d’impactar en les partides socials.
Països com Espanya sostenen que cal mantenir “l’escut social”, mentre que d’altres com Bèlgica diuen que caldrà fer “compensacions” en els comptes per garantir la sostenibilitat del deute a llarg termini.
Pel ministre d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo, és “fonamental” l’element que va proposar la Comissió Europea sobre el fet que l’increment de la despesa en defensa no computés en els càlculs a l’hora d’avaluar el compliment de les regles fiscals. Segons el dirigent socialista, és especialment rellevant que la inversió en defensa “competeixi amb altres despeses importantíssimes a escala nacional com pot ser l’escut social”, ha manifestat.
En aquest sentit, Cuerpo ha dit que el govern espanyol estarà atent per veure cap on avança la discussió durant els pròxims dies i “com es marca aquesta flexibilitat”, ja que la proposta original de l’executiu comunitari plantejava una exempció de la defensa sobre les regles fiscals per a un període de quatre anys.
Veus oposades
En contra del que pensa l’executiu de Sánchez, el ministre de Finances belga, Vincent Van Peteghem, ha advertit que els països “no es poden relaxar” malgrat la proposta de la Comissió Europea. “Cada despesa que duem a terme pesa en el deute del futur”, ha recordat, més tenint en compte que el país és un dels estats que té obert un procediment per dèficit excessiu per part de Brussel·les.
“És per això que, durant el període en què es mantinguin les clàusules d’escapament nacionals, haurem de compensar tot allò que invertirem en defensa; [...] hauríem de controlar la sostenibilitat del deute”, ha apuntat Van Peteghem.
En una línia similar, el ministre de Finances neerlandès, Eelco Heinen, ha advertit que, per compensar l’increment de la despesa en defensa, només existeixen dues opcions. “O apuges els impostos o gastes menys [en altres partides]; els diners gratis no existeixen, i no es pot continuar acumulant deute sense data límit”, ha argumentat.
Debat sobre els eurobons
De la mateixa manera que Espanya també es presenta com un dels principals defensors de l’emissió de bons comunitaris per finançar la defensa europea, d’altres com els Països Baixos s’hi oposen fermament. Enmig d’aquest debat, altres estats com Alemanya encara es mostren escèptics “si aquests només s’utilitzen per incrementar el deute dels estats”. En aquest cas, el ministre de Finances del país, Jörg Kukies, s’ha mostrat partidari d’aquesta fórmula “si els projectes [que es financen] són vertaderament europeus”.
En aquest sentit, Kukies també creu que el debat no es pot reduir tan sols a l’emissió d’eurobons, sinó que també cal millorar l’eficiència de la Unió Europea a l’hora d’integrar les inversions, reforçar la Unió de Mercats de Capitals o reduir la burocràcia, entre altres aspectes.