Josep Maria Martínez
Alcalde de Roses (PSC)
“Volem pacificar el trànsit i fer una població molt més amable”
“Serem creatius a l’hora de fer créixer el servei per anticipar-nos als possibles problemes que puguem tenir a l’estiu”
“Un estudi diu que hem de generar zones d’aparcament subterrani a diversos punts, més cap al costat de la muntanya”
Els visitants ens desborden durant la temporada i hem de donar el servei amb els mateixos efectius Hem d’anar cap a l’excel·lència, més enllà de ser un indret magnífic pel que fa al paisatge i serveis
L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez (PSC), que governa amb Junts per Roses i Gent del Poble, explica que el treball per als mesos vinents és assentar les bases per poder ampliar la plantilla de la Policia Local i així afrontar amb més recursos l’increment de població durant la temporada turística. Per fer-ho estudien crear dins el cos unitats de vigilància amb drons, nàutica i canina. Això, explica, ha d’anar lligat amb millorar la mobilitat del trànsit a tot el municipi, fent-lo més amable per a les persones. Per fer-ho, un estudi recomana la creació d’aparcaments subterranis a tocar la muntanya i evitar passar pel centre. Tot això va lligat a l’acabament del passeig marítim, un espai que ara és un aparcament a primera línia. Entre les preocupacions, la sequera i l’habitatge –que vam tractar en l’anterior entrevista– i la vertebració al municipi de la creació d’un centre per a la salvaguarda i estudi d’espècies de la badia de Roses, un projecte lligat als estudis universitaris i a la creació d’un centre del mar. Uns projectes que qualifica d’ambiciosos i que tenen com a objectiu fonamental retornar la mirada al mar més enllà del sol i la platja. Un problema que els preocupa, i molt, seran les conseqüències que pot tenir aquest episodi de sequera, en el supòsit que la pluja no el reverteixi.
Gestionar un municipi és un no parar. Quins projectes o reptes tenen ara al davant?
En són molts i no els diré per ordre d’importància, perquè tots ho són per a nosaltres. En aquesta cronologia, la sequera és un dels més importants que ens preocupa i ens ocupa molt.
Comprensible.
I més a les portes, com estem, d’una nova temporada turística. L’any passat al més d’abril ja vam tenir molts visitants.
I més o menys amb una situació com la de l’any passat.
Amb una situació d’emergència decretada. I aquest és un repte que no involucra l’Ajuntament, sinó el Consorci de la Costa Brava, per extensió la Diputació i l’Agència Catalana de l’Aigua.
Continuem amb la cronologia dels reptes.
La seguretat ciutadana.
Pot semblar una pregunta òbvia, però per què?
Bàsicament el motiu principal és que els visitants ens desborden durant la temporada i hem de donar el servei amb els mateixos efectius.
Limitats pel pressupost?
Estem encotillats. No podem créixer en el capítol 1 del pressupost, que és el de personal, per les restriccions de l’Estat. Això ens porta a buscar solucions.
Si ho entenc, no és un problema d’inseguretat, doncs.
Exactament. Com parlava de seguretat no em referia a inseguretat. Roses és un poble molt segur. Però tenim molt d’oci i molts joves ens visiten de festes, alguns des de França.
Em parlava de buscar solucions.
Serem creatius a l’hora de fer créixer el servei per anticipar-nos als possibles problemes que puguem tenir a l’estiu. Estem parlant més de civisme. Per ara, i segons els estudis que tenim sobre la taula, plantegem créixer amb serveis.
De quina manera?
Per exemple, dotar la Policia Municipal d’una unitat de drons, una unitat de càmeres i una de marina. Com sabeu, tenim urbanitzacions on els carrers es converteixen en canals. Aquí hi ha una important concentració de residents, alguns dels quals viuen als vaixells. Això provoca, i dins aquests canals, una casuística molt especial i els necessitem protegir amb una policia marina. També plantegem disposar d’una unitat canina. Aquests són els quatre serveis que estem analitzant.
Per a aquest mandat?
Sí. Aquests són els serveis que estem analitzant per implementar-los aquest mandat, per no només crear-los, sinó poder justificar per dotar-los de pressuposts i tenir nous agents.
Quin altre tema estan treballant?
El del passeig marítim, que està inacabat. És un tram , molt cèntric, entre la platja Nova i la de la Perola, que en aquests moments el tenim ocupat per places d’aparcaments que està explotant Ports de la Generalitat.
Sí, com passa per exemple a Palamós.
Antigament aquests espais eren els estenedors de les xarxes dels pescadors. Quan es van transferir les competències a la Generalitat, l’Estat li va cedir la part del port més aquest espai dels estenedors, on es va buscar aquest altre ús com a aparcament.
I, com a Palamós amb el de sorra i en vies d’extinció, li han tret un bon rendiment.
Fins ara ens han anat molt bé. Estem parlant, si no vaig equivocat, d’unes 250 places d’aparcament.
Entenc que ja no té cap sentit.
Ara és una cicatriu al front de mar. És a dir, tenim un passeig inacabat a primera línia amb un espai on es privilegien els cotxes. Aquest és un tema que volem solucionar i que, si m’ho permet, el lligo amb un altre, també important, com és el de la mobilitat al municipi.
Què preveuen?
Un estudi diu que hem de generar zones d’aparcament subterrani a diversos punts, més cap al costat de la muntanya El que volem és que el visitant, quan arribi, en comptes d’agafar el camí natural, que ara és passar pel front de mar, es desviï cap a la muntanya, on tindrem situades aquestes zones d’aparcament que ens marca aquests estudis previs. Volem pacificar la mobilitat i fer-la més amable per a les persones.
Van embalats, pel que veig. No ens oblidem d’un dels seus projectes més ambiciosos, la creació d’un centre del mar.
Aquest equip de govern som molt creatius i aquest és un temes d’un calat important. Aquest centre el que pretén és girar la mirada cap al mar. Roses ha estat sempre una vila marinera, el mar per a nosaltres ha estat una manera de viure, amb la pesca. No hem d’oblidar que vam ser el segon port pesquer de Catalunya en volum de negoci. Ara no és així. Tot ha anat minvant, només hem de veure la pressió que sobre el sector es fa des de Brussel·les.
Centrem-nos, doncs, en aquest centre.
Tindrà quatre potes, quatre objectius: l’economia blava, la investigació d’espècies sensibles que viuen a la badia de Roses, i aquí com a icona hi posem la tortuga babaua, i la docència. Aquí volem portar la universitat a Roses, relacionada amb la biologia marina. I aquí preveiem la creació d’un centre per fer-ne la divulgació, que tindrà tallers.
Hi ha alguna cosa tangible, del que diu?
Hem ja posat la primera pedra amb signatura d’un conveni amb la Universitat de Vic. En un primer moment posarem el focus en la tortuga babaua, i a poc a poc caminarem cap a l’objectiu de poder tenir la universitat al municipi. Ja sé que sona molt ambiciós, però és un dels objectis d’aquest govern.
Sortir de la dinàmica de sol i platja.
I ho necessitem, perquè som un municipi turístic. Per tant, sol i platja? Sí, segur. Però hem d’anar cap a l’excel·lència, més enllà d’aprofitar el sol i la platja, així com el marc incomparable que tenim, amb aquesta magnífica badia i els serveis Estem teixint complicitats amb els empresaris del municipi. Una iniciativa és l’Associació Cap de Creus. Amb ells mantenim una relació per excel·lir.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
