Un congrés per girar full

Tres mesos després de la dis­pu­tada votació que va per­me­tre el retorn d’Oriol Jun­que­ras a la pre­sidència d’ERC, al final d’un llarg i con­vuls procés pre­con­gres­sual en què van volar els gani­vets entre par­ti­da­ris i detrac­tors, el 30è congrés del par­tit afronta aquest cap de set­mana la segona part amb la cele­bració a Mar­to­rell, rere el lema Ambició. País. Futur, del ple en què se n’apro­va­ran la nova orga­nit­zació i el cor­pus ideològic per als pro­pers anys. Serà en forma de ponència política, esta­tutària –que es vota­ran dis­sabte– i estratègica, que ho tan­carà diu­menge posant ja la mirada en el 2031, coin­ci­dint amb el cen­te­nari de la fun­dació, com a nova data asse­nya­lada amb ver­mell en el calen­dari per tor­nar a gua­nyar una majo­ria social inde­pen­den­tista. El cap de set­mana, a més, es pre­sen­ta­ran les con­clu­si­ons de la comissió de la veri­tat que ha inves­ti­gat l’estruc­tura b que hau­ria impul­sat acci­ons com la dels car­tells dels Mara­gall –si bé l’afer no se sege­llarà encara del tot perquè el docu­ment serà tras­lla­dat a la comissió de garan­ties a fi que apli­qui les san­ci­ons que se’n puguin deri­var– i es farà públic un pri­mer informe de la nova comissió de segui­ment dels pac­tes.

Tot i que les feri­des inter­nes encara no s’han tan­cat, la cris­pació ha bai­xat mol­tes revo­lu­ci­ons enguany i la direcció pre­senta el ple com una opor­tu­ni­tat per “enfor­tir-se” i “recon­nec­tar” amb el país. El vol apro­fi­tar, així, per girar full defi­ni­ti­va­ment al cicle de cai­guda elec­to­ral del par­tit, però tant o més a la des­mo­ra­lit­zació i la cru­enta guerra interna que es van des­en­ca­de­nar després, inclosa una inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa no païda per tot­hom. Amb això compta con­so­li­dar la victòria del 14 de desem­bre impo­sant el gran gruix d’unes ponències que intro­du­ei­xen poques nove­tats de pes en el rumb que ja s’havia seguit en els dar­rers anys. Així, es manté l’objec­tiu d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació pac­tat que con­du­eixi a la fita “irre­nun­ci­a­ble” de la República Cata­lana, sense des­car­tar “cap via democràtica” però sense par­lar tam­poc d’uni­la­te­ra­li­tat. I, en el men­tres­tant, s’aposta per anar “gua­nyant sobi­ra­nies” a l’Estat en forma de tras­pas­sos com el de Roda­lies o, sobre­tot, el finançament sin­gu­lar que ha de per­me­tre a Cata­lu­nya recap­tar i ges­ti­o­nar tots els impos­tos –després de rec­ti­fi­car una pri­mera redacció que accep­tava un con­sorci “tem­po­ral”–, apro­fi­tant la posició de força d’ERC en la nego­ci­ació amb els soci­a­lis­tes tant al Congrés com al Par­la­ment. Els tex­tos, a més, posen èmfasi en la defensa de la llen­gua i a gua­nyar repre­sen­ta­ti­vi­tat “des de l’esquerra” per esde­ve­nir pri­mera força en les muni­ci­pals del 2027, la pri­mera cita elec­to­ral de la nova direcció.

Tot i que els diri­gents no s’han can­sat de repe­tir des del desem­bre que hi ha un únic par­tit, i que totes les esme­nes s’han pre­sen­tat a títol indi­vi­dual, les anti­gues can­di­da­tu­res han con­ti­nuat tre­ba­llant com a tals i s’han orga­nit­zat per mirar d’intro­duir les prin­ci­pals pro­pos­tes que van defen­sar en cam­pa­nya. I, de pas­sada, donar un toc d’atenció a la direcció perquè s’adoni que el con­sens intern encara és lluny i els ha de tenir en compte. Això sí, per poder ser transac­ci­o­na­des o arri­bar vives a Mar­to­rell, abans les seves esme­nes havien de ser apro­va­des en algun dels con­gres­sos regi­o­nals con­vo­cats al febrer, on ja hi va haver una pri­mera bata­lla gua­nyada amb força solvència per la direcció actual. Tot i que manté l’aspi­ració, així, la Nova Esquerra Naci­o­nal que van encapçalar Xavier Godàs i Alba Camps ha renun­ciat a pre­sen­tar bata­lla en un dels fronts més des­ta­cats que que­da­ven, ja que va anun­ciar ahir que ha reti­rat les esme­nes que recla­ma­ven limi­tar a 12 anys els man­dats de la direcció i que les figu­res de pre­si­dent i secre­tari gene­ral no puguin ocu­par en paral·lel altres càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals. NEN jus­ti­fi­cava que, a canvi, té el com­promís dels diri­gents d’afron­tar la qüestió en un debat específic durant aquest man­dat, que per­meti trac­tar-ho amb més pro­fun­di­tat, i evi­tar entrar ara en “debats per­so­nals”, tot i que igual­ment les mesu­res no hau­rien estat d’apli­cació fins després del pro­per congrés. El sec­tor, això sí, pre­su­meix que ha acon­se­guit incor­po­rar a les ponències, ínte­gra­ment o en una transacció, més del 90% de la cin­quan­tena d’esme­nes que va pre­sen­tar, entre les quals des­ta­quen la neces­si­tat de reforçar l’esquerra naci­o­nal o de con­vo­car una con­ferència sobi­ra­nista. També l’Àgora Repu­bli­cana de Joan Tardà ja va reti­rar fa uns dies l’esmena que volia expli­ci­tar l’ober­tura d’ERC a gent no inde­pen­den­tista.

Les altres can­di­da­tu­res crítiques, Foc Nou i Recu­pe­rem ERC, van veure rebut­ja­des en les ter­ri­to­ri­als les pro­pos­tes que havien pre­sen­tat com a esmena a la tota­li­tat de la ponència estratègica, així com altres de par­ci­als refe­ri­des al reco­nei­xe­ment de les selec­ci­ons cata­la­nes o la neces­si­tat d’un full de ruta inde­pen­den­tista. Així, només n’arriba viva una de refe­rent a l’ofi­ci­a­li­tat única del català en un estat propi. Les esme­nes de tots els crítics, això sí, coin­ci­dei­xen a intro­duir en els esta­tuts la pos­si­bi­li­tat de cons­ti­tuir-se com a cor­rents interns per­ma­nents, amb un seguit de drets i deu­res. Par­len de pre­ser­var així el debat i la plu­ra­li­tat, terme que no acaba d’agra­dar a la direcció, que ha con­tra­o­fer­tat, per reco­llir els anhels, ampliar l’exe­cu­tiva amb qua­tre inte­grants de llis­tes per­de­do­res.

Entre­tant, la militància ha per­dut el punt de mobi­lit­zació que va fer que rondés el 80% –al vol­tant de 6.500 votants– la par­ti­ci­pació en les con­sul­tes sobre la inves­ti­dura d’Illa i les dues vol­tes que va reque­rir la tria de la nova exe­cu­tiva. Ara, poc més de 1.500 mili­tants s’han ins­crit al ple, fet que deno­ta­ria una certa des­mo­bi­lit­zació de les bases després de tanta tensió acu­mu­lada, i de pas­sada pot afa­vo­rir la intenció de la direcció de veure con­so­li­da­des les seves tesis, i la seva auto­ri­tat, ja sense més sobre­salts.