Sí, es va entregar després de tenir la nina perquè no prenguessin represàlies contra la família.

La web, sí; la direcció general, no [somriu]. [El govern de Marga Prohens va subscriure un acord programàtic amb Vox que inclou la derogació de la llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixements democràtics de les illes Balears.]

Ma mare ens ho contava a la meva germana i a jo quan ens pentinava, a ca nostra, amb veu fluixeta. Em deia que era un bon home, que es deia Andreu París, que el varen matar a la guerra, però que aquí [a Mallorca] no hi va haver guerra. I jo no ho entenia, això. El meu padrí va estar set mesos tancat. Ma mare era qui anava a la presó, a Can Mir, i li duia menjar i roba neta. Devia tenia uns dotze anys. El dia que li varen dir que l’havien posat en llibertat, ella va telefonar com va poder a sa mare, feia feina en una fàbrica d’Inca. La meva padrina no tingué el certificat de defunció. Llavors, ni les viudes eren viudes ni els fills eren orfes. A aquestes dones les varen deixar fora de l’empara de la llei. I això va passar a Inca i no només al meu padrí, també a amics seus com ara els germans Sancho: eren tres germans, jugadors del Club Esportiu Constància, no em puc imaginar sa mare.

No.

No. Mai. La meva padrina no va voler signar un document que eximia el seu fill gran, el meu oncle Andreu, de fer el servei militar. En l’època franquista, els fills de vídua estaven exempts de fer el servei militar perquè se suposava que era l’ajuda econòmica que tenia la família. Les dones estaven relegades a la casa. Però la meva padrina, pobreta, va fer feina de sol a sol per poder surar els seus fills.

Perquè el document deia que havia vist mort el seu home a ca seva. Quan els falangistes l’hi varen dur, la padrina els va dir: “Jo no sign això.” És el mateix cas que el d’Aurora Picornell, també hi ha un paper en què es diu que la varen posar en llibertat. No es va voler acostar mai a aquesta gent a demanar clemència.

Jo crec que sí, almanco els caps de la Falange sabíem qui eren. Mort en Franco, els nets i les netes ens vàrem organitzar en tema de memòria i, per això, en el mur també hi surt una imatge d’un mocador vermell. [Elles porten un mocador vermell quan es manifesten en memòria de les víctimes.] Les dones, majoritàriament, som les guardianes de la memòria. Als homes els varen silenciar. Les dones varen quedar relegades a la llar, i els homes, com ara el meu oncle Andreu, no en parlaven. S’havien de veure al cafè o a la feina amb els falangistes. En Raimon canta “jo venc d’un silenci”. S’ha de saber que venim d’un silenci i aquest silenci s’ha de rompre. Perquè ells no pogueren, nosaltres ho hem hagut de fer. Ho sent com un deure i un dret recuperar la memòria.

En el cas dels inquers, no n’han trobat cap cos, i mira que hem cercat a les fosses. Ma mare contava que els falangistes havien dut els inquers a matar a Porreres. [A la paret de l’Oratori de la Santa Creu, vora el cementeri municipal, assassinaren moltes de les persones que estaven detingudes a les presons de Palma: a Can Mir, a la presó de dones de Can Sales i al castell de Bellver.] La primera exhumació que es va fer va ser a la fossa de Porreres i va ser bestial. Nosaltres vàrem coordinar aquesta exhumació. El primer dia, ja vàrem trobar cossos. La darrera imatge del mur són unes sabates. Pedro de Echabe les va fotografiar. En arribar a Porreres, les vàrem trobar damunt un pedrís. No estaven lligades a cap cos.

Aturada, malament diguin que fan feina. El poc que fan ho fan d’amagat. Han fet un cinquè pla de fosses que ha sortit a la premsa. Segons l’article 8 de la llei de fosses, qui l’elabora i el coordina és la comissió tècnica de desapareguts i fosses. Dins aquesta comissió també hi som nosaltres, l’Associació de Memòria de Mallorca. Voldràs creure que no en sabem res? Ni ens han convocat. No hi ha hagut ni una reunió de la comissió en quasi dos anys. Perquè es faci una idea, la legislatura passada varen mantenir 70 reunions. Tot el que han executat es va aprovar la legislatura anterior.

Durant la legislatura anterior es van posar a licitació vint sessions de teatre de memòria per a les escoles. Havia de ser una prova pilot que havíem aprovat en la comissió. El teatre es va fer d’amagat, no va sortir a la premsa, ens en vàrem assabentar pels actors.

També ho han fet d’amagat. Varen fer una prospecció i no hi varen trobar res. Com a membre de la comissió, desconec els resultats per escrit i d’una manera científica.

Perquè els seus socis no se n’adonin. Ja sap qui són els seus socis, Vox. I la llei de memòria democràtica no s’ha derogat per una qüestió de principis, sinó de governabilitat. [L’esquerra va negociar amb la dreta no derogar la llei a canvi d’esmenar l’error que va fer el PP; va aprovar 34 esmenes de Vox en el decret de simplificació administrativa, entre les quals s’incloïen l’eliminació del català com a llengua vehicular en l’educació i com a requisit per als funcionaris de les Balears.] Utilitzen la memòria com una moneda de canvi. Quina qualitat democràtica té el Partit Popular, perquè Vox tots sabem qui és. Aurora Picornell està fent una feinada per la memòria amb el cas Le Senne. No s’ho poden imaginar.

Terrible. No tenc paraules. No hi ha una paraula que pugui definir l’acció comesa per un home que representa una institució com és el Parlament balear, que ens representa a tots i a totes. Va arrabassar la fotografia (de l’ordinador de la diputada socialista) i la va rompre davall la taula en trossos, està gravat, després la va tirar a terra. Li surt la ràbia, què vol que li digui? Aquest senyor és de Vox. Tots sabem que representa Vox, ho diuen ells. En la legislatura passada, un diputat de Vox es va atrevir a dir, en seu parlamentària, i està enregistrat, que s’hauria de fumigar la direcció general de Memòria Democràtica i la secretaria general de Memòria Democràtica perquè estava plena de paneroles. Això és un discurs feixista. No va dir gasar com feren els alemanys, va dir fumigar, però quasi... Això passa quan posam un feixista en un càrrec públic. I què vàrem fer nosaltres? Denunciar. Les famílies d’Aurora Picornell i de les germanes Pascual (conegudes com “les roges del Molinar”), elles que són associades nostres, vàrem presentar una denúncia que ha prosperat i en aquests moments estam en espera que s’obri judici oral. Només que puguem asseure aquest senyor al banc dels acusats, que és un feixista declarat, no és un insult, ho dic perquè és una ideologia que ell defensa... Ja estaria bé poder fer seure un feixista al banc dels acusats per un delicte d’odi contra les víctimes del franquisme. No ha passat enlloc, ni aquí, ni a l’Estat ni al món. Seria una satisfacció enorme. És una manera de reparació. De moment ha hagut de dipositar 40.000 euros de fiança, alguna cosa n’ha sortit. Aurora Picornell i les germanes Pascual fan una feina increïble per la memòria democràtica. Ara molta gent s’ha adonat del que va passar i el Partit Popular calla com sempre i s’amaga; no li cau la cara de vergonya per haver-se embolicat amb aquesta gent.

Sí. Ella té audiència per a tothom, però per a nosaltres, no. Representam un col·lectiu de víctimes de la seva comunitat autònoma, unes víctimes que no han tingut ni justícia, ni reparació ni absolutament res. Miri com són: l’Ajuntament de Palma va declarar el 24 de febrer Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. És un acte que es du a terme al Mur de la Memòria (del cementeri de Palma). [L’acte va coincidir amb el dia que assassinaren en aquest cementeri el darrer batle republicà de Palma, Emili Darder; el batle d’Inca, Antoni Mateu; el diputat Alexandre Jaume, i l’empresari d’Alcúdia Antoni Maria Ques.] Ara fa dos anys que el batle no ve ni vol saber-ne res. [A l’Ajuntament de Palma governa el PP i Vox.] Varen dir que a ells ningú els hi havia convidat. Nosaltres no els hem de convidar, són ells que ho han d’organitzar i hi han de convidar familiars de víctimes. Només faltaria! És molt fort, l’assumpte. A vegades pens: com és possible que tenguem uns representants polítics al govern amb tan poca altesa democràtica. Emili Darder era republicà, però era un moderat catòlic, una bona persona, no va fer mal a ningú, amb una trajectòria política impecable, fill il·lustre de la ciutat de Palma, i es neguen a organitzar-li un acte en representació de totes les víctimes de Palma, o de Mallorca, com vulguin. Això demostra l’altesa democràtica que hi ha al darrere. I tot perquè governen amb Vox, perquè no s’enfadin.