política
La direcció d’ERC treu pit que la militància ha girat full als crítics
Albert proclama que les candidatures “són història” després d’un procés precongressual que segons ell ha deixat “una fotografia clara”
El plenari aprova la possibilitat de constituir corrents interns, i la direcció crida a no exterioritzar els debats
Godàs, que lamenta la poca participació en el plenari, ressalta que no l’han volgut “tensionar” però lamenta que el partit pateix una “crisi de sentit”
“Les candidatures en aquest moment són història per a la direcció del partit i per a la militància, de manera clara i general”. Així de contundent s’ha mostrat el portaveu adjunt d’ERC, Isaac Albert, en l’inici del 30è congrés que avui i demà celebra el partit a Martorell per aprovar els estatuts i el full de ruta en els propers anys. Albert, que ha lamentat que ha estat un procés “excessivament i innecessàriament llarg”, s’ha mostrat molt satisfet de com s’ha resolt el debat en els últims dies, ja que de les 1.851 esmenes presentades (867 a la ponència política, 750 a l’estatutària i 234 a l’estratègica), només deu han arribat vives al plenari, i cap d’elles és de Nova Esquerra Nacional (NEN), la principal candidatura alternativa que a la tardor va tenir la d’Oriol Junqueras. “La fotografia de les esmenes ha estat molt clara i evident”, ha ressaltat Albert, abans de recordar que els crítics van perdre les votacions de les seves esmenes als 13 congressos regionals previs, tret del del País Valencià.
També el vicesecretari general d’Organització, Pau Morales, ha insistit a la tarda en aquesta idea, després que s’hagi aprovat amb un 89,25% dels 800 emesos (714, per 26 en contra i 60 en blanc) la nova ponència estatutària del partit, un cop aquest matí ja s’havia aprovat amb un quòrum similar la ponència política. De les 743 esmenes rebudes, unes 150 van passar el filtre dels congressos regionals, i d’aquestes la majoria s’han acceptat o transaccionat. “Els resultats del congrés i dels congressos regionals són prou aclaridors d’en quin punt es troben els debats; hem superat una etapa i ja estem en una altra”, ha reflexionat.
Aval als corrents interns
La direcció, en tot cas, ha posat en valor també que s’ha pactat amb tots els sectors la possibilitat de regular corrents interns en el partit. Morales, en aquest sentit, ha confirmat que l’objectiu és que puguin aportar “idees i propostes”, però ha deixat clar que no poden tenir una actuació “diferenciada” del partit, i que el compromís és que el debat “quedi canalitzat en la vida interna” i no vagi més enllà dels seus murs. Ara es dona un termini de sis mesos perquè una comissió redacti el reglament que els haurà de regular, però en tot cas als estatuts ja s’hi ha deixat clar que per conformar-los, com a criteris bàsics, hauran de tenir un aval mínim del 3% de la militància, que haurà de ser transversal en diversos territoris i que caldrà anar revisant que mantenen un suport constant per continuar operant. Tot i que la proposta la farà l’executiva, sempre serà el consell nacional qui els haurà d’aprovar i supervisar. La ponència estatutària també introdueix altres novetats per agilitzar la votació d’una nova executiva en cas que plegui el president. A més, obligarà les candidatures a presentar abans les línies mestres de les seves ponències i preveurà que, si s’arriba a una segona volta com ara, la candidatura perdedora pugui entrar amb fins a quatre integrants a la nova executiva.
Els nous estatuts també preveuen l’ampliació del consell nacional amb deu representants més del món local, expresidents de la Generalitat i el Parlament i presidents del consell metropolità i la taula de ruralitats del partit, i fixa que la tria del president de l’òrgan es farà per sufragi universal de la militància. Així mateix, es crea la sindicatura de la militància.
Debat ajornat
La ponència també ha inclòs una esmena transaccionada amb Àgora Republicana, sector afí a Joan Tardà -si bé NEN i també Foc Nou s’hi han acabat avenint- que assumeix que un any abans de cada congrés es crearà un grup d’estudi específic que analitzarà el model de partit i els canvis que s’hi puguin fer en el futur. Aquesta és la contrapartida, de fet, per la qual NEN ha retirat les esmenes a la ponència que reclamaven la limitació de mandats i la prohibició d’assumir càrrecs institucionals als principals dirigents del partit. En aquest sentit, qui va ser el líder de NEN, Xavier Godàs, ha posat en valor que la qüestió es plantegi al llarg del mandat en un debat específic que reitera que és “necessari” i pel qual vetllarà. Segons ell, en aquest congrés calia un debat polític i admet que potser ara no era el moment, perquè “malauradament fins a data d’avui ha estat un debat viciat per qüestions personals”. En aquest sentit, ha insistit que NEN plantejava “un model de partit” i no que no volgués un candidat.
NEN, crítics
Godàs ha reconegut que ells ja no són una candidatura perquè “hi ha un sol partit”, però s’ha mostrat crític amb la situació actual i ha constatat que ERC “pateix una crisi de sentit”. En aquest sentit, ha lamentat el poc entusiasme i debat polític que ha generat el plenari entre la militància, amb una participació que considera baixa ja que s’han mobilitzat només els més afins a la direcció. Godàs ha admès en aquest sentit que el seu sector es troba desmobilitzat, però ha ressaltat la posició “constructiva” que ha mantingut i la seva contribució a la “normalitat” amb què previsiblement transcorrerà tot el plenari, fruit també de la seva “voluntat política” de contribuir a rebaixar tensions. “Crec que hem recosit més nosaltres que la direcció, amb els fets; podríem haver adoptat l’actitud de tensionar més el congrés”, ha reflexionat.
Tot i que hi estava inscrita, qui no vindrà finalment a Martorell aquests dies és l’exsecretària general Marta Rovira, segons ha avançat Públic, amb la qual cosa no es produirà la que podia haver estat una de les imatges de la jornada, el seu retrobament amb el president Oriol Junqueras. Sí que hi és en canvi l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, que va donar suport a NEN, a més dels expresidents del Parlament Ernest Benach i Carme Forcadell, entre molts altres excàrrecs institucionals.
Aquesta tarda es presenten les conclusions de la investigació que l’anomenada comissió de la veritat ha realitzat en els últims tres mesos sobre l’existència d’una estructura b d’on van sortir pràctiques com la dels cartells dels germans Maragall, tot i que aquest informe no es podrà sotmetre a la votació de la militància ni en principi tampoc apuntarà directament els suposats responsables de l’anomenada ’estructura b’ del partit.
