“Tenir les competències en immigració ens apropa més a ser un estat”

Durant aquests set mesos crec que hi ha una cosa que es va repetint i és el silenci permanent. Si Salvador Illa no té capacitat de plantar-se davant de Madrid, no podrà gestionar bé Catalunya. Això ho veiem en diferents àmbits. Ho hem vist quan Junts per Catalunya ha demanat més sostre de dèficit per als ajuntaments o per a les institucions; ho hem vist quan estem parlant de més inversions o més recursos per a Catalunya; ho hem vist quan hem parlat d’immigració; ho hem vist en múltiples temes. I ara, fins i tot, amb el tema de Rodalies. Al final, ni és nació ni és gestió. No es preocupa d’aquells temes que tenen una idiosincràsia singular al nostre país, però tampoc del dia a dia, dels problemes que afecten la ciutadania. I al final avui potser el tema més central és Rodalies, però si parlem d’habitatge o si parlem de drets socials o residències, veiem com ell utilitza aquesta falsa normalització per vendre que té un govern que actua. Però quan analitzes què és el que realment està fent, veus que en molts temes que hauria de negociar de tu a tu amb el PSOE a Madrid prefereix acatar i callar que no pas posar els interessos dels catalans al davant.

Sí, totalment. Ells van voler explicar que era un tripartit d’investidura i en realitat és un tripartit que va molt més enllà. De fet, jo diria que el govern de Salvador Illa juga amb dos tripartits: el que fa amb els comuns i amb Esquerra i el que utilitza per anar contra Catalunya, en aquest cas amb el PP i Vox. Tots els temes que fan referència a la nació, a la identitat, a la llengua, els bloqueja amb els vots del PP i Vox. I els altres els pacta amb Esquerra i amb els comuns. Aproximadament un 70% de les votacions que es produeixen al Parlament el PSC les lliga amb Esquerra i els comuns. La setmana passada vam forçar una votació per canviar l’ordre del dia del ple per poder incorporar una compareixença urgent del president per retre comptes pel tema de Rodalies. I ho va impedir amb els vots d’ERC, els comuns i, en aquest cas, també de la CUP. També en clau més interna, de la cuina parlamentària, veiem com a les juntes de portaveus impedeixen molta activitat que proposem des de Junts. Aquest tripartit funciona perquè aquestes iniciatives des de Junts no les puguem impulsar o fins i tot perquè no puguem donar celeritat a certs temes.

Nosaltres hem dit des del primer moment que per fer de Junts hi ha Junts. Per tant, tenim una actitud molt propositiva. De fet, som la principal força de l’oposició i això es veu amb la quantitat d’iniciatives parlamentàries que generem. Nosaltres parlem permanentment de llengua, d’escola, d’habitatge i d’altres temes que preocupen la ciutadania, com les ocupacions. La maquinària de Junts està funcionant de manera permanent i en la mesura de les nostres possibilitats i amb el nombre de diputats que tenim, intentem incidir en l’agenda del dia a dia al Parlament. A les comissions és fàcil perquè no necessitem majories; en canvi, en el ple sí que és veritat que necessitem unes majories que de vegades no tenim. En tot cas, malgrat els impediments que trobem amb ERC, amb els comuns o amb el PSC, nosaltres hem de continuar sent propositius i escoltant diferents agents que rebem al Parlament. Ara, per exemple, que no hi ha pressupostos i que no n’hi haurà, vam demanar la tramitació per projecte de llei del decret de necessitats financeres que el govern havia de convalidar aquí, perquè consideràvem que era insuficient. Llavors, volíem que es fes un projecte de llei per poder incorporar totes aquelles esmenes que facen referència a sectors que estan en situació d’emergència financera. Com que ens ho van tombar i aquest projecte de llei no es va poder tramitar i es va convalidar el decret tal com estava, vam generar una proposició de llei amb uns articles en què parlàvem de llengua, d’educació, de drets socials, de salut, etc. Té un impacte aproximat de 800 milions d’euros. I aquesta proposició de llei volíem que es pogués debatre al Parlament precisament perquè hi ha sectors que estan en emergència. També ens ho han tombat. Però no ens rendim i continuem treballant pel que considerem que els catalans necessiten.

Aquest és un tema delicat i per a nosaltres és fonamental. La llengua per a Junts és pal de paller i és un tema que estem coordinant també amb l’executiva del partit, perquè és una decisió que és important. A nosaltres ens grinyola que aquest pacte estiga fet sense el contacte permanent amb les entitats que treballen per la llengua i amb la societat civil. Per a nosaltres, un Pacte Nacional per la Llengua és un pacte que no ha de deixar ningú fora. I hem detectat, veient-nos amb diferents agents, que no s’ha actuat amb la transparència que caldria. També hem de pensar que el context ha canviat i que avui tenim un govern que és de tot menys referent lingüístic. Quan tu tens una responsabilitat política, has d’assumir que et converteixes en referent en molts aspectes. La posició que té el president Illa respecte al català és insòlita. Ha estat el primer president que ha utilitzat el castellà en sessió de control. Això no havia passat abans, fins i tot amb presidents que tenien el castellà com a llengua habitual en el seu marc familiar. Per a nosaltres, això és un retrocés. En una situació d’emergència lingüística en què estem lluitant per recuperar espais d’ús de la llengua, tots ens hem de convertir en referents de llengua, començant pel govern del nostre país. I, per tant, nosaltres estem fent una anàlisi molt aprofundida del que és el Pacte Nacional, però sense obviar aquest context. A més, veiem com davant de les ingerències judicials, el govern està callat.

Per a nosaltres el paper de la consellera és important, perquè és qui té les competències per gestionar aquest tema a Catalunya, tot i que sabem que les competències grosses pengen de Madrid. Però Paneque surt a demanar paciència als usuaris, quan el que hauria de fer és explicar un pla de xoc per veure de quina manera poden solucionar el caos que hi ha. La primera incidència grossa d’aquesta crisi es produeix l’1 de març. La consellera va comparèixer el dimecres i el president no compareixerà fins a la setmana vinent. I mentrestant van demanant paciència. No és gaire normal, perquè al final les imatges que veiem dia rere dia són impactants. Ara ja no va només d’arribar a la feina cinc minuts o mitja hora tard, sinó que va de no poder-te moure. Hi ha un caos a tot arreu i qui té la capacitat de posar-se al capdavant i d’establir una sèrie de mesures i un pla de xoc és la consellera. Per això hem demanat la seva dimissió, de la mateixa manera que la setmana passada exigíem una compareixença urgent del president perquè donés totes les explicacions possibles. Avui hi ha una macromanifestació repartida arreu del país, impulsada per aquestes nou entitats ciutadanes que s’han posat d’acord, perquè la situació és un caos, és un drama. I això afecta els usuaris de les Terres de l’Ebre, però també els de Girona i els de Lleida.

Nosaltres el que reclamem és el traspàs integral. I que si a algú li aixequen la camisa, que es puga retrocedir i exigir el que realment aquest país necessita. El que no es pot anunciar és un traspàs de Rodalies en què Renfe ho capitalitza tot, quan ja hem vist com de malament gestiona Renfe el dia a dia del servei. Tampoc es pot anunciar un traspàs de competències en què l’Estat té un percentatge majoritari i, a més, té dret a vetar totes les decisions importants que s’han de prendre. I tampoc no es pot anunciar un traspàs que diu que començaran per l’R1, quan després hem vist que l’R1 continuarà sent gestionada des d’Adif, que continuarà pertanyent a Adif. El que caldria és que el govern de la Generalitat es plantés per poder gestionar bé les coses. Quan tu tens la catifa roja posada al govern de l’Estat espanyol perquè són dels teus, diguem-ne, i no tens capacitat de plantar-te, al final el que tens és un problema cada dia a les estacions de tren i en la mobilitat del país.

Hem de veure com acaba aquesta votació al Congrés dels Diputats i què fan aquests partits que des d’un extrem i des de l’altre ens ataquen constantment. Per a mi això demostra que Junts per Catalunya ocupa la centralitat del país, que és on hi ha la gent, i es preocupa realment pels temes que afecten la ciutadania i treballa per assolir les màximes competències en el context que tenim. Nosaltres no hem perdut de vista l’horitzó de la independència i al final tenir les competències en immigració ens apropa més a ser un estat que no tenir-les. Gestionar aquesta arribada dels immigrants a casa nostra és fonamental. Hi ha gent que ens ha dit que és una llei d’expulsió, i per a nosaltres és una llei d’integració, perquè volem oferir totes les eines possibles a qui ve perquè s’integre a casa nostra, però amb uns requisits. I amb una policia, que són els Mossos d’Esquadra, amb aquest increment de 1.800 efectius, que han de permetre poder donar cobertura a qüestions en què ara Catalunya no té competència. És un tema que preocupa molt. És un tema d’arrelament, d’identitat. Per això és fonamental el tema de la llengua i de com, perquè una persona immigrant tinga la documentació que necessita per quedar-se aquí, ha de demostrar també un coneixement de la llengua. De moment, el que estem fent des del Parlament és preparar tot el que necessitem com a país perquè en el moment en què aquesta llei a Madrid s’aprove, aquí disposem de totes les eines i els reglaments que ens han de permetre desplegar aquest traspàs. No és una cosa menor. És una negociació que s’ha portat de manera molt prudent, com s’ha fet sempre, i en el marc de l’acord de Brussel·les que tenim amb el govern espanyol. I crec que és un acord que beneficia la ciutadania de Catalunya i beneficia també qui arriba a casa nostra.

Les negociacions que fem a Madrid són sempre sota el paraigua de l’acord de Brussel·les, i a més a més les fem amb un mediador internacional que ho avala de manera externa. Nosaltres sempre hem fet una crida a la unitat, però com que ara mateix no és una realitat, no podem quedar quiets i actuem en els paràmetres que acabo d’explicar.

Nosaltres volem la cessió del 100% dels tributs. Per a nosaltres la negociació ha d’anar en aquest àmbit, en el marc de l’acord de Brussel·les. Aquesta negociació sobre si concert econòmic o no ha generat bastanta polèmica entre els qui han acabat tancant aquest acord, perquè en funció de qui l’explica diu una cosa o una altra. Per a nosaltres el més important és aquesta sessió del 100% dels tributs; i ens movem en aquesta línia.

La veritat és que el context també ha canviat. Ara hi ha qüestions que ni tan sols podem plantejar perquè la majoria independentista ha desaparegut del Parlament. També és veritat que el context ha canviat perquè n’hi ha que han preferit fer president Salvador Illa que mirar de trobar altres fórmules, almenys analitzar-les a fons per poder donar al país una altra situació pel que fa la presidència de la Generalitat i pel que fa al govern. La reunió de Waterloo es va produir a alt nivell, com no podia ser d’una altra manera. I això s’ha d’anar mantenint. Allí es va generar la creació d’uns espais de treball que s’han de posar en marxa. En tot cas, com a principal força de l’oposició a Catalunya, nosaltres tenim la responsabilitat de recosir al màxim tot aquest espai independentista, que no inclou només els partits, sinó també les entitats i la societat civil, que fa molts anys que s’està mobilitzant. Potser hem desencisat la gent que estava preparada per a qualsevol repte. Aquestes picabaralles entre els partits ens allunyen de la gent i crec que això hem de tenir capacitat de reconduir-ho.

No sé si hi més bona relació aquí i allà o no. És indiferent. Jo crec que el millor que podem fer a Madrid és continuar treballant amb la mateixa força i qui vulgui soroll ja s’ho farà. Nosaltres el que volem és treballar, treballar i treballar, negociar, negociar i negociar. Perquè al final l’objectiu de Junts per Catalunya a Madrid és Catalunya, i prou. En el cas del Parlament de Catalunya tenim les relacions obertes tant amb les estructures de direcció dels grups parlamentaris com amb els diputats que han de negociar les seves qüestions. Jo, com a portaveu, ara mateix he interlocutat amb la nova portaveu d’ERC, Ester Capella, i abans ho feia amb Marta Vilalta amb fluïdesa. Per tant, aquestes interaccions hi han de ser pel bon funcionament. Una altra cosa és que després arribes a acords o no o tu veges si ells decideixen fer un pacte a tres amb el tripartit que dèiem abans o no.

Jo crec que el més important és no perdre de vista que l’1 d’octubre segueix vigent i que, per tant, tenim un mandat de la ciutadania, que a través d’una votació i en unes condicions molt difícils ens va dir de manera clara que havíem de treballar perquè Catalunya fos un estat independent. Aquesta vigència de l’1 d’octubre de vegades sembla que es posa en qüestió i per a Junts és un tema cabdal; és la nostra raó de ser i, per tant, defensarem aquest mandat fins al darrer moment. Si ens fixem en el nombre de diputats al Parlament, qui està liderant aquest espai independentista ara és Junts per Catalunya. En tenim 35, Esquerra en té 20 i la CUP en té quatre. La diferència és significativa. Per tant, també tenim la responsabilitat de recosir i sobretot de tornar a enganxar la ciutadania a través de les entitats. Entre tots hem de fer tots els possibles per revertir aquesta situació.