I Catalunya mira

La campanya més bipolar des del 93 arriba avui a les deu de la nit al punt d’ignició. És l’hora del primer cara a cara entre Zapatero i Rajoy. Amb Espanya pendent de qualsevol error que pugui decantar el quasi empat PSOE-PP a les enquestes, i amb Catalunya d’espectadora.

A les Espanyes, la cursa electoral es va parar ahir acabats els grans mítings del migdia. Zapatero i Rajoy van escalfar els respectius auditoris i es van reservar la tarda per preparar l’envit amb els seus equips d’assessors. A les Catalunyes, ni se’ls veu ni se’ls espera i, pel que sembla –es lamenten membres dels equips electorals de CiU i ERC– difícilment se’ls veurà o se’ls esperarà les pròximes jornades, tret que els partits d’aquí trobin algun conill al barret que col·loqui la qüestió catalana al centre del debat després d’una legislatura en què, més per mal que per bé, Catalunya ha arribat a tenir un paper estel·lar.

A l’Estat sembla assegurada l’audiència, amb la incògnita catalana. El debat Solbes-Pizarro va tenir una quota de pantalla a Catalunya inferior a l’espanyola, però a la mateixa hora feien Polònia. Fa 15 anys, el cara a cara González-Aznar va sumar a l’Estat 9,6 milions d’espectadors. Els experts creuen que la influència en l’electorat indecís va ser mínima, però suficient per decantar la balança d’unes eleccions de pronòstic tan ajustat com les del 9-M. La incidència pot ser ara molt superior: fa 15 anys no existia el factor internet i el seu efecte multiplicador. A la xarxa fa dies que es fan apostes sobre qui guanyarà avui.

Ni Zapatero ni Rajoy han deixat res a la improvisació en un debat de format molt encapsulat (5 blocs temàtics amb intervencions de dos minuts per cap). Van preparats (a diferència de González el 93) també per a possibles sorpreses (noves propostes estrella) i conscients que en la percepció del duel influirà més el “com” que el “què”. Zapatero és “més televisiu” que Rajoy, però el líder popular, que fugirà com gat escaldat del perfil dur que transmet el seu partit, “col·loca millor i més de pressa les idees”. Per això una sortida de to com la de Royal al debat amb Sarkozy pot penalitzar-los. Com també les reaccions massa a la defensiva, com les que van fer perdre a Nixon el primer de tots els cara a cara electorals de la història davant J.F.K, el 1960. Es tracta, doncs, d’evitar errors, de convèncer més que vèncer. Al PSOE i el PP admeten que un final en taules seria un bon resultat per mantenir el partit obert fins al 9-M.